Un gòtic de platja

El ocupante, Sarah Waters

Val la pena tenir un ull posat als guanyadors i finalistes del Man Booker Prize, que van des de V.S. Naipaul a Kiran Desai passant per Margaret Atwood o Ian McEwan, un premi que ha reconegut a autors com aquests no pot anar gaire errat, oi? The Little Stranger en va ser finalista l’any 2009, però haig d’admetre que no la vaig escollir per les seves qualitats literàries. El vaig escollir perquè era l’única alternativa a Perdona si et dic amor de Federico Moccia; és el que passa quan et trobes sense lectura mentre estàs de vacances a una platja carregada de turistes. La pobra Sarah Waters estava envoltada de vampirs adolescents i d’àlbums de Bob Esponja, m’agradaria dir que la vaig rescatar heroicament d’aquest purgatori literari, però no us puc enganyar: va ser pura casualitat que em caigués a les mans, si no fos per algun distribuïdor despistat, ara podria estar escrivint sobre, déu no ho vulgui, Crepuscle. Malgrat tot, la sort va voler que llegís The Little Stranger, una novel·la una mica estranya i fora de temps, però que m’ha deixat amb ganes de més.

Sarah Waters és l’autora de novel·les com El lustre de la perla (Tipping the Velvet, 1998), Falsa Identidad (Fingersmith, 2002) i Ronda nocturna, (The Night Watch, 2006),  publicades per Anagrama i La Magrana. The Little Stranger explica la història dels Ayres, família d’antics terratinents que lluiten contra el declivi de la seva fortuna al comtat rural de Warwickshire durant la postguerra. Però alerta! No us deixeu enganyar pel realisme social que caracteritza l’ambientació, The Little Stranger és una deliciosa novel·la gòtica de la vella escola: mansions en ruines, fantasmes d’infants, bogeria i morts misterioses, el paquet complet, vaja. Hi ha qui considera Waters una artista del pastiche, jo no estic completament d’acord amb aquesta afirmació, però és evident que Waters hi té la mà trencada en l’art de recuperar gèneres abandonats i a The Little Stranger es proposa recuperar el plaer de la intriga psicològica. No en surt del tot malparada.

El narrador és el Dr. Faraday, metge rural que entra en contacte amb els Ayres quan la seva única criada emmalalteix a causa del terror que li provoca la mansió de Hundred Halls on viuen. Fill de la classe treballadora, El Dr. Faraday mantindrà una relació ambivalent d’ amor/ odi amb els Ayres, relació que reflecteix el seu lloc incert dins la societat de Warwickshire. El conflicte encobert de classes és un tema dominant de la novel·la, no és casualitat doncs, que el primer i terrorífic incident tingui lloc durant una vetllada protagonitzada per uns nous rics acabats d’arribar al comtat i amb qui la Sra. Ayres vol casar la seva (lletja intel·ligent) filla Caroline. A mida que avança la novel·la la incapacitat dels Ayres per adaptar-se a, o tan sols, comprendre, els canvis que els envolten es faran més obvis i els incidents estranys es multiplicaran exponencialment.

Però què és aquesta presència que assetja als Ayres? El mateix Faraday és incapaç de percebre-la, tan sigui per la seva falta d’imaginació o pel seu racionalisme i Sarah Waters evita donar-nos una resposta definitiva. No us n’explicaré el final, però les referències a clàssics com The Yellow Wallpaper (Charlotte Perkins Gilman), Una altra volta de rosca (Henry James) o La caiguda de la casa Usher (Edgar Allan Poe) són evidents. Els referents que escull Waters són de categoria i, en gran mesura, aconsegueix mantenir-s’hi a l’alçada, però segur que heu notat que tots són relats curts. És difícil mantenir la intriga i l’ambigüitat al llarg de 500 pàgines i l’austeritat que funciona tan bé pel conte de Henry James acaba per convertir-se en un llast a The Little Stranger.

The Little Stranger m’ha deixat amb ganes de més, Waters ha aconseguit provocar-me calfreds i, només per això, es mereix que revisiti les seves obres anteriors. Però aquesta no és l’única raó, The Little Stranger és una novel·la intel·ligent, perfectament ambientada i amb múltiples lectures i, a més, és terriblement entretinguda, es pot llegir en qualsevol situació sense por de perdre’s. Jo mateixa la vaig llegir a una platja farcida de nens cridaners, adolescents hormonats i les mares que els acompanyaven i va aconseguir fer-me una miqueta de por. Tota una fita per a qualsevol thriller sobrenatural.

The Little Stranger, Virago

El ocupante, Anagrama

Anuncis

Un pensament sobre “Un gòtic de platja

  1. Retroenllaç: El Test Bechdel | Dr Read Good

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s