Els oblits de William Wordsworth

Estic investigant sobre Wordsworth per fer una edició dels seus poemes haikerus… Què me’n podria dir en ReadGood?

Marta G.

Una vista de Tintern Abbey

Benvolguda Marta G.,

Abans de res volem felicitar-te pel teu coratge, no queden gaires valents que s’atreveixin a endinsar-se a les turbulentes aigües de la poesia romàntica!

Dit això, dubto que poguessis haver escollit cap altre autor que desperti debats més encesos al cau a la redacció de Dr Read Good

El talent poètic del autor dels Grans Llacs és indubtable; però més enllà de la bellesa del seu vers i el del seu panteisme estil do-it-yourself, ens trobem amb un poeta extremadament conservador que no dubtava en fer desaparèixer dels seus escrits tot allò que no encaixava amb la seva ideologia.

Trobem exemples d’aquesta tendència al llarg dels seus poemes més coneguts, però potser el més clar el trobarem a “Tintern Abbey”.

“Tintern Abbey” parla del creixement de Wordsworth com a poeta i també com a persona i converteix l’experiència de la natura en quelcom transcendental que ens connecta amb la divinitat.

[…]pues hoy sé contemplar Naturaleza
no con esa inconsciencia juvenil
sino escuchando en ella la nostálgica
música de lo humano
, que no es áspera
pero tiene el poder de castigar
y procurar alivio. Y he sentido
un algo que me aturde con la dicha
de claros pensamientos: la sublime
noción de una simpar
omnipresencia
cuyo hogar es la luz del sol poniente
y el océano inmenso […]

Wordsworth, però, s’oblida de mencionar que la seva visita al riu Wye es va produir en un moment en què el trànsit comercial pel riu era molt intens. La industrialització ja havia deixat la seva empremta al paisatge i la vista de Tintern Abbey des del riu Wye ja no era un exemple de paisatge bucòlic o d’aïllament rural.

Un altre aspecte que amb prou feines troba lloc al poema és la gran presència de vagabunds a la zona, persones desposseïdes pels grans canvis socials i econòmics que havia viscut la societat britànica malvivint a la riba del riu Wye. L’única menció que se’n fa és al principi del poema.

Al cabo miro
estos setos escasos, más bien líneas
de bosque asilvestrado, aquellas granjas
verdes hasta la puerta misma, el humo
que asciende silencioso entre los árboles
como el incierto aviso de un errante
buhonero de los bosques despoblados
o cueva de ermitaño
donde aguarda
alguien junto al hogar.

Wordsworth compara a aquestes persones reduïdes a la mendicitat amb ermitans. Una fal·làcia descarada, ja que pels ermitans viure en la pobresa és una elecció, no es pot dir el mateix dels captaires, obligats a sobreviure i a malviure als marges d’una societat que els ha rebutjat.

Podria continuar donant exemples de perquè m’incomoda la poesia de William Wordsworth, però no debatré la bellesa dels seus versos. L’únic consell que et puc donar és que si decideixes tirar endavant, no esborris de la teva memòria el record de les vides d’aquells que van compartir paisatge amb Wordworth, però no es van guanyar un lloc a la seva poesia.

La recomanació del doctor: els anomenats “poetes auto-didactes” són menys coneguts a casa nostra, són poetes que com John Clare o Anne Yearsley no pertanyen a les classes privilegiades, però que ofereixen una visió alternativa i carregada de talent de l’Anglaterra dels seu temps. Sovint ignorada, Dorothy Wordsworth -la germana d’en William- ens ofereix una poesia potser menys ambiciosa en les seves intencions que la del seu germà, però d’una bellesa esfereïdora. Dorothy ens descriu el petit món que habita amb el detall i la minuciositat d’una dona atrapada i ho fa amb un talent inapel·lable. Fins i tot hi ha qui diu que el mateix William va plagiar alguns dels seus escrits…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s