La vida és un banquet!

tieta mame dr read goodLa tieta Mame, Patrick Dennis

Després de recórrer diverses editorials, l’any 1955 Patrick Dennis va aconseguir que publiquessin la seva novel·la humorística La Tieta Mame que, ens poques setmanes, va passar de convertir-se en èxit inesperat a batre tots els rècords de les llistes de vendes americanes. En aquesta novel·la, Patrick Dennis (nom real Edward Everett Tanner) relata en format episòdic les peripècies d’un orfe a càrrec de la seva excèntrica i encantadora tia Mame. Humor, malentesos i gags encadenats per una novel·la que, després de varies dècades a l’oblit, ha estat rescatada per una colla d’editors espavilats i ha tornat a col·locar al seu autor entre els grans noms de la literatura humorística.

Després de la mort del seu estricte pare, el petit Patrick Dennis passa a la custòdia de la seva tia Mame, una socialita sempre a la moda amb vocació de mecenes de les arts que esprem al màxim el que ofereix la escena social del Nova York dels dolços anys 20. Fabulosa, una mica ridícula, encantadora, múrria i eixelebrada és la tieta que tots els nens somien tenir. Però si existeix un tret que caracteritzi la tia Mame és la seva capacitat inesgotable per reinventar-se, de socialita a bellesa surenya, de viuda torturada a actriu de teatre, cuidadora d’orfes de guerra, amant d’un poeta irlandès o portabandera d’un nou moviment artístic, la tia Mame ho fa tot, viu la vida al màxim amb un optimisme típicament americà que converteix els tràngols de l’existència en noves oportunitats per reinventar-se.

La tia Mame, però, també és una novel·la que s’avança al seu temps en molts aspectes. Objecte de diverses adaptacions tant al cinema com al teatre, els guionistes es van veure obligats a eliminar més d’un episodi de les seves peripècies, començant pel seu affaire amb un jove universitari. Més enllà de ser la predecessora de la Demi Moore, la tia Mame també podria considerar-se una avançada dels moviments contraculturals, la Mame està a favor del sexe lliure i el nudisme, és anti-racista i anti-burgesa i la seva droga d’elecció és la ginebra. De fet, el potencial de subversió de la tia Mame és tal que un dels capítols de la seva seqüela Around the World with Auntie Mame (publicada en plena Guerra Freda) va ser censurat. Què explicava? La estada de la tia Mame i en Patrick en una granja col·lectiva soviètica.

Ara que Patrick Dennis ha estat rescatat de l’oblit a casa nostra, és el moment de gaudir d’una novel·la divertida i de lectura lleugera, carregada de disbarats, malentesos i humor esbojarrat. Aprendrem de la tia Mame a viure al màxim sense pensar en les conseqüències perquè, com diu la Mame a una de les adaptacions al cine, La vida és un banquet i els pobres desgraciats passen gana. Viviu!

La tieta Mame, Quaderns crema (Trad. Francesc Parcerisas)

La tía Mame, Acantilado (Trad. Miguel Temprano García)

Auntie Mame, Penguin

Anuncis

El zum-zum de la web: Cadàvers, princeses, monstres i més!

Un divendres variat per acabar la setmana amb energia!

10 cadàvers famosos de la literatura

La fase de les princeses per la que passen moltes nenes és necessària? La resposta a La ventafocs ha devorat la meva filla.

Els monstres de les matemàtiques treuen ferro a una de les assignatures més odiades de la història.

Ressenya de El caso de Paul de Willa Cather.

Ja tenim data per la primera pel·lícula de Els jocs de la fam

I el premi TS Eliot de poesia és per… Derek Walcott!

La BBC es proposa dotar d’un final adequat a la novel·la inacabada de Charles Dickens.

El zum-zum de la web: el premis de McEwan generen polèmica, canvis a Harry Potter i més!

A McEwan el persegueix la polèmica mentre una certa mare xinesa la busca encantada.

L’himne de batalla de la mare tigressa està despertant polèmica entre els lectors americans.

Ian McEwan ha guanyat el Jerusalem Prize i ha decidit acceptar-lo i, como no, ha despertat polèmica.

