5 llibres que farien plorar als lectors més impassibles

No és pas fàcil que un llibre faci plorar al lector, al cinema, manipular l’audiència és un objectiu molt més assequible: amb la música melodramàtica de fons, l’acció constant i els nens d’ulls enormes amb malalties terminals. Els llibres, en canvi, podem tancar-los en qualsevol moment i podem negar-nos a cedir la nostra imaginació a les escenes o situacions que ens pertorben. Tot i així, hi ha llibres que ens atrapen i ens obliguen a viure moments durs o fortament emotius que sempre romandran a la nostra memòria. El mateix Samuel Johnson deia que durant anys no havia pogut rellegir El rei Lear pel xoc que li va produir la mort de la Cordèlia. En aquest llistat em proposo repassar algunes de les escenes que han obligat a assecar-se una llàgrima furtiva a més d’un lector:

Peter Pan, J.M. Barrie

Per alguna raó, els autors de llibres infantils anglosaxons semblen gaudir fent patir als joves lectors: The Velveteen Rabbit de Margery Williams, El gegant egoista de Wilde o La crida de la selva de Jack London en són bons exemples. En principi, Peter Pan podria considerar-se una excepció a la regla, però n’heu llegit mai el final? És desolador. Peter Pan promet seguir visitant la Wendy i, durant uns quants anys, compleix la promesa, però amb el temps, el Peter comença a oblidar, les seves visites es tornen irregulars fins que desapareix completament. Anys després, quan la Wendy ja és mare, el Peter apareix de nou, però no reconeix el seu rostre envellit. En canvi, es mira la filla de la Wendy i la identifica com la seva nova companya d’aventures. Aquest episodi de crueltat per part d’en Peter, però, fa eco d’un episodi anterior, a Peter Pan als jardins de Kensington, el protagonista fuig de casa per viure aventures i de tant en tant hi torna i observa la seva mare, que l’espera asseguda al costat de la finestra (ara sempre oberta) per la que va marxar. Quan finalment es decideix a tornar, en Peter descobreix que la seva mare ha tancat la finestra de la seva habitació i que el seu lloc ara l’ocupa un nou nadó.

Per tal de compensar la gravetat de tot plegat, aquí teniu algunes imatges d'animalets adorables. No cal que m'ho agraïu.

Expiació, Ian McEwan

Hi ha diverses maneres de llegir l’obra mestra de McEwan: amb distància acadèmica o com una novel·la absorbent de dimensions tràgiques. Pots analitzar l’homenatge a la literatura que amaguen les peripècies de la família Tallis i somriure davant la ironia de tot plegat o seguir amb esglai la tragèdia que separa als amants i en què la literatura és el mitjà utilitzat per trair-los una última vegada. Com deu ser passar a la història com un personatge d’una novel·la escrita per la persona que t’ha arruïnat? Un cop has passat a millor vida no té gaire importància, però no deixa de ser una burla inusitadament cruel.

Rebels, Susan E. Hinton

Molts recordareu Rebels o bé com una lectura d’adolescència o com la pel·lícula de Coppola que va llançar a uns joves Tom Cruise, Patrick Swayze i Matt Dillon. Quan tenia 16 anys, Susan E. Hinton va aconseguir publicar la seva primera novel·la, les aventures de Ponyboy, un noi de classe baixa que es veu involucrat a les baralles de bandes a finals del 60. Es tracta d’una novel·la irregular, donada als excessos retòrics, però narrada amb una autenticitat que encara aconsegueix ressonar a la memòria de molts lectors adults que la van llegir de joves. L’amistat que construeixen el Ponyboy i el Johnny es troba al centre de l’atractiu de la història i és també l’origen de les escenes més emotives. Recordeu a en Ponyboy llegint Allò que el vent s’endugué a un Johnny analfabet totalment fascinat per un món de ficció al que no pot accedir sense ajuda?


El déu de les coses petites, Arundhati Roy

Haig d’admetre que El déu de les coses petites és el tipus de novel·la de la que habitualment fugiria, tractant temes com la mort d’un infant, els abusos a menors, l’homofòbia, els efectes de la colonització i fins i tot la separació de dos bessons, conté una concentració de tragèdia que fa saltar totes les meves alarmes de manipulació emocional. Malgrat tot, Roy construeix un relat d’una vitalitat incomparable utilitzant un llenguatge ric i captivador, sense caure en l’efectisme gràcies a l’intel·ligent ús de l’el·lipsi i dels detalls evocadors. El resultat és una de les millors novel·les de les últimes dècades que aconsegueix emocionar-nos amb un argument digne del mateix Sofocles.

El cor és un caçador solitari, Carson McCullers

Vaig prometre a la Inés (que l’està llegint ara mateix) que no revelaria masses detalls del desenvolupament d’aquesta novel·la publicada l’any 1940 i que va ser l’objecte d’una adaptació cinematogràfica l’any 1968. El cor és un caçador solitari segueix a en John Singer, un home sord-mut que es converteix en el confident d’una colla de personatges solitaris: una noieta que somia en convertir-se en pianista, un idealista metge afro-americà, el propietari d’un petit restaurant i un home que lluita pel canvi social i contra la seva addició a l’alcohol. Ambientada durant la Gran Depressió, ens trobem amb un personatges que lluiten per comunicar-se i establir vincles amb els altres, però que estan condemnats al fracàs. Vaja, potser he explicat massa…


Mencions honorables

The Lovely Bones (Desde mi cielo) i Of Mice and Men (De ratones y hombres), dues novel·les que a dia d’avui encara sóc incapaç d’acabar, ja noto com se’m comença a fer un nus a la gola.

Crisi superada

Anuncis

2 pensaments sobre “5 llibres que farien plorar als lectors més impassibles

  1. Dos llibres que m’han fet plorar: la novel·la alemanya “Im Westen nichts Neues” publicat l’any 1928 (en català “Res de nou al front de l’oest” i en anglès: “All Quiet on the Western Front”) de Erich Maria Remarque i “A Thousand Splendid Suns” (2007) de Khaled Hosseini. Estic d’acord amb “Of Mice and Men”. No crec que em va fer plorar, però sí, recordo que em va afectar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s