El zum-zum de la web: els millors llibres del 2010!

Últim dia de l’any: es mereix un especial dels millor llibres del 2010 de diverses fonts!

Millors novel·les gràfiques i còmics del 2010.

Els millors llibres de l’any, segons Publishers Weekly.

Els top del 2010 segons el New York Times.

MySofa també s’aventura a nombrar-nos els millors hits del 2010!

Una pàgina exlcusivament dedicada als millors llibres de l’any en francès: Les Meilleurs Livres 2010


El zum zum de la web: Matilda, Wikileaks, Beckett i més!

Qui necessita joguines quan podem rebre un “val per a llibres” aquestes Festes?

Matilda ja és un musical!

El creador de Wikileaks treurà a la venda una autobiografia per a l’any vinent!

Si viatgeu a Sevilla no dubteu a visitar una exposició audiovisual de Samuel Becket.

Mitología de Nueva York, un thriller amb ruta turística inclosa.

5 llibres de prosa no narrativa

Quan parlem de literatura tendim a pensar sempre en novel·les, contes… però la no ficció també ocupa un lloc important a les nostres llibreries. Us donem unes quantes idees tant per regalar als vostres coneguts o per donar-vos un petit caprici aquestes Festes.

Una cambra pròpia (Virginia Woolf)

Diuen que tot moviment social o cultural ha tornar de tant en tant a les arrels. En el cas del feminisme, quan ha de mirar enrere és impossible d’ignorar el gran assaig de Virginia Woolf. Escrit el 1929, l’autora analitza si les dones poden fer un treball literari de qualitat i reclama un espai propi tant material com intel·lectual per a les dones, imprescindible perquè puguin desenvolupar la creativitat.

No sé si Woolf s'imaginava la germana de Shakespeare com una gòtica cantant de rock

Una cambra pròpia (Deriva)

Una habitación propia (Seix Barral)

A Room of One’s Own (Penguin)

Homenatge a Catalunya (George Orwell)

Per a amants dels relats històrics, Orwell ens ofereix un relat en primera persona de les seves vivències en la Guerra Civil Espanyola. L’autor s’uneix al POUM l’any 1936 i viu de primera mà les batalles a la franja d’Aragó, on es desenvolupa una lluita interna entre republicans i socialistes que formen un front contra els anarquistes i comunistes del POUM. Una visió diferent de la guerra civil que no trobareu als llibres de text.

Orwell in Spain és un recull d'articles de l'autor que també inclou el text Homenatge a Catalunya

Homenatge a Catalunya (Destino)

Homenaje a Cataluña (edició en línia)

Hommage to Catalonia (edició en línia)

Orientalism (Edward Said)

És probablement l’obra més famosa dins el marc dels estudis postcolonials i l’autor és el creador del terme orientalisme, que designa el conjunt de prejudicis que ha creat Occident per descriure l’Orient. Reconec que probablement no és una lectura lleugera, però és cert que val la pena llegir-ne alguns fragments. A més a més, la figura de Saïd és força polèmica pel seu activisme polític a favor de la causa palestina. Va ser membre del Consell Palestí fins que trencà peres amb Iassir Arafat el 1991.

Quan ara et diguin "orientalista" sabràs d'una vegada de quin insult es tracta!

Orientalismo (DeBolsillo)

Orientalism (Penguin)

The Naked Chef (Jamie Oliver)

Canviem de registre i anem cap a un gènere més informal, els llibres de cuina! Us presentem el llibre del xef britànic del moment, Jamie Oliver. Si us apassiona la gastronomia tant com a mi, aquest és el vostre llibre: receptes delicioses i sorprenents a l’alçada de les nostres possibilitats. L’autor ja té una bona biblioteca de llibres de receptes, però jo us aquí us deixo el seu primer. Bon appetit!

No, no és una estrella de rock...

La cocina de Jamie Oliver (RBA Libros)

Jamie Oliver, The Naked Chef (Penguin)

Show Me How! (Fagerstorm et al.)

