Assimilació o no-assimilació en un Londres multicultural

White Teeth, Zadie Smith

Mentre llegia White Teeth vaig assabentar-me que l’autora, Zadie Smith, va publicar la seva novel·la quan tan sols tenia 25 anys. Conseqüentment, la meva autoestima va caure en picat cap al nucli intern de la terra, abandonant de definitivament qualsevol aspiració de ser escriptora. Bé, aquesta sensació l’he tinguda anteriorment llegint altres coses, però aquesta exageració em servirà per fer un llistat d’elogis a aquesta novel·la, que per molt que ho intenti, no aconsegueixo trobar-li els defectes.

White Teeth (novel·la adaptada a la televisió per Channel 4) copsa de manera fascinant la assimilació (o la no-assimilació) de la immigració (o moltes vegades ja no immigrant, per molt que costi acceptar-ho) a Gran Bretanya. La història gira al voltant de tres famílies que, tot i voler recórrer sovint als clichés per parodiar i omplir les pàgines d’un humor impecablement brillant, representen tres tipus de famílies força típiques i atípiques alhora del Londres de finals dels 80 i de la dècada dels 90. En primer lloc, trobem la família Iqbal, els indis, com anomenen la resta de la societat anglesa tot i ser de Bangladesh, que són dos immigrants que s’han establert a Londres i tenen dos fills bessons nascuts a Gran Bretanya. Són l’exemple d’una família immigrant a Gran Bretanya amb tot el xoc cultural que això comporta. En segon lloc, la família Jones, un matrimoni mixte o interracial (pare anglès, mare descendent afroamericana i una filla que es baralla al llarg de tota l’obra amb la seva identitat). I finalment, una família anglesa –els Chalfen– on els orígens immigrants ja han quedat més que oblidats i que gaudeix  presumint d’ idees progressistes, però que des del minut zero es veu clarament que darrere la façana amaga els mateixos prejudicis racistes i sexistes que qualsevol família tradicional.

Amb aquest escenari, Smith crea un munt d’escenes humorístiques que acaben radicant en la qüestió de “què és ser anglès/a”. L’assimilació és possible? Pel que sembla, en la novel·la no ho és ni per la primera ni per la segona generació d’immigrants. Un fet que possiblement està ja molt tractat en la societat britànica, però que tot just comença a Espanya, on la immigració és un fet molt recent i les qüestions identitàries de la “segona generació” just ara comencen a plantejar-se. Per aquesta raó, White Teeth pot esdevenir un instrument de reflexió molt útil, ja que, tot i contenir moltes referències culturals de la societat britànica que sovint se’ns escapen, ens planteja qüestions sobre la multiculturalitat, la integració i els prejudicis que dia a dia apareixen com un tema de debat constant en la nostra societat.

Dientes Blancos (Ed. Salamandra)

Dents Blanques (Ed. La Magrana)

White Teeth (Penguin)

Advertisements

4 thoughts on “Assimilació o no-assimilació en un Londres multicultural

  1. Molt bó aquest post!

    Vaig començar a llegir el llibre ara fa anys i per una cosa i una altra al final no el vaig acabar… però el tinc pendent. De totes maneres, m’ha fet molta gràcia el comentari que has fet de veure que la Zadie Smith va escriure aquest llibre quan tenia 25 anys i que, trobant-te a la mateixa situació, ets lluny de tenir un llibre publicat als 25. He de dir (encara que tingui poc o res a veure amb el llibre) que aquest estiu em vaig trobar una entrevista a l’escriptora Mavis Gallant al número 106 de la revista GRANTA on deia que als 28 anys ho va deixar tot i va abandonar la seva Canadà natal per viure i escriure a la ciutat dels seus somnis, Paris, on als 37 va escriure la seva primera novel·la. Em va provocar un somriure i vaig pensar “encara sóc a temps” ja que tots dos somnis tenen lloc a la meva llista… així que no et preocupis, encara som a temps.

  2. Gràcies per la felicitació i pels ànims! De moment, em conformaré amb l’etiqueta de “bloguera”. Et recomano que, quan tinguis temps (l’estiu és una bona època) rellegeixis la novel·la, figura a la meva llista persona de “llibres que s’han de llegir abans de morir” (tot i que no són 1001).

  3. Retroenllaç: El zum-zum de la web: Daniel Radcliffe, Stephen Fry, Bush, Simon’s Cat i més | Dr Read Good

  4. Inés, a mi m’ha passat exactament el mateix llegint On beauty, de la mateixa autora. Quan vaig saber que en tenia 25 quan va escriure la novel·lassa (que no he llegit, però que conec per referències) que és White teeth em vaig desesperar, d’una manera més forta que quan va passar-me una cosa semblant amb Josep Carner als 21, però almenys ell era poeta. A mi m’agrada escriure prosa. Apunto White Teeth.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s