Un Mea Culpa de la Inés i de la Marta

Avui és el Dia Internacional de la Dona i també l’ocasió perfecta per fer una confessió que des de temps enrere a la Inés i a mi ens pesava sobre la consciencia. Aquí va: fins fa un parell de setmanes, hi havia un esbiaix evident entre el nombre d’autors i d’autores ressenyats al bloc. Un cop més, els homes rebien més visibilitat a la xarxa que les seves col·legues escriptores i, aquesta vegada, la culpa era nostra.

Tot va començar fa uns deu mesos, quan se’m va acudir comptar el nombre de ressenyes que havíem escrit fins el moment i em vaig quedar esmaperduda en comprovar que havíem ressenyat molts més llibres escrits per homes que no pas per dones. Ara mateix no recordo les xifres exactes, però l’esbiaix era més que evident. No cal dir que el feminisme, el paper de les dones a la literatura i la mateixa literatura com a agent de canvi són algunes de les qüestions que tractem habitualment al bloc reflectint així les nostres preocupacions de la vida real, però sense adonar-nos-en, tant la Inés com jo ens havíem doblegat sota el pes d’una tradició literària que subestima sistemàticament el paper de les dones com a creadores. Personalment, crec que el nostre error va ser creure la igualtat es produiria de manera natural quan, com a la vida real, la lluita per la igualtat demana atenció, esforç i voluntat.

Tornant a aquell fatídic dia, vaig trucar a la Inés de seguida i vam acordar que a partir d’aquell moment els llibres escrits per dones tindrien preferència sobre la resta fins que arribéssim, com a mínim, a una situació d’igualtat. És possible que els més observadors d’entre vosaltres ja hagueu notat aquest esbiaix dels últims mesos a les nostres ressenyes.

Des d’una perspectiva purament personal, l’experiència de privilegiar la lectura de llibres escrits per dones durant aquests últims mesos ha estat magnífica, m’he divertit, m’he emocionat, he après i he descobert algunes escriptores que sé que m’acompanyaran durant molt anys. No sento que hagi perdut res i sé que he guanyat molt amb l’experiència.

El que toca a partir d’ara és mantenir l’equilibri, a dia d’avui les xifres són les següents: 33 autores i 31 autors. A Dr Read Good, no volem ser com la majoria de la premsa literària, així que us volem reclutar per ajudar-nos a seguir pel bon camí, diuen que cent ulls hi veuen més que dos, oi? Amb la vostra col·laboració, estic convençuda de que Dr Read Good continuarà creixent per convertir-se en el bloc que vam somniar fa quasi dos anys. Sense vosaltres no seria possible, moltes gràcies!

About these ads
This entry was posted in Notícies and tagged , , by Marta. Bookmark the permalink.

About Marta

Llicenciada en Filologia Anglesa i "masteritzada" en Edició, m'agraden les llargues passejades per la platja i les postes de sol, com? Que no es tracta d'aquest tipus de perfil...? Torno a començar: amant de la literatura en totes les seves expressions, lectora obsessivo-compulsiva i un punt excèntrica. Sempre tinc algun projecte nou entre mans, afortunadament treballo bé sota pressió!

One thought on “Un Mea Culpa de la Inés i de la Marta

  1. Em sembla que a la vostra llista no hi ha la Patrícia Highsmith, i vés a saber si en podria escriure alguna cosa. Com que no tinc gaire prejudicis de gènere, també podria escriure sobre Julian Barnes…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s