Des de com fregir donuts, fer conserves de maduixes, passant per claus bàsiques de judo, fins a com protegir la casa d’un huracà, aquest llibre et dóna instruccions pas per pas dels coneixements pràctics essencials per a la vida… o no! Potser ens importa un rave com es lliga un sari, però si més no, les curiositats que mostra el llibre enganxen de valent!

Qui sap quan necessitaràs lluitar amb nunchakus!

Mira cómo se hace (RBA Libros)

Show Me How! (Collins)

Humor negre i crueltat adulta per a infants: James i el préssec gegant

James i el préssec gegant, Roald Dahl

Dins la absolutament inabastable categoria que engloba la literatura infantil escrita en llengua anglesa durant el segle passat, el nom de Roald Dahl és un d’aquests que no es pot passar per alt fàcilment. No tota la seua obra està adreçada als lectors més joves, però els seus treballs en aquest camp, amb un estil molt personal, l’han fet esdevenir un dels autors d’allò que se’n diu “de referència”. Són seus, entre molts d’altres, títols com Charlie i la fàbrica de xocolata, Els culdolla, Les bruixes o James i el préssec gegant, una novel·la que aplega molts del trets característics de Dahl.

Publicada l’any 1961, James i el préssec gegant està protagonitzada pel James Henry Trotter, un xiquet anglès de quatre anys que perd els seus pares d’una manera tràgica. En quedar orfe, se’n va a viure amb les seues ties Esponja i Espina. Aquestes malvades dones el maltracten físicament i psicològica i no el deixen mai jugar amb altres infants. Però un dia apareix al jardí de les ties un estrany vell que li dóna a James una bossa el contingut del qual, si se’l pren d’una determinada manera, farà que li passen coses meravelloses. Però abans de poder fer-ho, la bossa li cau per terra als peus d’un vell presseguer que ja no donava mai fruits i el que hi havia a dins desapareix.

Quan James pensa que tot està perdut, una de les seues ties descobreix que un préssec ha crescut a una branca de l’arbre. La fruita no deixarà de créixer fins fer-se gegant: Esponja i Espina decideixen cobrar entrada perquè la gent el puga veure i comencen a guanyar diners. Però una nit el protagonista descobreix un forat que duu a l’interior del préssec, on viuen un insectes gegants que estaven l’estaven esperant. Amb ells el xiquet realitzarà una fantàstic viatge pel cel que li permetrà viure moltes aventures i que el durà d’Anglaterra a la ciutat de Nova York.

Si algun element caracteritza per damunt de tots les obres infantils de Roald Dahl aquest és la presència de l’humor negre i les situacions grotesques. En aquesta novel·la el pares de James moren devorats per un rinoceront gegant que s’havia escapat del zoo de Londres i, segons explica l’autor, triguen a morir trenta-cinc segons, el que fa que aquest fet siga menys desagradable per a ells. I les ties moren esclafades pel préssec tot emetent un cruixit. Detalls escabrosos que possiblement no apareixerien en bona part de les obres del gènere infantil.

D’altra banda, el protagonisme d’un menor orfe que pateix maltractament, com li succeeix al James amb Esponja i Espina també és un element habitual en la narrativa per infants de Dahl. Un lloc comú que beuria directament de la pròpia experiència vital de l’escriptor, ja que el seu pare va morir quan el futur autor tenia tres anys -no així la seua mare, amb la que visqué fins que tenia gairebé 40 anys- i durant la seua estada a diversos internats britànics va ser víctima de la seua disciplina espartana i dels càstigs físics que s’hi imposaven. En aquest sentit, ha generat certa controvèrsia el fet que aquests cruels personatges acostumen a ser dones, i fins i tot hi ha qui ha arribat a titllar l’escriptor de misogin per aquest fet, cosa negada per la seua família.

