Un món descentrat

Una terra estranya de Jhumpa Lahiri

Guanyadora del premi Pulitzer pel recull de contes Intèrpret de somnis, Jhumpa Lahiri pertany a la última generació d’escriptors angloindis, com Kiran Desai o Anuradha Roy, que s’ha guanyat un lloc destacat al panorama literari internacional. Tot i que la seva prosa s’allunya de la exuberància  estílistica d’autors consagrats com Arundathi Roy o Salman Rushdie, a Una terra estranya Lahiri ens regala un conjunt de relats minuciosament construits que parlen sobre el desplaçament i les dificultats per comunicar-se, embolcallats en una narració elusiva i equilibrada, que va guanyant nivells de profunditat amb cada nova lectura. Però més enllà de l’aspecte clàssic dels sues relats, Lahiri demostra una sensibilitat profundament postmoderna, que es reflecteix tant a la forma com en el contingut del seu últim recull de relats.

Una terra estranya recull una sèrie de relats protagonitzats per joves d’origen angloindi que lluiten per trobar el seu propi espai a la frontera entre la seva cultura d’origen i la seva cultura d’adopció. Fins aquí res de nou, el tema de la negociació i de la lluita entre cultures diferents en el si de l’individu és d’urgent actualitat i ja el trobem al mateix Salman Rushdie de Midnight’s Children. Tanmateix, Lahiri va més enllà, la forma elusiva i canviant dels seus relats dibuixa un món sense centre, impossible de capturar perquè està en perpetu moviment, com els seus habitants que xoquen repetidament amb la impossibilitat d’aplicar uns únics valors universals als difrentes contextos en què es van trobant.

L’estructura fluctuant dels relats d’Una terra estranya es reflecteix en les relacions també fluctuants dels seus personatges, el lector es veu obligat a reevaluar continuament les relacions internes que s’estableixen en el si dels diversos relats, el cas de “Desfici” n’és un bon exemple. El relat s’inicia com una possible història d’amor intercultural, però aviat compremen que no és pas tan simple. Tampoc tracta sobre les obligacions que el seu origen angloindi imposa sobre la protagonista, la Sang. Lentament el focus es trasllada a en Farouk, el que semblava un personatge secundari passa a convertir-se en el centre del relat. Però es tracta d’un centre incert, insegur, com el mateix Farouk, un interrogant que mai arriba a resoldre’s. Qui és en Farouk? Qui és aquest home que intercanvia identitats com qui es canvia de roba?

La falta d’un centre que serveixi de punt de referència també es reflecteix en les dificultats de comunicació dels personatges. Els protagonistes de la novella (o cicle de contes) “La Hema i en Kaushik” en són víctimes exemplars. Les trobades entre els personatges que donen nom a la novella es caracteritzen per la incapacitat de la Hema i en Kaushik d’establir un pont comú de comunicació. Estan junts, però mai arriben a trobar-se, els seus intents de superar les barreres de la comunicació fracasen i van perdent oportunitats una darrera l’altra, en un seguit desolador de malentesos que acaben en tragèdia.

Val la pena llegir a Lahiri i sobre tot val la pena rellegir-la. Cada nova lectura aporta nous ingredients, els seu món sense centre (o descentrat?) només és un aspecte de la seva obra. Cal tornar a mirar amb atenció, buscar i comprendre la manera subtil en què els diferents relats es relacionen, la seva interdependència, que ens permet entreveure la complexitat d’una realitat que se’ns escapa.

Una terra estranya, Amsterdam Llibres (Trad. Ainara Munt Ojanguren)

Tierra desacostumbrada, Salamandra (Trad. Eduardo Iriarte Goñi)

Unaccostumed Earth, Knopf

Advertisements

3 thoughts on “Un món descentrat

  1. Hola, Marta.
    Gràcies per la ressenya. Sóc la traductora al català del llibre i m’alegro que t’hagi agradat i que el recomanis. Per cert, he vist que tens també una ressenya sobre White Noise de DeLillo, i tot just he acabat la traducció al català del seu darrer llibre, que ha de sortir publicat cap a final d’aquest mes o principi del mes vinent.
    Aprofito per donar-te l’adreça d’un bloc sobre literatura traduïda al català i el llibre en català en general que potser et pot interessar: http://lamaquinadeferllibres.blogspot.com
    Ainara Munt Ojanguren

    • Hola Ainara,

      Moltes gràcies per escriure’ns, a la Inés i a mi ens encanta que ens deixeu comentaris i si són de professionals del llenguatge com tu encara més. Em va agradar molt Una terra estranya, però també la teva traducció. En general no comentem les traduccions perquè acostumem a llegir els llibres en anglès, però no és el cas de la novel·la de Jhumpa Lahiri i haig de dir que la teva traducció és impecable. Avança amb fluidesa i naturalitat, característiques que per a mi són crucials. Per cert, afegim el teu link al nostre blogroll. Em d’aprendre a fixar-nos més en les traduccions!

      Una abraçada,

      Marta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s