J. K. Rowling ha acceptat canvis en una escena crucial de la última pel·lícula.

Tom Waits lidera una campanya en benefici de les persones sense llar.

Com és que les cobertes dels llibres de ciència-ficció i fantasia són tan cridaneres?

Ja pots saber quins eren els llibres més venuts el dia que vas néixer.

Jonathan Safran Foer va provar de convertir al seu gos al vegetarianisme, però l’experiment no va acabar bé.

6 clàssics per acabar amb l’autoajuda

Avui en dia, més i més gent recorre a l’autoajuda en busca d’inspiració per superar els reptes del dia a dia. Tot i que es tracta d’una opció perfectament vàlida, a Dr Read Good us plantegem la nostra alternativa literària a l’autoajuda: els clàssics inspiradors. A continuació, us presentaré sis cites de llibres clàssics que de ben segur us motivaran per superar la crisi de mitja setmana!

Jane Eyre, Charlotte Brontë

La de Jane Eyre és tota una història de superació, la Jane passa de ser una òrfena sense recursos a convertir-se en una dona econòmicament independent que pren les regnes de la seva pròpia vida. La Jane ha de superar multitud de reptes per assolir la independència, entre ells, la temptació que representa l’atractiu i perillós Mr Rochester, que juga amb els sentiments de la jove i innocent Jane igual que un gatet jugaria amb un ratolí. Però la Jane té una arma secreta que ni l’encant d’en Rochester pot neutralitzar: la seva integritat. Quan la Jane diu prou, vol dir PROU.

– No soy ningún pájaro, ni nadie me ha echado la red. Soy un ser humano libre, con voluntad independiente, y esa voluntad, que no necesita de permisos, la estoy ejerciendo ahora: me voy de su lado porque quiero. (Trad. Carmen Martín Gaite.)

L’Alternativa a llibres com: El arte de decir no o Cómo decir no sin sentirse culpable.  A més, Jane Eyre serà infinitament més útil quan et trobis en la típica situació de rebutjar a un Lord anglès que t’ofereix tot el seu afecte acompanyat de totes les seves possessions terrenals.

Si…, Rudyard Kipling

Rudyard Kipling és un escriptor incòmode, autor de grans clàssics de la literatura anglesa com Kim i El llibre de la selva, també fou responsable de pamflets a favor dels colonialisme com The White Man’s Burden (La carga del hombre blanco). Ara, però, ens concentrarem en la seva faceta menys polèmica i en If…, un dels seus poemes més ben coneguts. En aquest poema, Kipling exhorta al lector a superar els cops que ens dóna la vida amb estoïcisme, sense deixar-nos emportar per les emocions. La popularitat de If… al Regne Unit és tal que l’any 1995 fou coronat com el poema favorit dels britànics segons una enquesta de la BBC.

Si puedes mantener en su lugar tu cabeza cuando todos a tu alrededor,
han perdido la suya y te culpan de ello.

Si crees en ti mismo cuando todo el mundo duda de ti,
pero también dejas lugar a sus dudas.

Si puedes esperar y no cansarte de la espera;
o si, siendo engañado, no respondes con engaños,
o si, siendo odiado, no te domina el odio
Y aún así no pareces demasiado bueno o demasiado sabio.
[…] Segueix aquí

L’alternativa a llibres com: La suerte depende de uno mismo o Este libro es cosa de hombres. Una guia psicologica para el hombre de hoy. Perquè, qui necessita ser sensible i obert, quan pot ser estoïc, fred i distant?

Enric V, William Shakespeare

Deia Woody Allen a Misterioso asesinato en Manhattan Cuando escucho a Wagner durante más de media hora me entran ganas de invadir Polonia. Quelcom semblant em passa a mi quan escolto el famós discurs de Sant Crispí de l’Enric V de Shakespeare: em venen ganes d’envair França acompanyada d’un grup d’arreplegats a les ordres de Kenneth Branagh. El context original del discurs són les hores prèvies a la Batalla d’Agincourt (1415), en la que l’exèrcit anglès es va enfrontar a un molt superior exèrcit francès. Enric V s’esforça per convèncer les seves tropes de que no estan a punt de ser massacrats i, al final, resulta que té raó i tot.

