6 llibres infiltrats al món del rock

Per alguna raó als músics els encanta presumir de les seves lectures, reunim algunes de les nostres referències “rockero-literàries” preferides, us sembla que ens en deixem alguna d’imprescindible?

Cemetry Gates, The Smiths

Típica lletra carregada de paradoxes nascuda del geni de Morrissey. Una crítica irònica al plagi dins del món de la literatura en una lletra carregada de plagis (o préstecs) que van des de la pel·lícula “The Man Who Came to Dinner” passant  pel Richard III de Shakepeare.

També cal destacar la menció de Yeats y Keats que perden miserablement davant la figura de Wilde, l’estrany amant que, segons Moz, derrotaria fàcilment als que són considerats per la crítica literària de la vella escola dos dels poetes més importants de la literatura anglesa. També pot ser una referència al fet que Wilde  recolzava la idea de que prendre prestats fragments d’altres autors era un aspecte legítim del procés creatiu, i per això, fou acusat sovint de plagi -com al mateix Moz-. La resposta de Wilde:

Quan veig una tulipa monstruosa de quatre pètals al jardí d’algú, sento l’impuls de cultivar una tulipa monstruosa de cinc pètals meravellosos, però aquesta no és raó perquè algú cultivi una tulipa de només tres pètals.

Qui sap, potser tant Morrissey com Wilde tenen raó, o si no, que li preguntin a un tal Will Shakespeare…

Per cert, la falta d’ortografia? Un misteri

Extra: Morrissey és un gran aficionat a les referències literàries, només cal sentir Billy Budd i Shakespeare’s Sister

1984, David Bowie

Aquesta cançó forma part de l’àlbum Diamond Dogs (1974) i el seu naixement es deu al desitj original de Mr. Bowie de produir un musical basat en la novel·la de George Orwell. Per sort o per desgràcia, la senyora Orwell li va negar els drets i d’aquest rebuig en sorgeix un dels discs més famosos del Thin White Duke. Un disc d’aires post-apocalíptics amb joies com Rebel Rebel o el mateix Diamond Dogs.

A Tear in Your Hand, Tori Amos

No sóc especialista en còmics, però sé el que m’agrada i el que m’agrada és The Sandman de Neil Gaiman. Un còmic espectacular, èpic, màgic, postmodern, clàssic, romàntic, cínic i molt més. La Tori Amos n’és una fan reconeguda i fa referència tant a l’autor Neil Gaiman com al seu protagonista El Rei del Somni.

Pet Sematary, The Ramones

I com que no tot han de ser clàssics de la literatura, la banda  punk The Ramones titula aquesta cançó en honor de El cementiri d’animals, una novel·la del prolífic Stephen King. Haig de dir que m’identifico amb en Joey Ramone, jo tampoc voldria ser enterrada en un antic cementiri indi per tornar a reviure com un esperit maligne amb tendències psicopàtiques, digueu-me excèntrica.

El perquè de la falta d’ortografia? Un misteri.

Annabel Lee, Radio Futura

Un homentage de la banda de pop espanyola al poema del mateix nom d’Edgar Allan Poe sobre la tràgica història d’amor del narrador amb la bella, tot i que no gaire saludable, Annabel Lee.

Romeo and Juliet, Dire Straits

Cançó sobre com la ficció dóna forma a les nostres vides. Irònicament molts encara la interpreten com una cançó romàntica! Per cert, molt bona cover dels The Killers.

Anuncis

6 pensaments sobre “6 llibres infiltrats al món del rock

    • Doncs la vaig tenir en compte, però la vaig descartar perquè el llibre original està en francès, però és un exemple perfecte de la influència de la literatura a la música, i com pot ser de polèmica!

  1. La millor versió musical d’un poem que conec i, de fet, una de les millors cançons que conec és “Before the world was made” de Van Morrison d’un poema de W.B. Yeats (VM canvia la lletra una miqueta). Curiosament la única versió audio que trobo a la internet és de Carla Bruni(!) La seva versió no és només horrible, sinó sembla reflectir també ella mateixa en tota la seva superficialitat (pobre Nicholas [i Eric]).

  2. Ostres, perdó pel lapsus amb Camus, és que em poso a pensar en literatura i me’n oblido de l’idioma en que està escrita… Suposo que no em passa només a mi, no?

    Per arreglar el meu ‘despiste’, contribueixo amb una cançó basada no en un llibre, però si en un poeta anglosaxó… Aceptamos pulpo?

    • No worries! A mi també m’hauria agradat incloure Killing an Arab a la llista, entre d’altres coses, per la polèmica que va aixecar, però no va ser possible. Si us ensenyés l’esborrany de l’entrada veurieu com més d’una vegada jo mateixa vaig haver de tornar enrere per eliminar una canço amb una referència literària que no era anglosaxona.

      Gràcies per la recomanació, no coneixia la cançó i la veritat és que encaixa perfectament amb l’esperit de la llista. Així que, utilitzant les teves paraules, aceptamos pulpo… y barco!

      Moltes gràcies pels teus comentaris i continua visitant-nos sovint!

      Marta.

  3. Sé que no és en anglès, jeje, però a mi m’encanta el Serrat cantant Machado:

    Per cert, boníssima la cançó que ha penjat S. de The Cranberries!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s