Els 5 personatges més odiosos de la literatura anglosaxona

Heathcliff

Em sap greu, ho he de confessar: a mi aquest paio no va provocar mai que el meu cos alliberés alts nivells d’estrògens durant la lectura de Cims Borrascosos. Tan misteriós, tan sensual, tan masculí… pamplines! Aquest noi es mereix un bon clatellot.

Generacions de crítics es pregunten quin és el verdader Heathcliff.

A Dr Read Good tenim la nostra pròpia teoria i pot o no pot tenir a veure amb dibuixos animats dels 80...

Godot

Per què no arriba mai?! L’espera per la seva arribada desencadena tot un seguit d’accions no gaire agradables. Tot és culpa teva!

Si vols descobrir els problemes existencials dels dinosaures, fes click sobre la imatge

Briony Tallis

Probablement aquest és el personatge que s’ha guanyat més a pols el seu lloc en aquesta llista. El seu viatge cap a la redempció és d’una bellesa extraordinària i constitueix una de les obres clau de McEwan, però podrà guanyar-se algun dia el perdó dels lectors? És possible redimir-se per mitjà de la literatura?

T'estarem vigilant...

Bartleby

Aquest personatge em crea tota una sèrie de contradiccions; el podria posar tant en aquesta secció com en el top 5 dels personatges més entranyables. «Preferiria no fer-ho», qui no volgut contestar el matiex alguna vegada? Malgrat tot, el deixarem en aquesta llista, només per l’embolic mental que ens provoca llegir el llibre de Melville.

Hamlet

Sexista i pedòfil  (o sóc jo que estic massa influïda per Laurence Olivier?), dos conceptes que descarten qualsevol tipus d’empatia per part del lector/a. I si a això li sumes la seva indecisió que fa embogir a tothom… decideix-te d’una vegada, bleda!

Ho sentim Sir Olivier, aquest és l’únic Oliv(i)er a les nostres vides

Anuncis

5 pensaments sobre “Els 5 personatges més odiosos de la literatura anglosaxona

  1. A veure, crec que s’ha equivocat una mica de secció. Oliver Twist i Jane Eyre són dos dels personatges més repel·lents de la literatura. Oliver Twist és, francament, patètic, però Jane Eyre és puritana, sexually repressed, hipocrita i desagradable. Qualsevol persona amb sentiments i desitjos normals hauria acceptat Rochester com a amant des del principi. Haurien anat a viure al sud de França, i tothom content. Però no. Presumeix de principis i es fica en la vida dels altres, com per exemple els seus pobres cosins i – si hagués fet d’amant de Rochester, el pobre home no s’hauria cremat a l’incendi de Thornfield (ja que seria a Nice, prenent el sol), no hauria perdut la vista, ni la mà. Quina dona! La Sra. Reed tenia raó.

    • I tot i això, ens agrada tant la Jane! Tot i ser una puritana odiosa, m’agrada el fet que no es casa amb en Rochester fins que no es troben en condicions d’igualtat econòmica i social. Clar que, ben mirat, si la Brönte considera que per estar en igualtat amb una dona, Mr R. s’ha de quedar cec i manc… no comments!

  2. I què me’n dieu d’en Holden Caulfield? Tot el dia queixant-se per tot, que si els món dels adults és corrupte, que si no vol créixer… Holden Caulfield és el primer emo! Amb permís de Hamlet…

    • Sí. Feu una llista d’emos de la literatura. Holden Caulfield i Hamlet representen un bon començament. Darcy? Suposo que no, però estic segur que l’Austen en va inventar un/a (la protagonista de Mansfield Park és molt repel·lent, però no sé si és emo). I el narrador de The Raven de Poe? El poeta Henry Howard, Earl of Surrey? George dels Famous Five d’Enid Blyton?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s