Oh, la depravació!


Hola, sóc una fan del vostre blog. Llegint la secció ” 5 clàssics que podrien tenir videojoc propi”, heu mencionat el meu estimat Dorian Grey. Sé que no és una pregunta de literatura, però què en penseu de la recent adaptació cinematogràfica?.
No creieu que el protagonista hauria d’haver estat en Jude Law? El film no em va desagradar del tot, però potser hagués estat millor no ser tan evident amb el missatge del llibre i aprofundir més amb l’essència del personatge.
I per últim, no es mereix un dels grans autors decadentistes un director a l’estil Branagah? Algú que transmeti amb detall l’esperit  insultantment perfeccionista del Dandy.

your favorite dandy roommate….

xusi&cinta

Última adaptació del clàssic d'Oscar Wilde

Benvolguts amics,

Moltes gràcies per la vostra consulta. Com ja sabeu, sóc un fervent admirador de l’obra d’Oscar Wilde i vaig visionar la pel·lícula Dorian Gray d’Oliver Parker amb una barreja de sentiments que van des de l’anticipació, passant per l’horror i acabant en la indiferència.

Dorian Gray em va semblar una adaptació correcta, si bé massa efectista. Parker no deixa espai per la imaginació i converteix les peripècies d’en Dorian en una simple pel·lícula d’horror. Els intents d’actualitzar la trama només funcionen a mitges i no encaixen amb l’ambientació fin-de-siècle de l’amic Wilde. Un altre aspecte que em va desconcertar són els intents de justificar les acciones d’en Dorian: els maltractaments del seu avi, la seva innocència absoluta (ratllant amb la ximpleria) i els esforços per convertir Lord Henry Wotton en l’únic culpable de la degradació d’en Dorian, en aquest sentit l’escena al teatre és crucial, Wotton observa en Dorian mentre trenca el cor de la Sybil Vane des de les butaques com si la vida d’en Dorian fos un escenari i  ell en fos el director.

Quant al protagonista, lamento haver de discrepar amb un dels meus estimats lectors, però Jude Law tampoc em sembla l’elecció més adequada per interpretar el paper principal. El primer factor és l’edat, però no només això, també hauríem de tenir en compte l’historial cinematogràfic de l’actor. Hem de creure en la innocència d’en Dorian i em pregunto si el protagonista de films com Alfie, Closer o El talent de Mr Ripley no aporta connotacions massa obvies d’home de món, bon-vivant o faldiller? No es pot dir el mateix de Ben Barnes (l’actor finalment escollit), el seu currículum cinematogràfic inclou una sèrie de papers en els que interpreta a joves ingenus com en Dorian, pel·lícules com Stardust o Les cròniques de de Nàrnia. Desgraciadament, Barnes ofereix una interpretació insípida i mancada de vida. La meva elecció seria en Cillian Murphy un xicot guapo actor de talent amb un atractiu que oscil·la entre seductor, temptador i lleugerament pervers.

L’elecció d’Oliver Parker com a director no em sembla fortuïta, Parker ja havia adaptat a Wilde anteriorment a Un marit ideal i a La importància de ser Franc, tot i que amb resultats desiguals. En tot cas, Brannagh tampoc em sembla una elecció adequada, el seu ENORME ego tendeix a convertir les seves adaptacions en odes al seu estatus d’auteur clàssic. Si hagués d’escollir un director, potser m’inclinaria per Joe Wright que va fer una feina impecable  en les seves adaptacions de les novel·les Orgull i prejudici i Expiació.

La recomanació del doctor: si us agrada El retrat de Dorian Gray, per què no proveu a llegir Les amistats perilloses de Pierre Choderlos de Laclos? Una novel·la epistolar de finals del XVIII que té poc a veure amb el clàssic de Wilde, però que comparteix la seva ambientació decadentista i el seu gust per uns personatges perversos i llibertins. Un plaer culpable carregat de sexe, traïcions i escàndols que, segons es diu, la mateixa reina Maria Antonieta va llegir amb gust. Oh, la depravació!

Gràcies per la vostra consulta, ens veiem als llibres!

Dr. R.G.

Advertisements

4 thoughts on “Oh, la depravació!

  1. Hola lectoferits!

    Jo no sóc gaire amant de les adaptacions cinematogràfiques, si me n’he de quedar amb alguna potser serien dues la d’Orlando i Les Verges Suicides, i en el cas de l’adaptació de la novel·la d’Oscar Wilde no em va fer canviar d’opinió. Aquest començament in medias res que no porta en lloc, l’elecció de l’actor que encarna a Dorian, y els efectes especials que no tenen res d’especial ni d’espectacular fan de l’adaptació un horror. Aquest horror del que parlo no és d’aquells horrors que fan por, o més ben dit, si que fa por, però de que es facin les coses mal fetes. La pelicula no aconsegueix captar l’artifici que envolta a Dorian, així com confón la sensualitat i la súbtil sexualitat de l’obra amb la pornografia. Per últim, però no menys important, haig de parlar del quadre, cal que faci sorolls malsonants? Amb aquests sorolls que produeix, provoca el riure de l’espectador més que l’horror que se suposa que ha de sentir.

    En definitiva, l’adaptació no és que no sigui sant de la meva devoció, és que simplement no la recomano a ningú.

    Ana

    • Hola Ana, gràcies pel teu comentari. Comparteixo el teu desdeny per l’adaptació de Dorian Gary i tens molta raó: el cuadre fa sorolls molt estranys! I calia fer-lo tan repulsiu?! Sigui com sigui es tracta d’una adapatció mediocre, però no la pitjor, només cal recordar horrors com El Grinch o I’m Legend!

  2. Retroenllaç: Art en la literatura | Dr Read Good

  3. Retroenllaç: Fem un any! | Dr Read Good

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s