El corb

I digué el corb "Mai més"

 

No tindria gaire sentit fer un especial de Halloween i no parlar del famós poema d’Edgar Allan Poe El corb. La Inés i jo donem el tret de sortida a la discussió del poema, esperem els vostres comentaris!

El corb (1845)

Una trista mitja nit, que vetllava entenebrit,
fullejant amb greu fadiga llibres vells i antics papers
i em dormia a poc a poc, vaig sentir a la porta un toc.
I sens moure’m del meu lloc: “Qualcú ve a cercar recés
-vaig pensar- en aquesta hora, qualcú ve a cercar recés.”
Això sols i no res més.                        Continuar

Trad. Miquel Forteza

The Raven (1845)

Once upon a midnight dreary, while I pondered weak and weary,
Over many a quaint and curious volume of forgotten lore,
While I nodded, nearly napping, suddenly there came a tapping,
As of some one gently rapping, rapping at my chamber door.
`’Tis some visitor,’ I muttered, `tapping at my chamber door –
Only this, and nothing more.’           Continuar

Marta:

No és ni aquest corb, ni aquest altre, El corb original és el d’ Edgar Allan Poe, segurament el seu poema més famós que, a més, va gaudir d’una segona juventut gràcies a un dels capítols més populars de The Simpsons. El corb narra el lent descens a la bogeria del protagonista a causa de la pèrdua de la seva estimada Lenore, i francament, no deixa de sorprendre’m que un poema tan ombrívol hagi arribat a ser tan famós, què tindrà El corb d’especial?

El seu èxit potser es deu a que es tracta d’una composició relativament transparent, especialment si la comparem amb les obres d’altres poetes com per exemple, una Sylvia Plath o del mateix Shakespeare. O potser a la seva sonoritat endimoniada, amb una estructura mètrica d’allò més artificial, però que dota al poema d’una certa qualitat hipnòtica. Tanmateix, crec que el truc s’amaga a la temàtica escollida per Poe i és que The Raven és un poema d’intriga! El protagonista està de dol per la mort de la seva estimada, però rep la visita d’un corb que sap parlar, d’on ha sortit aquesta bèstia? És real? Per què no deixa de repetir la mateixa paraula? Potser el seu amo anterior li va ensenyar, però per què justament “mai més”? És un enviat del dimoni o és que el narrador s’està tornant boig? Les preguntes són moltes a El corb i de respostes no n’hi ha gaires, res millor per cridar l’atenció del públic, o és que no heu vist Lost?

Inés:

Proveu de llegir aquest poema a mitjanit al llit amb la casa buida i a les fosques… sí, veureu que un poema pot fer por! Com ho aconsegueix? Com ben encertadament diu la Marta, el poema es caracteritza per una sonoritat endimoniada que fa que se’ns remoguin els budells i el cor bategui fortament. A més a més, la història en sí enganxa perquè volem saber d’on ha sort aquest coi de corb.

És curiosa l’obsessió que s’ha format al voltant d’aquest tipus d’ocell. Trobem aquesta bèstia endimoniada multiplicada a Birds de Hitchcock, l’experiència és realment traumàtica. No puc passejar pels parcs de París tranquil·la sabent que sobre el meu cap volen corbs del tamany d’un elefant que destrossen les bosses d’escombraries i es precipiten vers el terra a qualsevol senyal de menjar!

En definitiva, podríem dir que El corb explica una història fàcil d’entendre amb una musicalitat excepcional. Amb això no vull dir que sigui un poema simple, més aviat al contrari, és fascinant com Poe juga amb la rítmica. I si algú te’l llegeix bé en veu alta, no podràs dormir “jamai més”. Bé, de fet, és més divertit imaginar el corb de Bart Simpson!

Anuncis

2 pensaments sobre “El corb

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s