Menció especial dins de l’obra de Roald Dahl mereix el dibuixant Quentin Blake qui ha il·lustrat bona part dels seus llibres. El treball de Blake estableix una vinculació amb el text que fa que ambdós llenguatges formen una única obra. De fet, les diferents edicions catalana i castellana vénen amb les il·lustracions de Blake. També en l’obra que ara es ressenya.

Per anar acabant, no és l’únic cas, però la vida de Roald Dahl ja és interessant per sí mateixa, Nascut a Gal·les en una família d’immigrants noruecs, va estudiar a diversos internats. En acabar els seus estudis al col·legi no va assistir a la universitat sinó que entrà a treballar en la companyia petroliera Shell, que l’acabà enviant a la ciutat de Dar es Salaam, a l’actual Tanzània, llavors sota domini britànic. En esclatar la II guerra mundial era a l’Àfrica i es va enllistar en Royal Air Force. Un accident amb una avioneta el féu acabar a l’ambaixada del Regne Unit a Washington, on la visita de l’escriptor C. S. Forester, qui volia escriure sobre la seua experiència com a pilot, fou el detonant per començar la seua carrera literària. Tot una univers l’accés al qual es pot realitzar a través de James i el préssec gegant.

James and the Giant Peach (Penguin)

James i el préssec gegant (La Magrana)

James i el melocotón gigante (Alfaguara)

El zum-zum de la web: Gulliver, Donetes, Agua para elefantes i més!

Mentre ens posem d’humor nadalenc, Dr Read Good presenta les seves notícies fresques!

Posa a prova els teus coneixements literaris amb aquest quizz dedicat al dia més curt de l’any.

Agua para elefantes arriba a la gran pantalla!

Els millors debuts en literatura del 2010.

Poso la mà al foc que aquest Nadal també passaran la pel·lícula de Donetes… fes memòria de la història (si et cal!).

Els viatges de Gulliver torna a ser  víctima producte d’una adaptació cinematogràfica… aquesta sí que no ens l’esperàvem!

Propostes per regalar el dia de Reis

La setmana passada, la Inés us va presentar una fantàstica guia per regalar llibres i aquesta setmana em toca a mi col·laborar amb tots vosaltres per passar un dia de Reis d’allò més literari. Aquí teniu les meves propostes:

Per a joves d’esperit

El llibre del cementiri, Neil Gaiman

Neil Gaiman va tenir la idea per escriure aquest llibre mentre observava al seu fill pedalant en tricicle pel cementiri que hi havia aprop de casa seva. Un origen divertit i una mica esgarrifós, com la mateixa novel·la que en va sorgir. El llibre del cementiri narra la història de Nobody Owens que després de l’assassinat dels seus pares acaba sent adoptat pels habitants d’un cementiri: fantasmes, vampirs i altres éssers sobrenaturals. Veurem créixer en Nobody en aquest món d’horror, fantasia, humor i tendresa que ens deixarà amb ganes de més. A El llibre del cementiri, Neil Gaiman ha escrit un nou clàssic tant per a nens com per a adults. Un llibre que els lectors continuaran gaudint durant moltes generacions.

llibre del cementiri

El llibre del cementiri. El libro del cementerio.         The Graveyard Book.

Per a aventurers

Graceling, Kristin Cashore

Graceling és una de les millors novel·les juvenils que he llegit mai. El relat iniciàtic d’una jove guerrera amb ecos de la pel·lícula Gloria de John Cassavettes i un món de fantasia que sorprèn pel seu realisme. La novel·la narra les peripècies de Katsa, una jove que pertany a la casta dels gracelings, humans amb habilitats úniques. L’habilitat de la Katsa és la violència o així ho creu ella fins que coneix en Po i la seva neboda. Graceling és una gran proposta per als més joves, però també per a aquells que busquen una lectura divertida i de qualitat. Aquest any se n’ha publicat una preqüela Fire.

Graceling Dr Read Good

Graceling (cat.)        Graceling (cast.)       Graceling (ang.)