Nosotros pocos, felices pocos, nosotros, grupo de hermanos;
Pues el que hoy vierta conmigo su sangre
Será mi hermano; por villano que sea,
Este día le hará de noble rango:
Y muchos caballeros de Inglaterra, que ahora están en la cama
Se considerarán malditos por no haber estado aquí,
Y les parecerá mísera su valentía cuando hable alguno
Que combatiera con nosotros el día de San Crispín.

(Discurs sencer aquí)

L’alternativa a llibres com: Liderazgo Guardiola o El secreto. Perquè tots hem desitjat envair França alguna vegada i perquè feia massa temps que no mencionàvem a Branagh en aquest bloc, què ens està passant?!

Dune, Frank Herbert

Els lectors de ciència-ficció i fantasia també tenen dret a una mica de motivació, en aquest cas citaré al protagonista de la saga Dune, Paul Atreides. El jove utilitza la “Lletania contra la Por” per superar un ritual en el que si demostra la més mínima inseguretat, serà assassinat. Avui en dia sentiments com la por i la inseguretat estan tan mal vistos que la mala estona que passa en Paul resulta prou familiar.

Jo no coneixeré la por, perquè la por mata la ment. La por és la petita mort que condueix a l’obliteració total. Afrontaré la meva por. Li permetré de passar prop meu, a través meu. I quan hagi passat, giraré el meu esguard interior sobre el seu camí. I per on la por hagi passat, ja no hi haurà res. Llevat de mi. (Trad. de Manuel de Seabra)

L’alternativa a llibres com: No miedo. Perquè, accepte’m-ho, els lectors de blocs de llibres tenim ànima de nerd perseguit a l’hora del patí i, a més, no soportem la mala gramàtica.

Estatura, Emily Dickinson

Interpretar un poema d’Emily Dickinson és una empresa arriscada, ella com poques va saber amaguer-se rera el llenguatge, les seves ambigüitats i el seu poder d’evocació per crear un personatge misteriós i fugisser que sempre va un pas per davant de nosaltres. En aquest cas, interpretarem aquest poema, a menys que l’Emily ens hagi parat alguna trampa sorpresa, com una exhortació a superar-nos i a anar més enllà del que creiem possible.

Sólo sabemos toda nuestra altura
si alguien le dice a nuestro sér: ¡Levanta!
Y entonces, fiel consigo, se agiganta
hasta llegar al cielo su estatura.

De la vida común sería ley
el heroísmo en el humano ruedo
si no nos doblegáramos al miedo
de vernos y sentirnos como un rey.

Versió de Carlos López Narváez

L’alternativa a llibres com: Vive tu sueño i Deshacerse de emociones negativas e ideas limitantes. Per què desfer-se de les emocions negatives quan personatges com Emily Dickinson demostren com poden arribar a ser productives?

Hojas de hierba, Walt Whitman

Per acabar, val la pena llegir el recull de poemes Hojas de hierba, una obra que Whitman va escriure al llarg de tota la seva vida. Els seus poemes desprenen delectança pel món dels sentits, amor a la natura, però també per la humanitat i les seves obres.

