Ésser virago en la literatura juvenil: subversió o acceptació?

Els cinc a l’illa del tresor, Enid Blyton

Fer una ressenya sobre un llibre infantil és un gran repte per a mi perquè, malgrat la quantitat de llibres que vaig llegir quan era una nena, des del punt de vista d’adult em resulta un món força desconegut. Per aquesta raó, quan em vaig proposar escriure sobre literatura infantil i juvenil vaig voler triar finalment una lectura que em resultés molt pròxima, és a dir, aquell llibre que rellegíem tantes vegades, ens fascinàvem per les il·lustracions i que encara podem explicar fil per randa les accions que tenien lloc. En el meu cas, aquest llibre és Els cinc a l’illa del tresor, de l’autora britànica Enid Blyton.

Els cinc és una famosa sèrie d’aventures on cinc infants (i finalment adolescents) en són els protagonistes. Segurament, el llibre és conegut i amb més mèrit literari és precisament el primer volum, a l’illa del tresor. El grup dels cinc està format per tres germans, dos nens i una nena, un gos i la mestressa d’aquest, cosina dels tres germans. Precisament, aquesta última  és el personatge que m’agradaria analitzar, ja que correspon a un tipus d’heroïna que apareix sovint en la literatura durant el segle XIX i XX: la virago (del castellà, marimacho; de l’anglès, tomboy).

La nostra protagonista és la Georgina que de bones a primeres nega que aquest sigui el seu nom i insisteix en què li diguin George. Clarament, “no vol ser una noia” i pren consciència que, perquè la resta del món la consideri un noi, ha d’adoptar tota una sèrie d’actes performatius perquè se la interpreti com una figura masculina. En primer lloc, du els cabells curts i vesteix com un noi. A mesura que avança la història, ràpidament ens adonem que és qui pren les decisions al grup, que lidera, que és valenta i fins i tot temerària en alguns casos i que a vegades les seves accions deixen en evidència que els seus cosins no són prou masculins.

Des del meu punt de vista, les viragos conformen un ideal de vida per a diverses generacions: són les noies somiades. En la literatura juvenil aquest model es repeteix; l’exemple més conegut sigui probablement Jo March de Donetes. Com George, Jo deixa de banda les qualitats femenines que la societat li intenta imposar en nom de la seva llibertat. Ser una dona és limitador, restringeix a una sèrie d’espais molt concrets on la imaginació i l’aventura són elements fora de qüestió. Si els homes, doncs, tenen llibertat de moviment d’un espai a l’altre perquè no esdevenir-ne un? La performativitat entra en escena per intentar esdevenir al màxim possible una figura masculina. Nenes petites que es senten ofegades entre vestits i llaços als cabells somien en convertir-se en George.

No obstant, el model de la virago és un model positiu per a les noies que es senten constretes pel model de feminitat imposat? Crec que en el cas de George la resposta esdevé força clara quan la comparem amb l’altre personatge femení de la saga, Anne. En les aventures dels cinc, és la més poruga i en tant que encarnació del model ideal de “dona”, se li atorga el rol de mestressa de casa, encarregada de cuinar els àpats per a la resta del clan, de netejar i de convertir els llocs on han d’acampar en una veritable llar. Ha triat dur vestits, per tant ha de complir el seu rol “natural” de cuidadora. George, en canvi, inscrivint-se com un home pot desfer-se d’aquesta càrrega.

El personatge de Enid Blyton és, doncs, un model positiu per als infants? La meva resposta és no. Sembla ser que l’única manera de ser lliure és deixar de ser dona. Però deixar de ser dona en favor de què? No és convertir-se en home en certa manera una forma d’acceptar el sistema tal com és, les dones són domèstiques i els homes estan fets per sortir a l’exterior? Blyton va escriure el primer volum el 1942. Des de llavors, s’han fet altres propostes d’heroïnes femenines. Les viragos s’han plantejat sovint com un model positiu per a les dones però al meu entendre hauríem de poder pensar en una configuració del món on aquestes construccions de masculinitat i feminitat impliquin la positivització d’un en detriment de l’altre.

Els cinc a l’illa del tresor (Editorial Joventut)

Los cinco y el tesoro de la isla (Editorial Juventud)

The Famous Five on a Treasure Island (Hodder Children’s Books)

Advertisements

4 thoughts on “Ésser virago en la literatura juvenil: subversió o acceptació?

  1. L’utilització d’aquesta figura respon a un model de gènere profundament heterosexista i patriarcal que delimitava el que era femení i el que era masculí. A la seva època, aquests personatges van ser molt importants de cara a representar dones i noies lliures de limits socials i culturals. Recomano _The Member of the Wedding_ i _The Ballad of the Sad Café_ de Carson McCullers. 🙂

  2. Ser masculí pot resultar una feina a temps complet de 24h realment estressant. Demostrar admirable valentia i amagar qualsevol signe de debilitat, inclosos sentiments, amb constància estoica per tal de poder-se penjar al coll l’insigne de mascle alpha, està infravalorat en aquests temps que corren.

    Crec que pot ser constructiu realitzar l’exercici invers, intentar pensar com està considerat el nen que vol ser nena: el que vol poder anar a collir flors al camp i plorar quan li roti. I preguntar-se per què ell o ella no pot ser a l’hora valent.

    Tot i que els marimachos literaris solen destacar per, tot i aquesta mirífica valentia, mantenir una certa sensibilitat que les fa encara ser dones, no deixa de ser una forma d’estereotipar el sexe femení amb la sensibilitat i el masculí amb la força, fent a més aquests dos termes antagònics. Però sí és cert, que és un primer pas cap a la transgressió de genere que ha pogut guiar cap altres formes més complexes i acurades, dibuixant una frontera més borrosa. Encara falta, però.

  3. Retroenllaç: 5 mashups necessaris | Dr Read Good

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s