El regne caigut d’Ohio

The kingdom of Ohio Dr Read GoodThe Kingdom of Ohio, Matthew Fleming

La setmana passada es van complir 164 anys del naixement de Thomas Edison (gràcies Google Doodles pel recordatori!) i he decidit aprofitar la ocasió per ressenyar una novel·la en la que el geni inventor de la bombeta té un paper destacat. El regne d’Ohio és el debut literari de Matthew Fleming, un graduat en filosofia que s’atreveix amb una novel·la de ficció històrica, viatges en el temps, història alternativa i amors tràgics adobats amb una mica d’steampunk. Veiem com se’n surt.

El narrador de El regne d’Ohio és un vell antiquari de Los Angeles que investiga la vida de Peter Force, un obrer del metro de Nova York que arriba a la gran ciutat l’any 1900. El destí de Force es creua amb el de la misteriosa Cheri-Anne Toledo, una dona que assegura haver viatjat 7 anys en el futur des del regne del seu pare a la frontera d’Ohio. Si la història que explica l’enigmàtica Cheri-Anne és certa, el mateix teixit de la història estarà en perill, o així ho veu el famós inversor J. P. Morgan, responsable de finançar l’obra d’Edison. En canvi, Nikola Tesla, rival d’Edison durant la guerra de les corrents, veu un mar de possibilitats en els viatges en el temps. Qui és l’anticuari que investiga la història de Peter Force? El regne oblidat d’Ohio va existir o és el resultat de les elucubracions d’una boja? Per desgràcia, la resposta és molt més previsible del que Flaming hauria desitjat.

L’ambició literària de Matthew Flaming no coneix límits, s’atreveix amb la novel·la històrica i la ciència-ficció, sense renunciar, però, a una prosa de clares intencions poètiques i a un argument que reflexiona sobre la identitat i els límits borrosos entre realitat ficció. El resultat és una novel·la que es podria descriure com un mosaic d’idees interessants que mai no arriben a encaixar en un tot homogeni. El regne d’Ohio s’hauria beneficiat de la intervenció d’un editor inclement que s’atrevís a limitar les divagacions de Flaming i l’hagués obligat a concentrar-se en l’argument. A aquesta realitat alternativa, ens hauríem estalviat les eternes notes al peu, la història d’amor entre un Peter i una Cheri-Annie mancats (irònicament) de química i les seves contínues exclamacions melodramàtiques. En canvi, Flaming s’hauria pogut concentrar en el punt fort de la novel·la, l’absorbent ambientació històrica.

Els fragments més aconseguits de El regne d’Ohio són els dedicats a la vida d’en Peter Force al Nova York de principis de segle. En Peter és un dels milers d’obrers contractats per excavar els túnels del metro de la ciutat. Les descripcions dels obrers sumits en la foscor, foradant els budells de Nova York sota tones i tones de roca massissa provoquen vertigen. La vida dels obrers als baixos fons de la ciutat, el seu ressentiment contra la maquinària que els pren llocs de feina i contra uns empresaris que els consideren poc més que bestiar haurien estat línies argumentals dignes d’explorar en més profunditat, però que desgraciadament, es queden en mers esbossos. De la mateixa manera, la disputa turmentosa entre Edison i Tesla que va marcar l’evolució de la tecnologia del segle XX s’hauria merescut un millor tractament per part de Flaming.

El regne d’Ohio és doncs, com aquells menjars preparats que vénen als supermercats. La imatge de l’envoltori és atractiva i els ingredients tenen el potencial de convertir-se en un plat deliciós, però el resultat és sempre decebedor. Malgrat tot, crec que Flaming és mereix un vot de confiança, la seva primera novel·la conté detalls prometedors que, amb una mica de sort, decidirà explorar a les seves properes obres.

The Kingdom of Ohio, Penguin

Advertisements

2 thoughts on “El regne caigut d’Ohio

  1. “El regne d’Ohio és doncs, com aquells menjars preparats que vénen als supermercats. La imatge de l’envoltori és atractiva i els ingredients tenen el potencial de convertir-se en un plat deliciós, però el resultat és sempre decebedor. ”

    Ja se que es quedar-me amb lo anecdòtic però……. ho trobo fantàstic!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s