Os vais a hablar después que me haya ido, cuando ya sea muy tarde para todo?Ya he dicho que el alma no vale más que el cuerpo,
Y he dicho que el cuerpo no vale más que el alma,
Y que nada, ni Dios, es más grande para uno que uno mismo,
Que aquel que camina sin amor una legua siquiera, camina amortajado hacia su propio funeral,
Que tú o yo, sin tener un centavo, podemos adquirir lo mejor de este mundo,
Que el mirar de unos ojos o el guisante en su vaina confunden el saber que los tiempos alcanzan,
Que no hay oficio ni profesión tan bajos que el joven que los siga no pueda ser un héroe,
Que el objeto más frágil puede servir de eje a todo el universo,
Y digo al hombre o mujer que me escucha:
“Que se eleve tu alma tranquila y sosegada ante un millón de mundos.”
Y digo a la humanidad: “No te inquietes por Dios,
Porque yo, que todo lo interrogo, no dirijo mis preguntas a Dios,
(No hay palabras capaces de expresar mi postura tranquila ante Dios y la muerte.)
Escucho y veo a Dios en cada cosa, pero no le comprendo,
Ni entiendo que haya nada en el mundo que supere a mi yo.
¿Por qué he de desear ver a Dios mejor de lo que ahora le veo?
Veo algo de Dios cada una de las horas del día, y cada minuto que contiene esas horas,
En el rostro de los hombres y mujeres, en mi rostro que refleja el espejo, veo a Dios,
Encuentro cartas de Dios por las calles, todas ellas firmadas con su nombre,
Y las dejo en su sitio, pues sé que donde vaya
Llegarán otras cartas con igual prontitud.

Segueix aquí

L’alternativa a llibres com: El libro del optimismo i Aprendiendo a quererse a sí mismo. Perquè l’amor per la humanitat de Whitman és contagiós.

I si res no funciona sempre podem recórrer la Ballade of Suicide de G. K. Chesterton o Dover Beach de Matthew Arnold. Faig broma, mentre hi hagi llibres, hi ha esperança!


El zum-zum de la web: Androide Karenina, reciclatge de llibres i més!

Una setmana més carregada de notícies peculiars al voltant dels llibres.

Quins són els còmics més venuts de 2010? Curiosament, la resposta és previsible fins i tot per a aquells que no en llegeixen.

A vegades el món editorial és més innocent del que ens vol fer creure, aquí en teniu la prova: 5 falses memòries que van enganyar a tothom.

Neil Gaiman apareixerà a un capítol dels Simpsons!

Els guanyadors de la Newbery Medal en 90 segons, genial.

Umbriel publica un nou mash-up, Androide Karenina. Quan s’acabaran? Comença a sonar com un acudit que t’han explicat massa vegades.

A vegades les cobertes dels llibres són tan atractives que sembla una llàstima amagar-les a l’estanteria, us oferim una proposta de reciclatge creatiu que et permetrà convertir-les en modernes bosses de mà.

Aquells estranys… els científics.

Está usted de broma, Sr Feynman? de Richard Feynman, Ralph Leighton

Surely You’re Jocking, Mr Feynman! (Está usted de broma, Sr Feynman?), un llibre de memòries d’un premi Nobel de Física. En el seu moment va ser un best-seller –sí, sí, ho va ser!- i 20 i pocs anys més tard ha resultat ser un llibre oblidat en algun racó d’alguna biblioteca de física universitària. Però tot i que les memòries de Richard Feynman ja no són el centre de les mirades de les editorials, certament és un llibre que val la pena no ignorar, ni que sigui per entendre aquells estranys éssers que són els físics.

Anècdotes, anècdotes i anècdotes. La (auto)biografia de Richard Feynman, premi Nobel de Física de 1985 i professor altament reconegut de física a la universitat de Caltech, es compon de curts capítols on es narren diferents episodis de la seva vida, que tot plegat ens ofereixen un retrat de la personalitat d’aquest curiós individu. Dic curiós perquè la nostra idea d’un físic cau més aviat en l’estereotip d’un obsessionat pel funcionament de la natura, un pèl autista, tancat al seu despatx o al laboratori amb una pissarra blanca plena de símbols estranys que la majoria de mortals no volem entendre. Res de tot això, des de músic en una banda de samba, fins a dibuixant amateur, passant per avaluador de llibres de text escolars, Feynman mostra un desplegament de tots els seus talents i de la grandària de la seva intel·ligència. Petita nota: és possible que després de llegir aquest llibre sentim un lleu enfonsament de la nostra autoestima, el món està mal repartit.

El to és distès i adaptat per al públic general (llevat de petits paràgrafs que podem saltar en cas que provinguem del pol oposat que són les Lletres)… tan distès que potser peca de ser massa anecdòtic. Uns quants capítols estan dedicats a la participació de Feynman en el Projecte Manhattan i, en certa manera, és un episodi que té una gran importància en el conjunt de les històries… o més aviat, la Història. Si va participar en l’elaboració de la bomba atòmica, seria d’esperar que l’autor es pronunciés arran d’aquests fets i les conseqüències quaranta anys més tard. Res, l’objectivitat cau pel seu propi pes, i la indiferència en què aquests fets estan narrats fan venir esgarrifances.

