El vaixell està ple, “amigo”

Novel·la, Humor, Postmodern

Una súper triste historia de amor verdadero de Gary Shteyngart

 

Tenia preparada una introducció punyent i fabulosa sobre com la postmodernitat sembla haver-nos robat el gust per les històries clàssiques: relats sobre grans gestes, peripècies i aventures, mirades sinceres a l’experiència que deixen de banda la sàtira i la ironia. Comparava la presència física que semblen tenir alguns personatges de Tolstói amb l’experiència sincopàtica que  és llegir molts llibres actuals, fins i tot havia escollit una de les meves cites favorites de Guerra i pau per il·lustrar el meu argument. La introducció acabava amb aquesta frase: “potser tenim la ficció que ens mereixem”. Amics meus, permeteu-me que us doni una lliçó de vida: d’això se’n diu ficar la pota. Si Super Sad True Love Story és el llibre que ens mereixem, potser no ho hem fet tan malament.

A Super Sad True Love StoryGary Shteyngart (Absurdistán, El manual del debutante ruso) ens explica la història d’amor de Lenny Abramov i Eunice Park, ambientada en un futur que es perfila perillosament proper. Els Estats Units descrits per Shteyngart es troben al límit dels col·lapse polític i econòmic i s’hi està gestant un aixecament liderat pels anomenats LNW individuals (individus de baix valor net o, en altres paraules, els pobres). Són impagables els missatges del govern a la ciutadania, com El vaixell està ple, “Amigo” dirigit als immigrants o l’absurd digne de Catch 22 que acompanya totes les comunicacions oficials: Pel fet de llegir aquest missatge dones el teu consentiment i en negues la seva existència. El líder del partit Bipartisà, Rubenstein aka “el Carnisser” està al davant d’aquest país d’analfabets funcionals que es comuniquen mitjançant els Äparäti, petits dispositius amb les que creen espeses xarxes socials que han convertit el concepte d’intimitat en una antigalla – Shteyngart sembla tenir el do de la oportunitat, heu vist La red social de David Fincher?-, i on un dels jocs més populars entre els joves consisteix en calcular la “follabilitat” de desconeguts. Esbojarrat? Mireu aquesta aplicació per a l’iPhone. Davant d’aquest panorama segur que disculpareu la meva confusió inicial, entre tanta sàtira, sembla impossible que hi hagi espai per reflexionar i, molt menys, per construir una història d’amor honesta i emotiva.

De fet, el Lenny i L’Eunice comencen amb mal peu, al cap i a la fi, ell és el fill de 39 anys d’una parella d’immigrants russos que treballa a Post-Human Services -empresa dedicada a assegurar la immortalitat dels seus clients- i que manté en secret el seu amor per uns objectes estranys i pudents anomenats llibres. L’Eunice en canvi és filla d’immigrants coreans i s’acaba de llicenciar en “fermesa i energivitat”. El més semblant a llegir que ha fet mai aquesta atractiva jove de 24 anys enganxada al seu Äparät és escanejar un text a la recerca d’informació i la seva única afició consisteix en comprar roba de marques amb noms tan subtils com “juicypussy”.

Però l’amor impossible i improbable d’aquests dos es fonamenta en altres coses, aquests dos ésser petits i vulnerables construeixen una diminuta bombolla d’intimitat al mig d’un món carregat d’estàtica, de crits i de soroll i on la mediocritat s’ha convertit en la màxima aspiració. El Lenny és un home obsolet, el seu afany d’immortalitat només amaga el terror que li produeix el seu anacronisme. La joventut de l’Eunice, la cura que dedica als petits actes de cada dia, representen una promesa d’immortalitat que no és a l’abast dels clients de Post-Human Services. El Lenny s’entrega totalment a l’amor que sent per la jove i, superat el disgust que li provoquen tant l’aparença del Lenny com la seva mania de “verbalitzar” els seus sentiments, l’Eunice descobreix què és una relació real entre dues persones que ho comparteixen tot. L’Eunice deixa de ser un engranatge per convertir-se en el centre de la vida d’en Lenny, el procés no és fàcil, les seves inseguretats surten a la llum, però també la fortalesa heretada dels seus pares immigrants. Aquí s’amaga la clau del meu canvi d’opinió, a la relació d’aquests dos amants “de mala estrella” que em van obligar a llençar totes les meves anotacions i a repensar-me aquest article.

Shteyngart és un gran escriptor satíric, però no pas un de qualsevol, és un escriptor satíric  capaç de parlar d’emocions reals. El títol de la novel·la ho diu tot, carregat d’ironia, però molt cert i és que Super Sad True Love Story és una novel·la hilarant… i devastadorament trista. Per una vegada, estic feliç d’haver-me equivocat, tant de bo tots els meus errors siguin com Super Sad True Love Story.

Una súper triste historia de amor verdadero, Duomo (Trad. Ramón de España)

Super Sad True Love Story, Random House

Anuncis

3 pensaments sobre “El vaixell està ple, “amigo”

    • Doncs sí que hi ha semblances, tot i que la manera en què desapareixen els llibres a Super Sad True Love Story em sembla molt més insidiosa, ja que la ficció literària ha perdut tot el seu valor per a la societat i ja no es llegeix, s’escaneja. La veritat és que el futur de Shteyngart em sembla molt més proper!

  1. Ja ho va dir Ray Bradbury que arribaria un punt en que no caldria cremar llinres perquè a la gent, simplement, no els interessaria llegir-los. Vaig llegir que, a Espanya, un 40% de la població no llegeix cap llibre a l’any. Visionari?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s