Les cinc millors adaptacions al cinema

Si fa unes setmanes em vaig voler aventurar a nombrar, segons el meu parer, les cinc pitjors adaptacions de la (meva) història del cinema, ara m’agradaria nombrar-ne les top 5 de tots els temps.

Orgull i Prejudici (2005)

 

Quan Joe Wright va adaptar aquesta novel·la canònica de la literatura anglesa tenia una gran responsabilitat entre les mans després que la versió de la BBC de 1995 resultés en un moviment de masses a Gran Bretanya. La versió de 2005 excedeix les expectatives: el personatge Mr Darcy  es “masteritza” amb la interpretació Matthew Macfadyen (que no té res a envejar a Collin Firth, per molt que a mi m’encanti) i aconsegueix (per fi, per fi!) donar-nos una imatge de la Elisabeth Bennet que tothom estava esperant: jove (a Jennifer Elhe al 1995 ja se li veien les arrugues), dinàmica i forta de caràcter. Tot ben embolicadet amb un toc “modernillo” per al públic del segle XXI, tot i que respectant les normes socials de l’època i sobretot la novel·la de Jane Austen. Així que no senyors/es, Elisabeth Bennet no es clava una morrejada amb Mr Darcy!

Seria tot un èxit una adaptació on aparegués un duel entre els dos Mr Darcys

El senyor dels anells

És possible que els fans de la trilogia alcin els braços al cel i cridin calúmnies contra meva, però siguem realistes d’una vegada: les tres pel·lícules són un fantàstic resum de 557 minuts d’una història que el pesat del Tolkien ha de relatar-nos en 1.400 pàgines! Quanta gent no ha pogut passar de les primeres 100 pàgines? Ah, ah! Sense Peter Jackson mai  haguéssim sabut que Aragorn és coronat i que els hobbits tornen feliços a casa i van viure feliços i van menjar… un moment, que no acaba així la novel·la?! Encara hi ha més?!

Us fa una visiteta ràpida a Mordor?

Matar un rossinyol

Dos anys més tard de guanyar el Premi Pulitzer de 1960, la novel·la de Harper Lee arriba a la gran pantalla amb una fantàstica adaptació de Robert Mulligan. I és he de ser honesta: com no ens pot enamorar Greogry Peck amb el seu paperàs d’Atticus Finch? Hauria estat fàcil caure en una adaptació on els personatges acabessin convertint-se en purs clichés. Res de tot això, el clàssic de la literatura americana està adaptada a la perfecció.

Qui no ha envejat el personatge de Scout? Vestir amb texans i prendre's els modals a la lleugera!

Apocalypse Now (El cor de les tenebres)

Una llista de les millor adaptacions no pot passar sense afegir l’adaptació que Francis Ford Coppola va fer de la novel·la de Joseph Conrad. I és que la idea de traslladar l’acció de l’època colonial del Congo a la guerra del Vietnam és una bona jugada, sobretot perquè ambdues obres compten amb un retrat sublim de la ment occidental envers “la colònia” i el racisme que envolta el procés colonial. Deu estar satisfet Chinua Achebe de la lectura de Coppola?

Apocalypse Now, Coppola, Conrad

Arribar al final de la pel·lícula té molt de mèrit... però si encara et quedes amb ganes de mé la versió "Redux" et brinda amb 49 minuts més!

Jurassic Park

Quins traumes infantils ha tingut tota una generació amb el tiranosaurio rex! Gràcies a l’adaptació de la novel·la de Michael Crichton, de sobte ens vam tornar uns setciències en matèria de dinosaures. Diuen que des del punt de vista narratiu, la pel·lícula fracassa estepitosament, però què importa si en aquell moment tothom al·lucinava amb els efectes especials! En el fons, tothom va desitjar secretament que existís l’empresa InGen… o no volíem viure la nostra aventura amb dinosaures?

Jurassic Park, Spielberg, Crichton

Em sembla que algú cerca l'esmorzar...

6 thoughts on “Les cinc millors adaptacions al cinema

  1. Home.. orgull i prejudici i jurassic park no puc negar que són molt bones. Però el senyor dels anells (per mi) és impossible d’empassar, ni com a llibre ni com a peli.. si no és que intentes agafar el son ràpid! (experiència real.. hehe)

  2. Estic d’acord amb Matar un rossinyol. També vull afegir Dublinesos, adaptació de John Huston del conte de James Joyce. Crec que va encertar molt bé en afegir el poema irlandés “Donald Og”. El poema és molt maco però no hi és al conte original. També vull esmentar El que queda del dia, adaptació de la novel·la de Kazuo Ishiguro. De fet la pel·li és molt millor que la novel·la. Sempre he cregut que la novel·la va ser fruit del seus temps al Creative Writing Workshop de Malcolm Bradbury a la Universitat de East Anglia. És una obra de manual, insípida, sense ni color ni vida. James Ivory, Anthony Hopkins and Emma Thompson la transformen totalment.

  3. Matar un Rossinyol és una obra mestra! Estic amb la Mireia respecte al Senyor dels Anells, mai he entès el furor que ocasiona…
    Afegiria l’adaptació que François Truffaut va fer de Fahrenheit 451, amb una estètica molt aconseguida i una lectura polititzada del text original molt interessant.

    • És el Legolas, melena rossa i orelles puntegudes😉 o potser és Aragorn amb el seu look “guarro” de cabell greixós i barba de 3 dies?

  4. Retroenllaç: 5 llibres per regalar | Dr Read Good

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s