Yankee go home o la bufetada de Daphne du Maurier a l’amic americà

Dios salve a Inglaterra Daphne du Maurier Dr Read GoodDios salve a Inglaterra, Daphne du Maurier

Avui us presentem una proposta bastant peculiar de la famosa autora britànica Daphne du Maurier, un petit descobriment que vaig trobar enterrat a la biblioteca de casa. Tots coneixem du Maurier per les seves novel·les d’aire romàntic i trets gòtics i per les adaptacions que se’n van fer al cinema, com Jamaica Inn i, especialment Rebecca i Els ocells d’Alfred Hitchcock. Però a la seva última obra, du Maurier va voler escapar-se de les constants que fins llavors havien identificat la seva producció escrivint Rule Britannia (1972), una curiosa sàtira futurista amb una premissa controvertida: què passaria si els Estats Units envaïssin les Illes Britàniques?

Davant la possibilitat d’una bancarrota imminent, el Regne Unit es veu obligat a retirar-se de la Comunitat Econòmica Europea i buscar suport a l’altre costat de l’oceà Atlàntic. La resposta americana és més entusiasta del que s’esperaven i L’Emma i la seva àvia Mad (una actriu retirada) es lleven un matí a la seva llar de Cornualla sense aigua, electricitat ni accés als medis de comunicació i amb la seva vila ocupada per una divisió de marines acabats de desembarcar. Així comença l’ocupació de les Illes Britàniques per part de l’exèrcit americà que aviat dóna lloc a la creació d’una nova aliança anomenada USUK (que, per cert, sona sospitosament com You Suck, però du Maurier no seria tan vulgar, oi? Oi?!). Els americans mostren la seva cara més amable amb la població nadiua, però quan un dels soldats desapareix misteriosament les represàlies no triguen en arribar. L’Emma i la Mad no es resignen a l’ocupació i organitzen la seva pròpia branca de la resistència, encapçalada pels orfes dels que cuida l’actriu retirada, una colla de nens perduts més que disposats a donar maldecaps als marines destinats a Cornualla.

Sembla evident que Daphne du Maurier va convertir deliberadament Rule Britannia en el seu testament literari, l’autora no va tornar a escriure fins la seva mort l’any 1989, 17 anys després de la publicació de la novel·la. Així doncs, ens hem de preguntar en què pensava du Maurier mentre escrivia una novel·la dissenyada no només per despertar la polèmica entre els crítics, sinó també per decebre als aficionats a la seva obra gòtica i de terror. És possible que la novel·la s’inspiri en la presència americana a Cornualla durant la Segona Guerra Mundial, que l’autora va experimentar en primera persona, però la clau es troba al seu activisme dins els cercles nacionalistes de Cornualla i la seva pertinença al partit polític Mebyon Kernow (Fills de Cornualla). A la novel·la, els protagonistes lluiten per protegir la seva herència cultural davant l’hegemonia americana i no és pas casualitat que siguin les regions d’origen celta les que lideren la resistència contra l’ocupació americana. La publicació de la novel·la també va coincidir amb The Troubles a Irlanda del Nord, l’inici de tres dècades de violència entre catòlics i unionistes que va sacsejar el món sencer, una situació que guarda paral·lelismes amb els fets narrats a la novel·la.

Però més enllà del rerefons de la seva creació, Rule Britannia es pot caracteritzar com una lectura lleugera, una entretinguda sàtira amb elements de suspens i un ritme una mica irregular que constitueix una bufetada per part de la cultura popular a la política internacional dels Estats Units al llarg del segle XX. Curiosament, després d’anys de bonança, l’argument torna a cobrar rellevància amb una crisi caracteritzada pels rescats econòmics i la major intervenció de la UE a la política interior dels seus membres. Us imagineu les tropes alemanyes entrant a Grècia per salvar-los de la ruïna econòmica?!


Dios salve a Inglaterra, Caralt Editores (Trad. Ramón Margalef Llambrich)

Rule Britannia, Virago Press

Advertisements

3 thoughts on “Yankee go home o la bufetada de Daphne du Maurier a l’amic americà

  1. Vaig estudiar Lolita quan era estudiant a la universitat de Lancaster. Recordo que havia de fer una presentació sobre el partit de tenis i el seu significat sexual i em vaig sentir molt incomode. També recordo la meva admiració per la bellesa de la prosa de Nabokov. Llavors, la qüestió de la pederàstia no importava – tothom sabia que els capellans catòlics abusaven dels menors però era considerat més aviat un tema de broma (ja sé que Humbert Humbert no era capellà, vull dir que ningú es preocupava pel tema). Ara, afortunadament, som més sensibles a l’abus dels menors. No sabria com llegir Lolita ara. És una novel·la amb un començament famós: Lolita, light of my life, fire of my loins – ho recordo encara, i és molt dolç, però ja que tinc l’edat de Humbert, no entenc la seva obsessió. Trobar una nena de l’edat de Lolita sexualment atractiva té, senzillament, a veure amb el poder – o sigui, Humbert se sent impotent i només té capacitat d’exercir poder sobre una criatura més vulnerable que ell.

    D’altra banda, el nostre tutor, si no recordo malament, pensava que Humbert era més víctima que la Lolita. Potser hauria de tornar a llegir-la.

    • La meva reacció mentre llegia Lolita va ser molt similiar, llegir-lo produeix un gran plaer estètic que contrasta intesament amb l’horror que provoca la història. Encara conservo aquest sentiment d’ambivalència cap a la novel·la, però no se m’acut cap context en el que Humbert Humbert pugui ésser considerat una víctima, tot i que la meva lectura va ser fora del context acadèmic, dubto que cap estudiós em pogués convèncer del contrari. I must be some sort of bigot…

  2. El principi és insuperable a nivell estètic, pel meu gust: “Lolita, love of my life, fire of my loins, the tip of the tongue taking a trip…” Dit això, estic amb el drreadgood.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s