(S)ivilitzant en Huck

Les aventures de Huckleberry Finn, Mark Twain

Aquest article comença amb una disculpa perquè en contra dels desitjos de l’autor intentaré buscar una moralitat a la seva història, ho sento Mr Twain!

Fa uns mesos va aparèixer al suplement Cultura/s de “La Vanguardia” un article sobre literatura infantil i juvenil. Es tracta d’un gènere bastant maltractat per les seccions de cultura dels diaris, així que l’article de Cultura/s va ser una novetat benvinguda que vaig llegir amb interès. Com és lògic, no estava completament d’acord amb totes les recomanacions, però el cas que em va sobtar més fou el de Les aventures de Huckleberry Finn. La novel·la de Mark Twain és una de les meves lectures preferides, l’he llegit i rellegit multitud de vegades i mai no deixa de sorprendre’m i de meravellar-me. Twain converteix les peripècies de l’icònic Huck Finn en un comentari càustic sobre la societat del seu temps que continua vigent fins el dia d’avui. El seu astut ús del llenguatge, marcat per la utilització de localismes, serveix per crear una sèrie de personatges que semblen tenir una vida independent més enllà de la paraula escrita. No cal dir, doncs, que Huck Finn sempre es troba al meu llistat de recomanats, però tractant-se d’una lectura complicada i molt polèmica, es pot etiquetar frívolament de lectura juvenil com fa el periodista de “La Vanguardia”? Podem considerar Huck Finn una lectura adequada per ments en formació que desconeixen el context en què fou creat?

Huckleberry Finn és una obra complexa, no només des del punt de vista lingüístic sinó, especialment, des del punt de vista ètic. L’ambivalència moral és un tret característic del protagonista: el jove sent empatia pels necessitats, avorreix la violència i ajuda a l’esclau Jim a fugir dels seus amos, però alhora el converteix en l’objecte de bromes inhumanes i mai pren una acció clara per denunciar la institució de l’esclavisme. Val a dir que l’ambivalència de Finn ens pertany a tots, és la d’aquell que s’horroritza davant del mal que té aprop, però ignora el patiment de multituds llunyanes. Aquest tret de Huck l’humanitza i ens l’apropa. El seu conflicte intern el converteix en un dels grans de la literatura, però el podem considerar un bon exemple per als lectors joves? O anant més lluny, els llibres infantils han de constituir necessàriament un bon exemple per als nens?

La polèmica sobre la seva idoneïtat com a lectura escolar té unes quantes dècades d’història, s’ha arribat a qüestionar la seva posició com a gran clàssic de la literatura americana i el conflicte s’ha traslladat a algunes escoles americanes en què els alumnes afro-americans s’han negat a estudiar un llibre que consideren inherentment racista. A dia d’avui, Huckleberry Finn continua ocupant el quart lloc al llistat de llibres prohibits a les biblioteques i a les escoles dels Estats Units, darrere de El vigilant en el camp de sègol de Salinger i Of Mice and Men d’Steinbeick. Tant defensors com detractors troben arguments de sobra dins l’obra de Twain. Per una banda, l’ús d’epítets obertament racistes (com nigger) i la deslegitimació de la experiència afro-americana, amb un Jim que mai acaba de trobar la seva veu, són dos arguments habituals  dels seus detractors. Però, per altra banda, el dilema central de la novel·la (la possible complicitat d’en Huck en la fugida d’en Jim) es resol en favor del Jim i la novel·la també es pot llegir com una sàtira dels racisme inherent de la societat americana posterior a l’abolició del racisme. En aquest sentit, no podem oblidar que alguns escriptors d’origen afro-americà com Ralph Ellison i Toni Morrisson han defensat la novel·la. Quant al seu valor com a lectura infantil, Huckleberry Finn es manté tenaçment en zona de ningú. La decisió del Huck d’abandonar les conviccions en què el van educar representa un exemple de coratge moral, tanmateix, la seva decisió no es transforma mai en un esforç real per canviar unes estructures socials que considera injustes i cruels.

