The Lonely Doctors: Pride and Prejudice

Aquesta setmana em toca a mi crear la portada “perfecta” per a un llibre i estic molt contenta de col·laborar amb el bloc català Dr Read Good. La primera pregunta que em ballava pel cap va ser: quin llibre escullo entre els centenars de llibres que adoro? Però finalment, sens cap mena de dubte, vaig decidir començar amb la meva novel·la preferida:Orgull i Prejudici, de Jane Austen.

Una sèrie de dubtes i reflexions em van venir a la ment per dues raons principals:

1. No em considero realment una fotògrafa.

2. On nassos puc trobar gent  que es pugui vestir d’època?

Però aquests dos petits problemes els he pogut superar o, més aviat, evitar. Aquí teniu la meva portada perfecta per a Orgull i Prejudici:


La meva tria probablement creï certa controvèrsia. No hi ha persones, no hi ha ni l’Elisabeth ni en Darcy, que no només són els protagonistes d’aquesta història, sinó també l’objecte de gairebé totes les portades.

Volia alguna cosa diferent, alguna cosa que anés més enllà de les imatges i dibuixos de noies maques i jovenetes, i que en certa manera pogués representar el tipus de fotografia que m’agrada més fer.

La meva tria volia que es centrés en la natura. És cert que en la novel·la aquesta ocupa un espai força marginal i la majoria de les vegades els paisatges només serveixen per definir millor els personatges. L’única excepció la trobem al capítol 43, on trobem l’única descripció on la natura és més important que els personatges i la influència que aquests tenen entre uns i altres.

…and at that moment she felt, that to be mistress of Pemberley might be something!

És la darrera línia d’un fragment on es descriu Pemberley i la seva bellesa natural, amb els seus boscos frondosos i un rierol, i també és el moment on Elisabeth canvia. És més, la descripció que trobem aquí podria no només simbolitzar el reconeixement de Elisabeth envers els seus sentiments, sinó també el caràcter bo de Mr Darcy.

Per a mi la natura representa justament allò salvatge i la rebel·lió que podem trobar en el personatge de Elisabeth, ja que segueix les regles imposades per la societat, però també es rebel·la contra elles. Camina cinc quilòmetres en el fang per anar a veure la seva germana malalta Jane, li agraden els passejos llargs (i en conseqüència és criticada per la seva pell bronzejada), va a Kent amb els seus tieta i gaudeix de la bellesa dels paisatges.

Volia representar el rol subtil de la natura, i com representa el caràcter de Elisabeth: educada però mai domesticada, bella però d’una bellesa que s’ha de tenir la sensibilitat per veure-la, i forta i salvatge quan cal. I en certa manera, en Mr Darcy també, amb el seu gran cor i amabilitat, tot sumat i unit en una breu però molt significativa descripció de la natura.

Marta Favro

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s