Moments de grandesa: 5 exemples de com guanyar-se la lleialtat incondicional del lector

Hi ha moments crucials en certes històries que aconsegueixen elevar-les de categoria i convertir-les en icòniques per al lector. Aquesta elevació té a veure amb molts factors, però en la meva opinió, els moments de grandesa (crowning moment of awesome) hi juguen un paper crític. El que caracteritza aquests moments és que un dels personatges ficticis realitza una acció per la que serà recordat eternament i per la que es guanyarà la lleialtat incondicional dels fans. També és cert que la consideració de moment de grandesa és molt subjectiva, però estic segura de que estarem d’acord amb els que segueixen, o no?

Alguien voló sobre el nido del cuco, Ken Kesey

Randle Patrick McMurphy escull fer-se passar per boig per tal de passar els seus últims mesos de condemna a una institució mental en comptes de la presó. McMurphy creu que la seva estada serà plàcida i agradable, però aviat es veu implicat en els jocs mentals de la infermera Ratchet, una dona que controla amb mà de ferro els pacients i no està disposada a permetre que la seva rebel·lia es contagiï a la resta d’homes. A McMurphy se li presenta una elecció: acotar el cap fins que acabi la seva condemna o enfrontar-se a l’autoritat de Ratchet i arriscar-se a que la seva estada al manicomi infernal es torni indefinida. Per la majoria de nosaltres la elecció seria simple, però McMurphy tria el camí del rebel. Quan la infermera Ratchet intenta limitar el consum de tabac, McMurphy s’acosta tranquil·lament a la infermera i travessa amb la mà el vidre que els separa de les cigarretes, es disculpa per no haver vist el vidre i encén la cigarreta com si res. Comença així, una mini-guerra per la llibertat individual de conseqüències tràgiques.

Orgull i prejudici, Jane Austen

Hi ha moltes raons per les que el clàssic de Jane Austen continua sent un dels llibres més llegits quasi 200 anys després de la seva publicació i seria un error menysprear la capacitat de Mr Darcy per seduir les dames, però la Lizzy Bennet protagonitza alguns moments de grandesa que segueixen delectant a lectors de tot el món. Un dels moments més celebrats té lloc quan Lady Catherine prova d’intimidar a la jove heroïna per tal de que trenqui el seu compromís amb Mr Darcy (compromís que, per cert, no existeix). La Lizzy es nega a cedir a la coacció, informa a Lady Catherine de que es casarà amb qui vulgui i li ensenya la porta (permís per aplaudir). Tot i així, el moment enlluernador pel que la Lizzy s’ha guanyat una plaça d’honor als cors dels lectors és pel seu rebuig de la primera proposta de casament de Mr Darcy. La noieta de 20 anys s’enfronta a l’home més ric i poderós que ha conegut mai, li dóna una lliçó de bones maneres, l’informa de que és un estirat amb qui no es casaria ni per tot l’or del món (aquest és, per cert, el moment en què sabem amb tota seguretat que acabaran casats) i li ensenya la porta. Detecto una pauta?

Ricard III, William Shakespeare

Els moments de grandesa que immortalitzen a certs personatges no han de ser necessàriament resultat de conductes dignes d’admiració, el millor exemple és Richard de Gloucester. A l’obra de Shakespeare, el geperut Richard fa la cort a Lady Anne, davant la tomba del seu marit, al que va matar, mentre la vídua recent li està maleint els ossos i, contra tota probabilitat, aconsegueix seduir-la. No intentaré argumentar que Richard no és un monstre despiadat, però siguem sincers, s’ha de tenir… valor per intentar una proesa com aquesta. Els lectors ens compadim de l’Anne, però alhora ens fascina el poder d’atracció que exerceix en Richard.

Estación de nieblas (The Sandman), Neil Gaiman

Al primer volum de The Sandman (Preludios y nocturnos), Morfeu visita l’infern per recuperar el seu elm. Morfeu derrota als dimonis en una batalla d’enginy, però Llucifer decideix trencar la seva paraula i atrapar-lo al seu domini. Llucifer amenaça a Morfeu i li pregunta perquè hauria de deixar-lo marxar. Morfeu reconeix no tenir autoritat a l’infern, però sí que té poder i demana als milers de dimonis que l’envolten que s’imaginin un infern on els captius no poden somiar en el cel. Es fa el silenci i Morfeu abandona l’infern sota l’atenta mirada d’un Llucifer que promet destruir-lo. Mesos després, Morfeu decideix tornar al domini de Llucifer per tal de rescatar a una antiga amant, el Senyor del Somni sap que serà un viatge només d’anada, però no dubta en trucar de nou a les portes de l’avern. El valor de Morfeu inspira al mateix Llucifer per donar un gir a la seva vida, que abandona l’infern deixant enrere un regal enverinat per al seu antic enemic.

La lletra escarlata, Nathaniel Hawthorne

Any 1642, vius a una vil·la puritana i et quedes embarassada tot i que el teu marit encara no ha arribat d’Europa. Quan et negues a revelar el nom del teu amant, les forces vives del poble t’obliguen a portar la lletra A d’adulteri cosida a la roba com a prova del teu pecat, els vilatans et marginen i consideren la teva filla un engendre del dimoni. Què fas? Hester Pryne ho té clar, es fa amb el tros de roba més bell que pot trobar i broda una lletra A de tal finesa i perfecció que es converteix en l’enveja de la resta de dones del poble. Hester passeja pel poble amb el cap ben alt, acompanyada de la seva filla, a la que en un altre acte de desafiament anomena Perla perquè per a la Hester la nena no és la conseqüència abominable del seu pecat, sinó el seu tresor més valuós. Punt, set i partit per a la Hester!

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s