La lògica de la nevera: 5 novel·les i les incoherències que hi podem trobar

Segur que us ha passat alguna vegada, acabes de veure una pel·lícula i t’ha semblat perfectament raonable. Mitja hora després, obres la nevera per picar alguna cosa i te n’adones, aquella escena no té ni cap ni peus! Mentre t’ho miraves t’ha semblat bé, però no és fins més tard que veus els problemes d’inconsistència que planteja. La frase lògica de la nevera va ser encunyada pel mateix Alfred Hitchcock quan li van preguntar sobre l’escena de Vertigo en què Madeleine desapareix de l’hotel sense explicació possible, ell la va anomenar una icebox scene: no se t’encén la bombeta fins que arribes a casa i treus el pollastre fred del congelador. Amb aquest article em proposo demostrar que les escenes de la nevera no pertanyen només a les pel·lícules, els escriptors també cauen més sovint del que creiem en aquest parany.

Àngels i dimonis, Dan Brown

Comencem amb un de fàcil, les novel·les de Brown no es caracteritzen per la seva consistència interna, però l’habilitat d’aquest escriptor per inundar la ment del lector amb muntanyes de dades irrellevants i escenes d’acció emplaçades a museus, esglésies i monuments de tot tipus aconsegueix distreure’ns de les llacunes lògiques que hi trobem. El cas més flagrant pot ser el d’Àngels i dimonis, novel·la en la que fa esclatar una bomba nuclear de 5 kilotones sobre el Vaticà. Conseqüències? Ferides lleus i destrosses menors a alguns edificis. Curiosament, Brown no menciona vianants afectats de ceguesa o amb els timpans perforats, conseqüències mínimes d’una explosió d’aquest nivell al cel de Roma. Altres efectes més que probables haurien estat nivells de radiació capaços d’anihilar tota la població de Roma o milers de ferits a causa de la metralla. En altres paraules, els ciutadans de Roma haurien quedat fregits, literalment.

Haig d'admetre que no vaig entendre "El codi Da Vinci", en la meva defensa, crec que Dan Brown tampoc.

Harry Potter, J. K. Rowling

L’univers de Harry Potter també està farcit d’inconsistències, però la Rowling té una carta amagada a la que Brown no pot recórrer. Quan li pregunten sobre quelcom que no pot explicar, sempre li queda la possibilitat de respondre: Màgia! Per tant, deixaré de banda tot allò que té a veure amb la part purament sobrenatural de l’argument i em centraré en alguns detalls sobre l’organització de l’escola de Hogwarts. La institució de Hogwarts és una de les escoles més celebrades dins del món de Harry Potter, els alumnes hi accedeixen amb 11 anys i set 7 anys després poden considerar-se mags complets gràcies a assignatures com Pocions o Defensa contra les arts obscures. Només un detall, algú s’ha preocupat mai d’ensenyar-los a escriure, llegir correctament o a fer problemes bàsics de matemàtiques? La societat dels mags pateix un sever problema educatiu que ni els Estats Units, però ningú troba inconvenients a proporcionar armes a menors i enfrontar-los en duels sense supervisar. No m’estranya que un Ralph Fiennes amb greus problemes de despigmentació ho tingués tan fàcil per establir una tirania, si fessin eleccions no sabrien comptar els vots!

I què passa amb els viatges en el temps? Per què l'utilitzen només una vegada?

El mag d’Oz, Frank L. Baum

En aquest cas, em concentraré en un aspecte del primer llibre que també es reflecteix a l’adaptació cinematogràfica. Un huracà transporta la petita Dorothy a la terra d’Oz, l’aterratge és accidentat i la casa en què viatjava esclafa la Bruixa Malvada de l’Est. Un accident d’allò més desafortunat, però previsible quan el teu mitjà de transport és un habitatge. La germana de la finada apareix lamentant la seva mort i només reclama les sabates de robí que, per llei, són la seva herència. Però la bruixa Glinda no està disposada a permetre-ho i trasllada màgicament les sabates dels peus del cadàver als de la Dorothy, convertint-la així, en el blanc de la poderosa Bruixa de l’Oest. Se suposa que la Glinda és una bruixa bona, però converteix la Dorothy en un blanc en moviment per a la bruixa més poderosa d’Oz que, no ho oblidem pas, té un exèrcit de micos voladors a les seves ordres! La Glinda és un geni malèfic, chapeau, bruixa bona!

La Glinda sabia perfectament que la Dorothy només havia de colpejar els talons 3 cops per tornar a casa i, malgrat tot, envia la pobra noia per un camí ple de perills en busca del gran farsant que és el mag d'Oz. Quin és l'objectiu real d'aquesta maquiavèl·lica bruixa?

El senyor dels anells, J. R. R. Tolkien

Una de les qüestions que més ha irritat als fans de Tolkien durant dècades ha estat la de les àguiles. Al final de trilogia èpica, Gandalf envia les àguiles gegants a rescatar en Frodo i en Sam d’una mort segura a la muntanya del Destí. Com és que ningú va pensar, doncs, en utilitzar aquestes mateixes àguiles per transportar l’anell a Mordor enlloc d’enviar a un parell de diminuts hòbbits en una missió poc menys que suïcida? Els fans han proposat múltiples explicacions al llarg dels anys, com que Sauron tenia defenses aèries, que les àguiles haurien estat influïdes per poder corruptor de l’anell o que la seva presència hauria cridat l’atenció de Sauron. La meva opinió? La mort d’en Frodo i en Sam atrapats a una muntanya de lava hauria estat una conclusió massa trista i poc satisfactòria, així que Tolkien va optar per l’última sortida de tot escriptor: el deus ex machina.