No obstant, és un llibre que recomano a aquelles persones interessades per la Ciència… i, per què no? , a aquelles persones com jo que quotidianament intentem entendre aquells éssers que sovint es trobem a l’altre extrem del campus universitari. I és que amb el llibre de Feynman, gairebé m’entren ganes d’estudiar la carrera de Física. Gairebé.

Surely You’re Jocking, Mr Feynman! (Vintage)

 

Está usted de broma, Sr Feynman? (Alianza)

Estrenem nova imatge!

Avui estem de celebració: Dr Read Good estrena nova imatge! Abandonem els tons foscos de l’hivern i ens avancem a la primavera amb un look més simpàtic i informal que crearà tendència!

Donem les gràcies a la Marta Garreta de lamaga per posar la seva creativitat al servei de la causa. La Marta descriu el seu disseny com melancòlic, alhora que una mica girlie. No podríem estar més d’acord, al cap i a la fi, l’acte de llegir sempre té quelcom de melancòlic, oi?

Per cert, us animem a visitar el nou projecte de la Marta, Literatura vertical, on la literatura es puja (literalment) per les parets. La idea de poder decorar casa nostra amb poemes únics i originals ens entusiasma i, des d’aquí, li desitgem tot l’èxit del món.

Per acabar, què us sembla la nova imatge? Encaixa amb nosaltres? Trobareu a faltar l’antiga?

El zum-zum de la web: Haiti Noir, Buffy comics, The Decemberists i més!

Avui ens ocupa la literatura de gènere amb Haiti, Baltimore i Los Angeles com localitzacions perfectes per a la novel·la negra i novetats sobre literatura infantil, de fantasia i còmic.

Es publica una antologia de contes de misteri titulada Haiti noir, part dels beneficis aniran destinats a organitzacions del país.

James Ellroy tindrà el seu propi programa de televisió a Discovery Channel sobre crims reals succeïts a Los Angeles.

David Simon, creador de la sèrie de culte The Wire relata les seves experiències convivint amb la policia de la violenta Baltimore.

Parlant de Baltimore, aquí teniu un recull de curiositats sobre la vida d’Edgar Allan Poe. Sabíeu que tenia una Nemesi?

El líder del grup de música The Decemberists, Colin Melloy, prova sort amb la literatura infantil (i, creieu-me, no s’en surt!)

Porteu anys esperant la cinquena entrega de Juego de tronos? Aquí teniu una mini-actualització sobre Dance with Dragons.

Joss Whedon parla en exclusiva sobre els còmics de la vuitena temporada de Buffy, the Vampire Slayer.

El zum-zum de la web: Pequeñas mentirosas, Sherlock al quadrat i més!

Els fans de Sherlock Holmes estan d’enhorabona, sempre i quan estiguin disposats a renunciar a la prosa de Conan Doyle. En canvi, els aficionats a Sara Shepard, Lovecraft i Monthy Python rebran notícies molt menys problemàtiques.

MTV està a punt d’estrenar la sèrie Pequeñas mentirosas (un plaer culpable que ha gaudit d’eun èxit inesperat als Estats Units), basada en la saga Pretty Little Liars de Sara Shepard. Una bona notícia per als aficionats a aquesta sèrie de misteri adolescent i un punt macabra: la novena entrega Twisted sortirà a la venda el mes de juliol d’aquest any.

Per als fans de Sherlock Holmes, una novel·la en què un grup d’aficionats al detectiu creat per Conan Doyle es decideixen a resoldre un assassinat seguint els passos del mestre: The Sherlockian.

I si no us conformeu amb imitadors, aquí teniu la seqüela oficial de Sherlock Holmes, de la mà d’Alex Rider i els hereus de Conan Doyle.

