The Sandman: Dieu-me que això no és literatura

The Sandman és un còmic molt especial que es mereix un article molt especial, per això a Dr Read Good hem convidat al nostre amic Borja per parlar-ne. Gràcies per la col·laboració Borja (esperem que sigui la primera de moltes) i benvingut a la família!

Inés & Marta

The Sandman el velatorio dr read good

The Sandman, Neil Gaiman

Sembla ser que encara genera certa controvèrsia la consideració del còmic com a literatura. Més enllà de la qüestió de noms, al darrere de les reticències a considerar els àlbums il·lustrats com a obres literàries hi ha, entre d’altres prejudicis, una visió del gènere com a quelcom menor. Com si no fóra més que un producte d’oci i consum. Per contradir aquest argument no hi ha res millor que llegir la novel·la gràfica The Sandman, de l’escriptor anglès Neil Gaiman.

The Sandman Dr Read Good

The Sandman relata les aventures de Somni, un dels sets eterns, els sets germans que personifiquen algunes de les forces més poderoses de l’univers: la mort, la destrucció, el desig, la desesperació, el deliri i el destí, a més dels somnis. A principis del segle XX el senyor del somnis és capturat a través d’una cerimònia de màgia oculta i romandrà tancat durant devers 70 anys en una esfera de vidre. Quan escapa d’aquesta presó haurà de reconstruir el seu regne. Però les coses ja no són com abans, i Somni entén que ha de canviar o morir. I, en conseqüència, prendrà la seua decisió.

The Sandman Morfeu dr read good

Aquest és el punt de partida a partir del qual Gaiman basteix un univers -universos- narratiu que barreja elements de diferents tradicions mitològiques (l’egípcia, la greco-romana, l’escandinava, la judeo-cristiana, àrab, japonesa, alguna africana…) amb l’obra de Shakespeare i altres clàssics literaris i de la cultura popular anglo-saxona, travessant un temps que va des de molt abans de la creació del sistema solar fins als anys 90 del segle XX, tot passant per la Roma imperial, l’edat mitjana a Anglaterra o la revolució francesa. I el seu mèrit rau en el fet que totes aquestes influències conflueixen d’una manera absolutament harmònica en un món propi, el de The Sandman, en què tot encaixa i tot hi està relacionat.

Morfeu Dr Read Good Oneiros

Per acompanyar el senyor del Somnis en les seues aventures l’autor dóna vida a una bastíssima galeria de personatges amb entitat suficient per protagonitzar la seues pròpies històries o jugar un paper decisiu en la trama principal. Hi ha els seus sis germans -especial menció mereix la mort, possiblement la més deliciosa representació antropomòrfica que se n’haja fet; ella ja té un còmic propi-, déus i deesses, un home immortal que serà l’únic ser a qui el protagonista pot anomenar amic, els habitants del regne del somnis o fins i tot figures històriques com l’emperador August, Maximilien de Robespierre, o el mateix William Shakespeare.

Death Sandman Dr read Good

Tota aquesta mostra de talent i imaginació no és, però, mera ostentació creativa. Els mons de The Sandman permeten Gaiman reflexionar sobre qüestions recurrents de la condició humana com la solitud, l’amor, la rancúnia, el canvi, les ambicions i, per descomptat, sobre els set eterns: mort, somnis, desig, destí, desesperació, deliri i destrucció. I ho fa tant amb els personatges corrents que entren en contacte amb Morfeu -altre dels noms que rep el protagonista- a través dels somnis com amb les divinitats i els sers mitològics; al capdavall no són tan diferents; en el fons, tots volen el mateix o coses molt semblants.

The Sandman Morfeu Dr Read Good

Aquesta obra tan rodona i completa presenta només un però: al llarg de la seua publicació diversos dibuixants van anar succeint-se en la tasca de donar forma gràfica als guions de Neil Gaiman. Com a conseqüència el nivell del dibuix varia bastant d’un volum a altre, fet que en altres casos podria posar en risc la continuïtat de la narració. Però The Sandman se’n surt amb èxit. I si comenceu a llegir-lo, no podreu deixar-lo fins arribar a la darrera pàgina -de fet, al meu parer és a la darrera part de la saga, il·lustrada per Michael Zulli, John J. Muth i Charles Vess, on hi ha els millors dibuixos; dieu-me clàssic-.

Les aventures de The Sandman van ser publicades per DC Comics als Estats Units entre 1989 i 1996 i l’èxit de crítica i de vendes hi van anar de la mà -l’assagista Norman Mailer el va definir com “un còmic per a intel·lectuals”. A casa nostra l’editorial Norma ha traduït aquesta sèrie al castellà, recopilada en deu volums. Ens manca encara, però, un versió en català. Algú s’hi anima?

Mentrestant podeu llegir-lo en qualsevol de les diferents llengües en què has estat editat, si bé recomane fer-ho en la seua versió original. Feu-ho i després dieu-me que això no és literatura.

The Sandman Eternos Neil Gaiman Dr Read Good

PD: A Internet hom pot llegir que s’estan fent algunes passes per fer una adaptació televisiva de The Sandman amb actors reals i sembla que es tracta d’alguna cosa més que un rumor. L’expectació i el neguit van de la mà per als seguidors de la sèrie. Mereixerà aquesta adaptació una entrada del Dr. Read Good? Esperem que no quede emparentada amb el Hamlet de Kenneth Branagh!

The Sandman (Vertigo/DC Comics)

The Sandman (Norma Comics)

Sense versió en català

3 thoughts on “The Sandman: Dieu-me que això no és literatura

  1. Retroenllaç: Sigueu valents. Sigueu com Coraline | Dr Read Good

  2. Retroenllaç: 5 gossos de llibre | Dr Read Good

  3. Retroenllaç: Fem un any! | Dr Read Good

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s