Per als amants dels trencaclosques esgarrifosos

Shutter Island, Dennis Lehane

No és la primera vegada que demostro el meu amor per Dennis Lehane (i probablement tampoc sigui l’última), però aquest autor de novel·la negra em té el cor robat. A Shutter Island Lehane abandona Boston i ens trasllada a Shutter Island, una sinistra illa llar d’un hospital psiquiàtric per a criminals violents. El detectiu Teddy Daniels visitarà l’illa amb la missió de solucionar la desaparició d’una de les pacients, però el que viurà a Shutter Island acabarà per fer-lo dubtar de la seva pròpia salud mental. Com sempre, Lehane no falla i, a més, l’existència de l’adaptació cinematogràfica servirà per convèncer a alguns lectors reticents i també per ajudar a aquells que volen treure’s del cap a l’inexpressiu DiCaprio de la pel·lícula.

Shutter island dr read good

Shutter Island (cast.)       Shutter Island (ang.)

Per als que veuen la llum al final del túnel

L’habitació, Emma Donoghue

La premissa inicial d’aquest llibre us pot sembla poc atractiva: un nen i la seva mare viuen tancats dins d’una habitació de 2 metres quadrats. El petit Jack no comprèn el significat del seu captiveri i ens explica les seves vivències diàries des de la seva innocència. Però no us deixeu enganyar, L’habitació no és un relat escabrós o sentimental que busca el plor fàcil, es tracta d’una història sobre el poder de l’optimisme i de la imaginació i sobre els llaços que uniexen mares i fills.

L’habitació.        La habitación.         Room.

Per a clàssics peculiars

El son etern, Raymond Chandler

El son etern és la primera novel·la policíaca de Chandler en la que apareix el mític detectiu Philip Marlowe al que tots recordarem amb la cara de Humphrey Bogart a causa de l’adaptació cinematogràfica de 1946 (també n’hi ha una altra amb Robert Mitchum de 1978). El son etern comença com un senzill cas de xantatge per Marlowe, però al món dels rics res no és el que sembla i els enganys i les traïcions són a l’ordre del dia. Caldrà un detectiu que ha vist de tot per posar ordre a aquesta teranyina de mentides i convertir-se en l’últim bastió de moralitat en una societat corrupta fins al moll de l’os.

El sueño eterno.        The Big Sleep.

Ésser virago en la literatura juvenil: subversió o acceptació?

Els cinc a l’illa del tresor, Enid Blyton

Fer una ressenya sobre un llibre infantil és un gran repte per a mi perquè, malgrat la quantitat de llibres que vaig llegir quan era una nena, des del punt de vista d’adult em resulta un món força desconegut. Per aquesta raó, quan em vaig proposar escriure sobre literatura infantil i juvenil vaig voler triar finalment una lectura que em resultés molt pròxima, és a dir, aquell llibre que rellegíem tantes vegades, ens fascinàvem per les il·lustracions i que encara podem explicar fil per randa les accions que tenien lloc. En el meu cas, aquest llibre és Els cinc a l’illa del tresor, de l’autora britànica Enid Blyton.

Els cinc és una famosa sèrie d’aventures on cinc infants (i finalment adolescents) en són els protagonistes. Segurament, el llibre és conegut i amb més mèrit literari és precisament el primer volum, a l’illa del tresor. El grup dels cinc està format per tres germans, dos nens i una nena, un gos i la mestressa d’aquest, cosina dels tres germans. Precisament, aquesta última  és el personatge que m’agradaria analitzar, ja que correspon a un tipus d’heroïna que apareix sovint en la literatura durant el segle XIX i XX: la virago (del castellà, marimacho; de l’anglès, tomboy).

