Jo no sóc ningú. Qui ets tu?

Obrim la secció de poesia amb un dels poemes més coneguts d’Emily Dickinson: I’m Nobody! Who are you?

Recordeu que no es tracta d’iniciar una discussió acadèmica (tot i que ho podeu fer si voleu!), sinó de compartir les nostres reaccions al poema, en què ens fa pensar o què ens fa sentir. Es tracta de comunicar les nostres interpretacions i debatre-les amb la resta de lectors.

Les col·laboradores de Dr Read Good trenquem el gel amb les nostres idees sobre el poema, però qualsevol comentari o crítica serà benvingut! De fet, l’elecció de Dickinson com a primer tema de debat no és casual, la poetessa d’Amherst continua sent un enigma a dia d’avui i la seva obra segueix desconcertant als estudiosos amb poemes hermètics que no només permeten múltiples interpretacions, sinó que semblen avançar-se al seu temps.

I’m Nobody! Who are you?
Are you — Nobody — Too?
Then there’s a pair of us!
Don’t tell! they’d advertise — you know!

How dreary — to be — Somebody!
How public — like a Frog —
To tell one’s name — the livelong June —
To an admiring Bog!

Jo no sóc ningú. Qui ets tu?
Ets tu, ningú, també?
Som nosaltres, ja, un parell?
No ho diguis! Ho anunciarien, saps?

Que lúgubre, ser qualcú!
Que públic, com la granota
Dient el seu nom, tot el sant Juny
A una bassa embadalida!

(Trad. Joan Cerrato)

Marta:

I’m Nobody! Who are you? caracteritza bastant bé l’aspecte més conegut de l’obra d’Emily Dickinson. La poetessa és coneguda justament per la seva aversió a la vida pública i la seva vida relativament reclusiva a Amherst, Massachussets. Aquest poema en concret em sembla una clara defensa de la mena de intimitat espiritual que Dickinson sempre va desitjar. Per Dickinson ser Algú no només és lúgubre, sinó que és comparable a ser una granota que només sap cantar el seu nom sense parar al llarg de la nit!

Personalment, el que més em crida l’atenció d’aquest poema és com la veu d’aquest Ningú, petita i innocent com sona, amagada com està de la vista dels Algús, és en realitat una veu forta i poderosa. Aquest Ningú ha trobat un altre Ningú, així que ja no està sola, però s’han d’amagar perquè si els descobreixen ho anunciarien. És interessant però, que en una altra versió del poema, Dickinson substitueix la paraula anunciarien per desterrarien. Sembla que aquest Ningús són temibles i han de ser neutralitzats! Però per què són tan temibles? Potser perquè fan gala d’una llibertat intel·lectual i espiritual que amenaça l’estil de vida conformista dels Algús. O potser perquè els Ningús són com qualsevol minoria exclosa per una majoria que no vol perdre els beneficis del seu estatus. Les granotes, les persones importants, fan circular els seu nom incessantment, hipnotitzen la bassa embadalida amb les seves paraules buides i només els Ningús escapen a l’encantament que manté als altres immòbils.

I per aquells que s’ho preguntin, no se m’escapa la ironia de comentar aquest poema en un fòrum obert a tots els públics!

Inés:

Efectivament, poc s’imaginava la nostra estimada Emily tancada al seu petit estudi de Amherst que els seus poemes es comentarien 160 anys després en blogs a disposició de tots els públics! De fet, en una societat on l’ús de les xarxes socials ha adquirit un paper tan central en la vida privada de les persones el sentit d’aquest poema es perd en una mena de boirina de Facebook, Twitter i tots els seus similars.

Us semblarà forçada la relació, però crec que defineix molt bé el significat de ser Algú o Ningú. De la mateixa manera que Dickinson es sent que la definiran com “algú” en el moment en què troba un altre “ningú”, nosaltres com a “ningús” ens unim a través de la xarxa per ser un “algú”. Nosaltres, com la granota a la bassa, hem de pronunciar els nostres noms en alt per ser “Algús”.

Si us interessa conèixer a fons la poesia d’Emily Dickinson podeu consultar una antologia poètica de l’autora traduïda per Sam Abrams l’any 2002: Jo no sóc ningú! Qui ets tu? (Ed. Eumo)

Anuncis

2 pensaments sobre “Jo no sóc ningú. Qui ets tu?

  1. Jo crec que la Emily Dickinson estaria contenta si veiés aquesta entrada al bloc. Recordem que va escriure:

    This is my letter to the world,
    That never wrote to me,–
    The simple news that Nature told,
    With tender majesty.

    Her message is committed
    To hands I cannot see;
    For love of her, sweet countrymen,
    Judge tenderly of me!

    Felicitats pel bloc!!

    • Molte gràcies, Mercè! A vegades penso que Emily Dickinson tenia poders profètics, tant se val el que pensem, ella ho va escriure abans! M’encanta la idea de que aquesta és la nostra resposta -si bé tardana- al missatge que l’Emily ens va deixar, qualsevol oportunitat per reivindicar-la és bona. Ui! M’ha sortit el costat sensiblero, més val que pari d’escriure!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s