A Las excavaciones de R’Lyeh, Riccardo Frigoli exposa la fructífera relació que H. P. Lovecraft va mantenir amb l’arquelogia.

Fans de Monthy Python, ja el tenim aquí: un recull de les referències literàries que es poden trobar als seus gags clàssics.

Els llibres envaeixen les pantalles: les adaptacions de 2011

A Dr Read Good ens encanta ser d’utilitat als nostres lectors, per això us hem preparat una mini-guia de les adaptacions de llibres al cine que podrem veure al llarg del 2011.

I Am Number Four

DreamWorks va comprar els drets per adaptar aquesta saga de James Frey abans que es publiqués el primer llibre, així que podeu esperar una gran campanya publicitària. L’Argument? Un grup de joves alienígenes arriben a la terra fugint d’un ésser que vol destruir-los. Una sèrie de ciència-ficció per adolescents que busca convertir-se en la successora de Harry Potter. Amb la presència de Dianna Agron, alumna de la sèrie revelació de l’any passat Glee.

Estrena: Febrer 2011 (les dates d’estrena són dels Estats Units)

Nivell d’anticipació a Dr Read Good: Baix

The Adjustment Bureau (Destino Oculto)

Una nova adaptació d’un conte curt de Philip K. Dick (sí, encara en queden per adaptar!) amb la presència de Matt Damon, Emily Blunt y Terrence Stamp. Unes forces desconegudes intenten separar a dos amants: una ballarina  i un polític disposat a enfrontar-se a les mateixes forces del destí per recuperar-la.

Estrena: Març de 2011

Anticipació: Mitjana

Jane Eyre

Mia Wasikowska interpretant la Jane i Michael Fassbender fent de Rochester, no tinc ni la més lleugera idea de qui són, però és Jane Eyre, així que us esperem fent cua als cines.

Jane Eyre, Charlotte Brontë (diverses edicions)

Estrena: Març 2011

Anticipació: Molt alta, com era d’esperar.

Aigua per a elefants

És curiós que un èxit de vendes com Aigua per a elefants hagi trigat 4 anys en adaptar-se al cinema, té de tot: un jove i atractiu veterinari (Robert Pattinson) s’uneix a un circ per cuidar dels animals, descobreix com són d’intel·ligents els elefants i s’enamora de la noia equivocada (Reese Witherspoon). I a més és d’època!

Aigua per a elefants, Sara Gruen

Estrena: Abril 2011

Anticipació: Baixa. Ja he mencionat a Robert (vampir adolescent) Pattinson i a Reese (ganyotes) Witherspoon?

Criadas y señoras

Aquesta novel·la sobre les relacions entre dones de diferents races i classes socials a la ciutat de Jackson (Mississipi) dels anys 60 va ser una de les revelacions del curs passat, malgrat el títol digne d’un culebrot que li va estampar la editorial espanyola (sobre tot si el comparem amb l’original The Help). La pel·lícula compta amb la presència d’Emma Stone, una de les actrius de moda del moment.

Criadas y señoras, Kathryn Stockett

Estrena: Agost 2011

Anticipació: Mitjana, pot ser interessant o bé una gran pel·lícula per acompanyar la becaina.

A la carretera

El clàssic de Jack Kerouac s’ha adaptat diverses vegades des de la seva publicació l’any 1951, però ninguna comptava la icona cultureta que és Viggo Mortensen, l’estrella vampírica Kristen Stewart o el lletjot, però sempre efectiu Steve Buscemi.

A la carretera, Jack Kerouac (diverses edicions)

Estrena: 2011

Anticipació: Alta, però amb recels.

Calderer, sastre, soldat, espia

Un espia retirat (Gary Oldman) ha de tornar a l’activitat per destapar a un talp infiltrat a la seva antiga agència d’intel·ligència. Una d’espies de la mà de John Le Carré, un clàssic que promet acció, intriga i Guerra Freda.

Calderer, sastre, soldat, espia, John Le Carré

Estrena: 2011

Anticipació: Mitjana

I aquí s’acaba el nostre repàs de les estrenes de 2011. Ens en deixem alguna? Els comentaris us esperen!