Hi pot cabre tanta felicitat?

Felicitat, de Katherine Mansfield

Quan tenia onze anys i encara tenia esperances de ser una escriptora internacionalment reconeguda, vaig participar en la mostra literària del meu poble i vaig guanyar el segon premi de la meva categoria. Els organitzadors de l’esdeveniment, fent una tria maldestra, em van regalar un lot de llibres els quals la majoria no eren ben bé aptes per a la meva edat. Entre ells, hi havia una edició catalana d’una selecció de contes de Katherine Mansfield. El conte que obria la col·lecció es titulava Felicitatel conte de l’autora amb més reconeixement– i va ser el que més em va quedar marcat. Cal dir que en aquell primer moment no vaig entendre el conte, i molt menys el final (no sé en què deurien pensar quan van regalar-me el llibre), però uns anys més tard, Felicitat va tornar a caure a les meves mans i vaig tenir l’ocasió de rellegir-lo amb uns altres ulls, tenint la sensació, al final, d’haver entès aquelles metàfores tan estranyes que amaga Mansfield.

La meva intenció no és oferir una anàlisi al més pur estil acadèmic ja que tan sols cal escriure el títol del conte a qualsevol buscador per trobar una lectura digerida per a qualsevol estudiant de secundària. No. Més aviat intentaré resoldre el conflicte que em desperta la protagonista del conte; sempre he tingut problemes amb la Bertha Young, fins i tot durant la meva primera (immadura) lectura. El conte s’obre amb el matí del que serà una jornada intensa per a la nostra protagonista i descobrim que el conte es diu Felicitat simplement perquè ens intenta mostrar això: la felicitat inacabable de Bertha. De tant feliç que és, es converteix en un personatge realment insofrible. Sembla ser que Mansfield té la intenció de recalcar la innocència de la protagonista i el seu divertiment per aconseguir l’empatia dels lectors i les lectores cap al seu personatge; per què, doncs, jo només puc sentir ràbia, no només cap a Bertha, sinó també cap a la seva creadora? La felicitat de Bertha consisteix a breus moments d’eufòria, seguits per un neguit de controlar la seva inexplicable felicitat. És possible que això sigui un intent de picar l’ullet als discursos que apareixen al segle XIX sobre l’histerisme (no cal afegir femení).

Aquesta jornada de felicitat de Bertha es veu consumada quan coneix la misteriosa i fascinant Pearl Futon amb qui encaixa des del primer moment. Bé, doncs, per continuar amb el fil conductor de la meva història és necessari revelar el final (ATENCIÓ spoiler) perquè Pearl Futon resulta ser finalment l’amant del marit de la protagonista. Al llarg de la primera part de la història, Katherine Mansfield sembla deixar clar que la fascinació de Bertha per Pearl Futon va molt més enllà d’una simple admiració per una dona soltera i independent: el desig que sent per ella traspassa les fronteres del que és políticament correcte en el panorama modernista. Si a sobre afegim que el desig sexual és compartit tant per ella com pel seu marit, llavors es pot arribar a comprendre perquè, malgrat tot, m’agrada recomanar el recull de contes de Mansfield.

Sovint ens trobem en la situació de voler topar amb una lectura lleugera per fer més agradable un llarg viatge en tren o avió, però les propostes que ens ofereixen els quioscos dels aeroports i estacions són sospitoses i no massa atractives. Es per aquesta raó que la propera vegada sigueu previsors i previsores en el vostre viatge i afegiu en el vostre equipatge de mà a Mansfield… i bona lectura!

Bliss (Penguin)

Felicitat (Columna)

Cuentos completos (DeBolsillo)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s