La nostra protagonista és la Georgina que de bones a primeres nega que aquest sigui el seu nom i insisteix en què li diguin George. Clarament, “no vol ser una noia” i pren consciència que, perquè la resta del món la consideri un noi, ha d’adoptar tota una sèrie d’actes performatius perquè se la interpreti com una figura masculina. En primer lloc, du els cabells curts i vesteix com un noi. A mesura que avança la història, ràpidament ens adonem que és qui pren les decisions al grup, que lidera, que és valenta i fins i tot temerària en alguns casos i que a vegades les seves accions deixen en evidència que els seus cosins no són prou masculins.

Des del meu punt de vista, les viragos conformen un ideal de vida per a diverses generacions: són les noies somiades. En la literatura juvenil aquest model es repeteix; l’exemple més conegut sigui probablement Jo March de Donetes. Com George, Jo deixa de banda les qualitats femenines que la societat li intenta imposar en nom de la seva llibertat. Ser una dona és limitador, restringeix a una sèrie d’espais molt concrets on la imaginació i l’aventura són elements fora de qüestió. Si els homes, doncs, tenen llibertat de moviment d’un espai a l’altre perquè no esdevenir-ne un? La performativitat entra en escena per intentar esdevenir al màxim possible una figura masculina. Nenes petites que es senten ofegades entre vestits i llaços als cabells somien en convertir-se en George.

No obstant, el model de la virago és un model positiu per a les noies que es senten constretes pel model de feminitat imposat? Crec que en el cas de George la resposta esdevé força clara quan la comparem amb l’altre personatge femení de la saga, Anne. En les aventures dels cinc, és la més poruga i en tant que encarnació del model ideal de “dona”, se li atorga el rol de mestressa de casa, encarregada de cuinar els àpats per a la resta del clan, de netejar i de convertir els llocs on han d’acampar en una veritable llar. Ha triat dur vestits, per tant ha de complir el seu rol “natural” de cuidadora. George, en canvi, inscrivint-se com un home pot desfer-se d’aquesta càrrega.

El personatge de Enid Blyton és, doncs, un model positiu per als infants? La meva resposta és no. Sembla ser que l’única manera de ser lliure és deixar de ser dona. Però deixar de ser dona en favor de què? No és convertir-se en home en certa manera una forma d’acceptar el sistema tal com és, les dones són domèstiques i els homes estan fets per sortir a l’exterior? Blyton va escriure el primer volum el 1942. Des de llavors, s’han fet altres propostes d’heroïnes femenines. Les viragos s’han plantejat sovint com un model positiu per a les dones però al meu entendre hauríem de poder pensar en una configuració del món on aquestes construccions de masculinitat i feminitat impliquin la positivització d’un en detriment de l’altre.

Els cinc a l’illa del tresor (Editorial Joventut)

Los cinco y el tesoro de la isla (Editorial Juventud)

The Famous Five on a Treasure Island (Hodder Children’s Books)

El zum-zum de la web: Pretty Little Liars, Lovecraft, Glee i més!

Us presentem uns quants links de les notícies més literàries!

El millor llibre de l’any segons The Guardian, Freedom.

Després de l’èxit de la sèrie televisiva Glee, aquesta renova l’èxit amb una versió en còmic!

Creix la saga Pretty Little Liars amb quatre volums més!

Els millors llibres de la literatura infantil per aquest Nadal. No oblideu de donar un cop d’ull a les nostres recomanacions en el nostre especial Nadal de la setmana vinent!

Una enciclopèdia completa de Lovecraft!

El zum-zum de la web: Mansfield, sexe, The Corrections i més!

Notícies ben fresquetes i literàries!

Bon sexe en la narrativa: els deu millors llibres amb temàtica de sexe!

Desrovella el teu anglès: un “listening” per fi interessant! Us deixem una lectura de The Doll’s House de Katherine Mansfield!

Si tens ganes de tirar la casa per la finestra aquest Nadal, et recomanem que desembutxaquis els calers amb un d’aquests llibres!

Nosaltres ja hem fet un llistat de lectures nadalenques! The Guardian proposa The Corrections.

No aprenguis a llegir! Col·lecció d’autors que fins i tot obren un llibre!