La natura sempre reclama el seu lloc… a la literatura

O, Pioneers! de Willa Cather

My First Novels (There Were Two). Un títol d’un llibre posterior, però que va bé per començar. Tant si és la seva primera novel·la com no, O Pioneers! és sens dubte un clàssic bastant discret de la literatura als Estats Units que val la pena no perdre’s.

Com deia, la natura sempre reclama el seu lloc, com quan les heures cobreixen les runes d’allò que fou una casa… i ara, a la literatura. Per a aquells a qui els fascini el poder de la natura i vulguin escapar-se mentalment de la rutina urbana, l’obra de Cather en general és el millor camí a seguir. La descripció de l’entorn i la caracterització dels personatges tenen el vigor i la força del paisatgisme impressionista; i les dificultats atmosfèriques i les penúries econòmiques, junt amb la cruesa dels sentiments que hi plasma, fan que el text no sigui tan sols una novel·la encasellada en una època passada (principis del XX), sinó que fan que tingui una vigència que a més d’un el pot sorprendre; a més de ser, com no pot ser d’altra manera, tota una declaració d’amor al somni americà i a la vida.

L’Alexandra Bergson és una jove immigrant sueca que experimenta, junt amb la seva família i altres veïns de diferents orígens i creences, les dificultats que comporta viure en un entorn natural hostil a l’entossudiment humà per practicar l’agricultura. Els capritxos destructius i ferocitat de la mare natura no impedeixen que l’autora tenyeixi la narració amb amor, plasmant-ne la seva bellesa. Però l’Alexandra aprèn ràpidament a conviure amb el que hi ha: té determinació, empenta, força, perspectives de futur i un bon criteri quan es tracta de fer tirar endavant tant els conreus i els animals com la seva família. La protagonista és, doncs, un personatge ric i emprenedor que es compara positivament amb els altres caps de família i empresaris de la zona, és a dir (i per l’època), homes adults.

En canvi, la resta de personatges masculins del seu cercle més proper estan força desequilibrats: els seus germans Emil, Lou i Oscar i el seu veí i amic Carl són o bé dèbils, escanyolits i ploraners i van a estudi (és el cas de l’Emil i en Carl), o bé són uns rucs de càrrega agresius i sense cervell que volen una vida més fàcil i sense problemes a la ciutat (en Lou i l’Oscar). Si bé és cert que només són secundaris i que qui pren la força i el fil conductor de la novel·la és l’Alexandra, cal destacar que la caracterització d’aquests personatges masculins no és feta en va. Considero que l’autora necessitava contraposar-los a la protagonista en aquests dos aspectes: tant des de la vessant de l’estereotip de l’estudiant dèbil i inadaptat al camp com des de la imatge que es té dels pagesos com a incults i bèsties. L’Alexandra és pagesa, però té molts coneixements i és perspicaç; té la força i, a més, la voluntat per a enfrontar-se a qualsevol dificultat que se li posi al davant (la hipoteca, la pèrdua de collites, la mort de persones estimades) – una manera de viure que poca gent sap aplicar (o li fa por aplicar-la) i que avui dia ens segueix alliçonant amb duresa però, al mateix temps, dolçament.

Encara que ara no hi hagi més terres cap a l’oest on anar, el somni segueix viu de moltes formes: tenir una feina i un sou, una casa… vaja, tenir un lloc al món i també tenir l’esperança que el futur té preparat una albada millor que l’anterior. En aquesta novel·la, aquest és el regust tradicional de la literatura americana quan es vol viure el somni, tant si ets d’aquí com d’allà, independentment de les teves creències religioses, i fins i tot (o potser especialment) ara, a l’olla bullent que és segle XXI.

Pioneros, Alba Editorial

O, Pioneers!, Oxford World’s Classics

Sense edició en català

Advertisements

One thought on “La natura sempre reclama el seu lloc… a la literatura

  1. Retroenllaç: Per a què serveixen les històries? | Dr Read Good

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s