Escoltant altres veus

Voz del pasado, Alf Taylor

Tot sovint quan ens referim a la literatura en anglès el primer que ens ve al cap són escriptors dels Estats Units i de les Illes Britàniques. És un esbiaix lògic tenint en compte que ambdós països compten amb indústries editorials molt poderoses, per no mencionar l’ascendent que la seva producció cultural té arreu del món. Malgrat tot, les lletres angleses inclouen un ventall d’orígens d’una varietat i d’una riquesa sorprenents: des de Bangladesh, Pakistan, Tanzània i l’Índia a Austràlia, les Barbados o Canadà, la diversitat es converteix en la norma a la literatura en anglès. Una de les literatures més oblidades dins d’aquest ventall és la de les poblacions indígenes que, molt sovint, no obtenen la repercussió que mereixerien. Per aquesta raó, la ressenya d’avui està dedicada al recull de contes Voz del pasado de l’autor d’ascendència indígena australiana Alf Taylor, un exemple excepcional per introduir-nos a una literatura tant interessant com incompresa.

Voz del pasado és un recull de contes breus publicat originalment l’any 2001 que segueix les peripècies d’una sèrie de personatges d’origen Nyoongar, aborígens provinents del sud-oest d’Austràlia, que s’enfronten a les complicades condicions de vida de l’Austràlia actual. Les històries de Taylor tracten amb sentit de l’humor i tendresa les preocupacions principals de la població indígena, alhora que hereten i adapten la rica tradició de la narració oral aborigen.

El primer que crida l’atenció quan llegeixes les històries de Taylor és el seu llenguatge senzill i directe. La narració està pràcticament despullada d’ornaments, les oracions són simples i recursos com la metàfora és poden comptar amb els dits de la mà. Des del punt de vista europeu, un text com aquest estaria desproveït de valor literari, però Taylor no busca satisfer els cànons europeus, sinó traduir amb franquesa la tradició oral dels Nyoongars al medi escrit. Vist així, el llenguatge simple, directe i visual de Taylor constitueix una finestra a la manera de veure el món de la població aborigen. L’efecte resultant és sorprenent per al lector experimentat, però neix d’una necessitat natural: si el llenguatge és el medi que utilitzem per donar sentit al món que ens envolta, no podem esperar que l’estil d’un autor criat en la cultura i la llengua Nyoongar s’adapti a les convencions literàries europees. En aquest sentit, Voz del pasado demana un petit esforç per part del lector, deixar de banda la nostra concepció etnocèntrica del que significa la bona literatura. No és una fita fàcil, però la recompensa és valuosa. L’estil enganyosament ingenu de l’autor reprodueix amb vivacitat l’horitzó del perdedor Nyoongar i contrasta fortament amb els horrors que formen part de l’experiència d’una ètnia que ocupa les posicions més baixes de la societat australiana.

Les poblacions indígenes de tot el món segueixen lluitant contra l’estigma social que representa pertànyer a una ètnia no majoritària. Ser indígena australià avui en dia implica ser població de risc: abús de substàncies, violència domèstica i desocupació constitueixen els grans mals a batre. Alf Taylor reflecteix amb delicadesa i comprensió la vida diària dels Nyoongars: els vells que esperen amb ansietat l’arribada de la pensió per poder gastar-la en beguda, els joves que treballen esquilant ovelles, les mares joves amb marits borratxos i també les mares que encara recorden la Generació Robada i viuen amb por que els prenguin els fills. Però Alf Taylor no jutja als seus personatges, només ens els presenta amb una franquesa i un afecte que només poden originar-se en el fet d’haver-los conegut a la vida real. Aquest realisme contrasta amb l’univers oníric dels protagonistes que també té un lloc central a la majoria de contes. A l’univers del somni, els personatges de Taylor recreen la vida aborigen prèvia a l’arribada dels colonitzadors. L’univers del somni es caracteritza per tractar-se d’un món complet i amb sentit per al somiador, molt més que la realitat fragmentada del present. De fet, segons la cultura aborigen, El Somni és una era ancestral en què els esperits van concebre la creació i també el lloc de residència de l’ànima de les persones, tant abans del seu naixement com després de la seva mort. La realitat i el somni, doncs, conviuen en harmonia als relats de Voz del pasado i ens ajuden a comprendre millor les complexitats d’un món llunyà, tant culturalment com geogràficament.

Ara toca, doncs, fer el salt i sortir de la nostra zona de confort per tal d’explorar literatures menys conegudes. No és un viatge fàcil, però si us hi decidiu, Voz del pasado serà un bon port de sortida. La senzillesa estilística que caracteritza l’obra d’Alf Taylor és refrescant i els seus personatges són propers i estan carregats d’humor i tendresa. Característiques prometedores per a qualsevol narració, sigui quin sigui el seu origen.

Voz del pasado, Takusan Ediciones (Trad. David Paradela López)

Long Time Now, Magabala Books

2 thoughts on “Escoltant altres veus

  1. M’alegro que t’hagi agradat el llibre. Recordo que traduir-lo va ser una experiència ben estranya: no sóc gran lector de “les altres literatures” i he reconèixer que el xoc estètic em va paralitzar més d’un cop. A més cal afegir les dificultats pròpies de parlar sobre realitats que no coneixia ni de lluny: per sort vaig poder consultar coses amb representants de l’autor que em van ajudar a tirar endavant. Alf Taylor va ser a Barcelona presentant el llibre. Va ser una nit entranyable de debó.

    Bon blog, que duri!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s