Sóc l'única que percep una forta tensió sexual entre aquests dos?

Per cert, aquí teniu el final alternatiu si Tolkien hagués estat coherent.

Cims borrascosos, Emily Brontë

Miris per on t’ho miris, Cims borrascosos és una novel·la estranya, relacions familiars intricades, personalitats excessives, amors i odis més enllà de la tomba, fantasmes, alcoholisme, segrest, al món de Cims Borrascosos sembla tenir-hi cabuda qualsevol cosa. Malgrat tot, hi ha un detall de la novel·la que sempre m’ha cridat l’atenció i és la increïble longevitat del personatge d’en Joseph. El criat dels Earnshaw acompanya a varies generacions de la família i els sobreviu a tots, encara que quan comença la narració ja se’l caracteritza com un home d’edat avançada. Quina és la clau de la seva longevitat? No pot ser el seu fanatisme religiós, ja que en Joseph està convençut de que quan mori anirà al cel, ni tampoc la sana atmosfera que es respira a la llar dels Earnshaw. L’única explicació possible és que allò que el manté viu és el seu odi profund i indestructible per la humanitat. El Joseph està esperant pacientment a que tots els qui l’envolten passin a pitjor vida i, quan arribi el moment, riurà sobre les seves tombes.

Un altre misteri insondable és el fet que molts lectors encara la considerin una història d'amor.

6 thoughts on “La lògica de la nevera: 5 novel·les i les incoherències que hi podem trobar

  1. Suposo que com a resposta a la meitad de les històries que no tenen sentit per l’esmentat “hauria sigut molt més fàcil si…” seria que si no no hi hauria llibre, no? he he

    He d’admetre que vaig trobar una incoherència molt gran sobre la sèrie Fringe que va fer que no passès del primer capítol. I tothom no sap com respondre’m al respecte. Però no sé si compartir-la que crec que m’enfronto a una gran fan… ?

    • És cert que la majòria d’obres de ficció confien molt en la suspensió de la incredulitat, però això no vol dir que no haguem de demanar un mínim de lògica interna! Els dos casos en què no hi hauria llibre sense la incoherència de la que parlo són The Lord of the Rings i The Wizard of Oz i crec que en ambdós casos, aquests petits erros provoquen una tensió interna que el lector percep clarament i que minen els missatge de l’autor, per bé o per mal (trobo molt més interessant imaginar-me la Glinda com una bruixa malvada…)

      Quant a Fringe, el meu romanç amb la sèrie ha perdut força, però sembla mentida Emma, saps perfectament que no s’ha de jutjar una sèrie pel capítol pilot! De tota manera, ja m’explicaràs els teus problemes amb la sèrie…

  2. Un moment: Estic enganxadíssima a Fringe, i crec que després de V, which always comes first in my heart for a variety of reasons, és la millor sèrie de ciència- ficció que he vist mai.

    Parlant de ciència ficció, estic llegint _Super Sad True Love Story_, genial! Moltes gràcies per la recomanació.

    • Haig d’admetre que em vaig desencantar una mica quan els guionistes de Fringe van donar un gir de culebrot a l’argument (els que hagueu vist la 3a temporada sabreu a què em refereixo), però no podia durar i m’he reconciliat de nou amb la meva sèrie favorita! Esperem que no la cancel·lin!

      Mercè, et refereixes al V dels anys 80, oi? Perquè el remake no està al nivell!

      Em fa molt contenta que t’agradi Super Sad True Love Story, la meva veu us arriba!!!😉

  3. Doncs em refereixo als 2, a mi el remake em sembla brillant, però és clar l’impacte que va tenir la primera, i el fet de que jo la veia quan tenia 8 anys fa que sigui irrepetible!

    Ahir vaig acabr el llibre de l’Shteyngart, senzillament BRILLANT! I molt super sad d’una manera molt realista, em vaig quedar feta pols tota la tarda.

    Per cert, quan fareu la ressenya d’un dels textos de ciència-ficció que vau proposar que votessim?

    • Ostres, a mi Super Sad True Love Story també em va encongir l’ànima, de fet em sentia una mica culpable mentre escribia l’article per recomanar una novel·la que et fa posar tant trist, però és que val la pena.

      Jo no estic gaire convençuda amb el remake de V, trobo a faltar el melodrama, l’horror i l’aire pulp de l’original. A la dels 80, els Visitants eren excessius, terrorífics i dignes d’un culebrot, mentre que la resistència estava formada per gent normal: metges, periodistes, petty criminals, jubilats… Ara són tots una colla de gent grisa i uniformada, I need drama!

      Per cert, acceptem propostes per a properes ressenyes!
      L’article sobre un llibre de ciència-ficció ja el vam fer, els lectors van votar per Els jocs de la fam, un llibre juvenil que ha tingut molt èxit. Tot i així, tenim pensat seguir amb la literatura de gènere i també amb la ciència-ficció. De fer, aviat començaré amb Slaughterhouse 5 de Vonnegut que em té bastant intrigada!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s