Després de llegir arguments a favor i en contra de Les aventures de Huckleberry Finn, un fet es fa evident i és que, mentre es continuï  llegint, la novel·la de Mark Twain està destinada a crear polèmica. Tant defensors com detractors estan d’acord en el seu valor literari, però això és l’únic que els uneix. Jo mateixa mentre escric aquest article sóc víctima de l’ambivalència que transpiren les peripècies d’en Huck, així que he arribat a la conclusió que el millor és canviar de perspectiva i passar del macro al micro. No  tots els llibres són per a tots els lectors, val la pena agafar Huckleberry Finn i jutjar per un mateix la seva idoneïtat per als més joves de la casa. Ens hem de preguntar no només pel seu nivell de lectura, sinó també per la seva maduresa moral i la seva capacitat de reflexionar sobre els fets que s’hi expliquen. Potser no cal recomanar les aventures d’en Huck a un diari de tirada nacional, sinó cara a cara, de lector a lector, tenint en compte les seves peculiaritats i les seves ambivalències, però també les meravelles que amaguen les seves pàgines.

The Adventures of Huckleberry Finn, Penguin

Les aventures de Huckleberry Finn, La Magrana

Las aventuras de Huckleberry Finn, Alianza Editorial

4 thoughts on “(S)ivilitzant en Huck

  1. Si la meva experiència serveix d’alguna cosa, jo de petit era un enamorat absolut del Tom Sawyer (el llibre i els dibuixos animats!). Era el meu heroi. Vaig llegir el llibre fanàticament, més de vint vegades i encara ara el recordo com una experiència decisiva. Doncs bé, un cop llegit el Tom Sawyer vaig córrer a provar el Huckleberry Finn i no me’n vaig acabar de sortir; decididament, no era el mateix, i tota l’estona em va semblar que no l’acabava d’entendre.

    Per sort, molts anys més tard vaig tornar a llegir el Huckleberry Finn (ara en anglès) i em va fascinar… fins que hi apareix Tom Sawyer. Llegia un llibre meravellós on hi passaven coses i de cop i volta em vaig trobar amb un nen repel·lent que feia veure que li passaven coses. El canvi de to em va desconcertar i encara em desconcerta. Quin gran llibre, quina potència poètica, el rai baixant el riu, de nit… però… mal acabat,oi?

    Aprofito per felicitar-vos pel blog, l’he descobert fa poc. Interessant i divertit!

    • Moltes gràcies pel comentari, la veritat és que la teva perspectiva des de la infantesa resulta molt aclaridora. Huckleberry Finn és massa complex com per reduir-lo a simple llibre d’aventures, com crec que sí que es pot fer amb Tom Sawyer. Justament la seva aparició marca aquest canvi de to del que parles i dóna lloc a les pàgines que més em costa de rellegir, així que comparteixo la teva opinió d’en Tom, un nen repel·lent i astut que sempre se’n surt amb la seva, però que no comparteix l’empatia d’en Huck, sincerament, el veig com un sociòpata en potència. El final sempre m’ha deixat perplexa, però queda redimit (a mitges) amb les últimes frases de la novel·la, la fugida d’en Huck de la civilització i de les seves regles (que, per cert, en Tom coneix i manipula tan bé per als seus interessos) em sembla èpica. O, en paraules de Barny Stinson, LEGEND – wait for it – DARY.

      Ja tinc ganes de llegir l’autobiografia de Twain per saber en què estava pensant, potser temia que la novel·la fos massa fosca i per això va afegir aquest episodi en un intent de reproduir les trastades d’en Tom i en Huck que tan d’èxit van tenir. No ho sé, però malgrat tot, continuaré rellegint Huck Finn amb passió.

      Per cert, la Inés i jo també hem visita la maquina de fer llibres i ens sembla una gran iniciativa, esperem que ens visitis sovint!

  2. Retroenllaç: Els 5 millors sidekicks | Dr Read Good

  3. Retroenllaç: El Test Bechdel | Dr Read Good

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s