Top 5 de les pitjors adaptacions del llibre al cinema

M’aventuro en una llista gens fàcil. Malauradament, hi ha molt calers malgastats en pel·lícules que arruïnen el llibre, així que us convido a afegir elements si creieu que es mereixen el seu lloc en el nostre top 5.

De paraules a imatges... sempre dóna bon resultat?

High Fidelity

L’adaptació de la novel·la de Nick Hornby no fa cap mena de justícia al nostre autor. Les infitintes mencions de música i cultura popular es perden en aquesta adaptació de Alta Fidelidad que trasllada l’acció de Londres a un mal aconseguit escenari de Chicago. Aquest to tan British que acompanya a la novel·la i que resulta tan atractiu queda anul·lat i ens quedem amb un sucedani de successions de cançons entre rocker Bruce Springsteen (que precisament Hornby ironitza i en fa burla) i punk adolescent. Massa dur…

Tants discos i tan poc gust musical!

Cims Borrascosos (1939)

L’adaptació de Wyler de Cims Borrascosos no trobo que sigui terrible; de fet, aquesta foscor  de Emily Brönte de les “terres del nord” queda perfectament reflectida a la pel·lícula (tot i que les moorlands de Yorkshire són un lloc fantàstic per visitar!). Simplement que es deixen la meitat del llibre! Dóna la impressió que l’equip de producció s’hagi adonat que porten una hora i mitja de pel·lícula i que no els dóna temps per a més i… “aturem-ho aquí!”. Tothom vol saber com acaba aquesta nissaga! Què passarà amb la Cathy?

Com? Que la meva filla serà la teva serventa?!

Hamlet, de Kenneth Branagh

Per aquest lloc competeixen feroçment  la versió de 1996 de Kenneth Branagh i la del ’90 de Franco Zeffirelli amb Mel Gibson com a Hamlet (!), però com que vaig ser capaç d’aguantar estoicament quatre hores de pel·lícula ara obtindré la meva venjança col·locant a Branagh en el meu top 5 de pitjors adaptacions. I és que Kenneth Branagh no podent deixar d’alimentar el seu ego, acaba fent un cant a la seva glòria i talent. I 240 minuts de egocentrisme és insofrible!

El "rubio platino" no és el teu look

Harry Potter i la pedra filosofal

Quan J.K. Rowling va signar el contracte per portar a la gran pantalla les seves novel·les, poc ens imaginàvem que tindria aquest final tan desastrós. De fet, el gran cercle de fans de Harry Potter teníem les expectactives tan altes que va resultar en un trauma el fet que el primer llibre de la saga en pantalla fos tan… avorrit. Chris Columbus és molt fidel a la novel·la original, però no aporta res i l’acció acaba sent insípida. Les adaptacions posteriors milloren, però mai oblidarem aquell mal començament!

Quin noi tan imberbe! Si el veiéssim ara!

Ten Things I Hate About You

Traduïda a l’espanyol com a Diez razones para odiarte, aquesta pel·lícula pretén ser una versió moderna de La feréstega domada (The Taming of the Shrew). I si l’obra de Shakespeare ja té controvèrsia des d’un punt de vista contemporani, la pel·lícula no fa més que posar el dit a la llaga. Aquí la protagonista és Kat, una adolescent americana rebel i que aparentment cap home la pot “domar”. L’acció es trasllada de l’Anglaterra del segle XVI a un institut de secundària de Seattle i tot i que ofereix un escenari més modern, repeteix els mateixos tòpics de totes les comèdies d’institut de Hollywood i no aporta cap mena de missatge original i subversiu, perquè el “guaperes” de l’escola acaba conquerint aquella noia orgullosa i poc sociable que tant prometia. Final feliç de boy gets the girl i viuen feliços i mengen anissos.

Sí, sí, estigues seriosa però tu tampoc et podràs resistir als rínxols de Heath Ledger!

Anuncis

9 pensaments sobre “Top 5 de les pitjors adaptacions del llibre al cinema

  1. Home!
    aquí m’has tocat tu, high fidelity és una de les meves películes preferides, no sols perque John Cusack la borda sino perque a mi la selecció musical m’agrada (el moment de 5 cançons per a l’enterrament propi és exquisit).

    Així que un cop passada la vaga prometo anar a buscar el susodicho libro i compararem…. preparat!

    Per altra banda, i abans que la sang arribi al riu, felicitats per la pàgina, m’ha encantao!

    Uri

  2. Pel que fa Cims Borrascosos, em sembla que totes les versions cinemàtiques només fan la primera meitat de la novel·la. Potser diu més de l’Emily Brontë que dels directors. Bé, no he entès mai la novel·la: de fet la única cosa que puc dir a favor de Jane Eyre és que l’obra de la seva germana ‘weirdo’ és encara pitjor.

    • Pobres germanes Brönte! Crec que van sortir “raretes” perquè a Haworth no deuria haver massa cosa per fer. Qui si no (a part de Tolkien) es molestaria a crear un món imaginari?!

    • En la meva opinió, si hem de parlar de “weirdos” Charles Dickens s’emporta la palma, i a més a més avorreix. En canvi, les Brontë tenen molt a dir malgrat la seva biografia avorrida.

      Signat: Lectora “weirdo”

      • I després hi ha qui diu que la literatura no és interessant..! A mi personalment m’encanten els “rarets” i les “raretes”, aquests són els que escriuen els millors llibres i els que alimenten els nostres Top 5. Haig de confessar que Cims borrascosos a vegades se m’escapa (en què estaves pensant Cathy?!), però té moments de gran bellesa com el famós Jo sóc en Heathcliff!. Quant a Jane Eyre, pots estar o no d’acord amb la seva ideologia, però la integritat moral de la Jane i la seva independència de pensament són dignes d’admiració. Per no mencionar la fantàsia romàntica que és la seva relació amb en Rochester i que generacions de lectores hem han envejat!

        Per cert, quan inaugurem el club de lectors “rarets”?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s