Hanif Kureishi i la crisi de la masculinitat

Intimitat, de Hanif Kureishi

Quan vaig llegir Intimacy, de Hanif Kureishi, em va quedar un regust amarg a la boca que no sabia ben bé com expressar-lo en paraules. Quan es va publicar, la novel·la va crear certa controvèrsia, la mateixa imagino que em va crear a mi, i és que “l’espai d’intimitat” que crea Kureishi, claustrofòbic i angoixant d’un monòleg interior és raó suficient per tenir els budells remoguts després de la lectura.

El protagonista de la història és Jay, un home que escriu la vigília abans d’abandonar la seva dona i els seus fills. I ho farà amb tan poc glamour… marxarà com un covard, sense dir res ni donar explicacions, creuarà la ciutat i anirà a instal·lar-se temporalment a l’apartament del seu amic divorciat. Ni tan sols anirà cap a la seva xicota, un grapat d’anys més jove que ell, amb qui ha intentat mantenir un mínim de toc picant a la seva vida sexual. L’acció (tot i que tampoc es podria anomenar acció) està narrada en mode stream of consciousness, la prosa és intima i els pensaments dispersos, creant una relació estreta entre narrador i lector/a. No obstant, la fredor amb què estan explicats els fets fan impossible una identificació amb el protagonista, donant-se així via lliure per no haver de donar explicacions ni demanar perdó per la cruesa de certes reflexions.

Al meu entendre, és en aquest punt on comença la controvèrsia, la indiferència i la distància amb que es pren els fets és sovint difícilment empassable. S’ha dit sobre la novel·la que Intimacy parla a i per a una generació perduda d’homes: la generació post-anys 60, quan el moviment per a l’alliberació sexual ha donat els seus fruits, però sembla entrar en una estranya recessió. Una generació marcada per uns anys 90 amb un sentiment estès de descoratjament polític i personal, que volen que les seves dones siguin les dones fortes que ara tenen uns drets que van ser adquirits per les seves antecessores, però que alhora es senten restrets per la por a ser humiliats. Una masculinitat en crisi? Una part de mi té ganes de cridar “però quina pila de bestieses!” Realment he sentir empatia? Sort que no és l’objectiu de l’autor, que sinó ja hagués clamat “a les barricades!”. En algun moment donat Jay parla de la seva esposa Susan: “She thinks she’s feminist, but she’s just bad- tempered.” Ja. Probablement perquè ella ha d’encarregar-se de posar-se al capdavant totes les responsabilitats de la unitat familiar mentre el seu marit es passa el dia intentant comprendre la seva masculinitat. En tot cas, la novel·la en serveix per mostrar, ni que sigui de retruc, la falsa aparença d’igualtat de sexes que ens intenta vendre la modernitat. Com va dir una política espanyola, la conciliació és la gran mentida del segle XXI: Jay és el prototip d’home modern, que té un vincle afectiu amb els seus fills i la llar, però en realitat qui concilia és la seva dona, que poca cosa té a dir en aquest monòleg del marit que la retrata com una harpia.

Intimacy és un retrat fred i en ocasions força àcid de les famílies en la societat occidental contemporània. No sé fins a quin punt representa “una generació perduda d’homes”, però sí dóna joc a unes quantes reflexions sobre com es configuren les relacions familiars en un context en què sembla que hi hagi d’haver una igualtat de condicions tant a nivell de responsabilitats, possibilitats professionals i relacions sexuals.

Intimacy (Faber and Faber)

Intimitat (Empúries)

Intimidad (Anagrama)

2 thoughts on “Hanif Kureishi i la crisi de la masculinitat

  1. Interessant. Ara ja fa un grapat d’anys que un alumne va recomanar aquest llibre a una de les meves classes argumentant que era una representació perfecte de l’home actual. Imagino que volia dir l’home heterosexual, tot i que no ho va especificar, cosa que també em sembla interessant en si mateixa.

    Estic llegint la darrera, crec, novel.la del Kureishi: _Something to Tell You_. Molt bona, torna a la línia de _The Buddha of Suburbia_. Àcid i desencantat, però presentant l’humor com a manera d’enfrontar-se a la vida.

    • Tens tota la raó, Mercè. Qui digui que aquest llibre reflecteix el conflicte de l’home actual és evident que té en ment una imatge heterosexista, burgesa i occidental del que és l’home modern. No em posa nerviosa el llibre en si, sinó més aviat la recepció crítica que ha obtingut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s