Al pot petit s’amaga la bona literatura

tinkers paul harding dr read good

Tinkers, Paul Harding

El premi Pulitzer de ficció de l’any 2010 va ser tota una sorpresa: per segona vegada a la història, una novel·la provinent d’una editorial petita (Bellevue Literary Press) es feia amb el guardó, seguint l’estela del seu predecessor Una conxorxa d’enzes que, curiosament, també fou rebutjada per múltiples editorials abans de trobar el seu lloc a Louisiana State University Press l’any 1981. A banda de les peripècies de la seva publicació, però, Tinkers té poc a veure amb el clàssic de John Kennedy Toole, la novel·la de Paul Harding es mou en els espais petits, on sembla que passen poques coses, però on cada succés vibra amb vida pròpia. Harding narra els últims dies de vida de George Washington Crosby que, al seu llit de mort, rememora la seva infància i la desaparició del seu pare, un calderer epilèptic amb ànima de poeta. Poc més es pot dir sobre la trama de la novel·la, es tracta d’una obra on succeeixen poques coses, però la intensitat amb que estan narrades i la increïble ambientació la converteixen en una obra absorbent, una joia d’orfebreria que conté una inesgotable capacitat per a la meravella.

La de Harding és la mirada de la distància curta, és un autor que es pren el temps d’observar d’aprop allò que l’envolta i d’extreure’n la màgia que la resta passem per alt. Heu vist mai l’ala d’un saltamartí pel microscopi? És tornassolada. Però la màgia de Tinkers no sorgeix només del punt de vista, el llenguatge precís de Harding teixeix un univers d’una materialitat aclaparadora, en què cada objecte, cada paisatge i cada mirada semblen extrets de la nostra experiència, fins al punt que, quan aixequem la vista del llibre, el món que ens envolta sembla haver adquirit una major substància, una gravetat que abans li mancava.

Tinkers segueix la vida de tres generacions de la família Crosby, el moribund George Washington, el seu pare Howard i també el seu besavi. La narració el·líptica de Harding ens transporta a moments crucials de les seves vides, com la desaparició d’en Howard o les últimes hores de vida d’en George Washington, ambientats en un Maine rural que, com la Nebraska de Willa Cather, imposa unes àrdues condicions de vida als seus habitants, persones que lluiten contínuament contra una naturalesa que es nega a cedir-los el lloc. Tanmateix, ni la mirada de Harding, ni la de Howard (que es veu obligat a viatjar pels camins venent les seves menuderies) són mirades d’antagonisme cap a la natura, ni tan sols de possessió, sinó de meravella. Les seves mirades són d’esglai, però també de sorpresa i fascinació per un món que habitem, però que continua sent un misteri.

Tinkers és un llibre per gaudir, un conte de fades fortament ancorat a la realitat que ens parla del món com si fos un gran rellotge de funcionament desconegut i que té el coratge de preguntar-se sobre les gran qüestions -la vida, la mort, el pas del temps- sense defugir el misteri que les envolta. Un llibre valent amagat en un embolcall humil.

Tinkers, Bellevue Literary Press

Llauners, Edicions de 1984 (Traducció de Maria Iniesta i Agulló)

Vidas de hojalata, RBA 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s