El curiós cas dels thrillers psicològics… superficials

I’d Know You Anywhere de Laura Lippman

Després de l’èxit massiu de vendes amb Lo que los muertos saben (Ediciones B), Laura Lippman torna al panorama literari actual amb I’d Know You Anywhere. L’autora continua amb la mateixa tònica de thriller, endinsant-se en l’entramat més psicològic del crim; aquí doncs, el crim (o els crims) adquireixen un caràcter més aviat secundari i aspira a crear un retrat profund de l’autor del crims, les seves víctimes i la resta de personatges secundaris que d’una manera o altra també formen part de la història. O això intenta.

La història s’inicia quan Eliza Benedict, una dona de família rondant la quarantena, rep una carta del seu segrestador que està al pavelló dels condemnats a mort. L’estiu quan ella tenia quinze anys, va ser una de les víctimes d’un home que segrestava i violava noies joves. El seu cas, però, va ser excepcional, la resta de les víctimes van morir en mans del criminal, i ella és l’única que va restar amb vida. Des d’aquest fet es desenvolupa el drama psicològic de la protagonista, la família d’aquesta, el segrestador Walter Bowman i també de la família d’una de les víctimes mortals, que són els responsables que Bowman ara estigui condemnat a mort.

El segrest de Eliza i les morts de les altres víctimes s’expliquen breument. Aquí, el que adquireix la principal importància són els sentiments i les emocions de la protagonista (mentre dura el segrest i vint-i-cinc anys després quan rep la carta), cosa que distancia la novel·la del thriller tradicionalment entès. S’intueix un discurs força interessant sobre la moralitat, la responsabilitat sobre la vida i la mort de les persones, els sentiments induïts i el rancor. El problema principal és que només s’intueix.

Walter Bowman pren contacte amb Eliza a pocs mesos de la seva mort definitiva (porta molts anys intentant escapar la seva condemna final) perquè vol convèncer-la que canviï la seva declaració per salvar-lo. El debat sobre la responsabilitat moral es complica més encara si a la història afegim una altra família que va demanar que es condemnés a mort l’assassí de la seva filla i que guanyà el cas. No obstant, no puc deixar de tenir la sensació que no es treu tot el suc que potencialment tenia aquesta trama. Laura Lippman s’esforça molt per aprofundir en la psicologia dels personatges però finalment sembla que només siguin un conjunt d’anècdotes supèrflues. Crec que es podria haver donat un debat molt interessant perquè s’entrecreuen els elements de la pena de mort, la responsabilitat moral i el sentiment de justícia. Bowman vol que Eliza Bennet es faci responsable d’una decisió que no va prendre ella ni la seva família, sinó el pare i la mare d’una de les víctimes mortals. No obstant, això es passa de puntetes i ben al final.

I’d Know You Anywhere compleix amb les expectatives d’un thriller: la història, això no es pot negar, enganxa. L’autora sap mantenir un bon equilibri entre els moments de tensió al llarg de la novel·la i finalitzar els capítols deixant al públic lector amb ganes de saber què passa després. La història, però, no és prou profunda ja que no endinsa prou amb els temes que planteja. Això sí, com que no sempre busquem una dissertació filosòfica que ens il·lumini i que ens faci millors persones (!), us recomano agafar aquest llibre com una lectura distesa i lúdica. Llavors sí que funciona.

I’d Know You Anywhere (Harper Collins)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s