Escorxador-5 o la croada dels infants: llegint contra el destí

Escorxador-5, Kurt Vonnegut

Escorxador-5 és segurament la novel·la més famosa de Kurt Vonnegut, considerada un clàssic del segle XX, es va guanyar un plaça al llistat de les 100 millors novel·les en anglès del Times magazine. Tenint en compte que es tracta d’una novel·la de ciència-ficció, la bona recepció que va obtenir per part dels crítics no deixa de ser tot un èxit. Escorxador-5 gira al voltant d’un episodi que va marcar al jove Vonnegut, el bombardeig de Dresden l’any 1945, que l’autor va viure en persona com a presoner de guerra de l’exèrcit alemany. Per mitjà del personatge de Billy Pilgrim, Vonnegut torna a l’escenari de la matança de Dresden i ens obliga a reflexionar sobre qüestions com el destí, la naturalesa del pas del temps i l’absurd que envolta la nostra existència. Ningú pot acusar Vonnegut de falta d’ambició, però sí d’excés d’ambivalència: a dia d’avui encara es discuteix què opinava Vonnegut sobre aquests temes i, per tal de trobar una resposta, haurem d’explorar el text amb atenció, buscant les pistes elusives que, com molles de pa, va repartir per la història.

Per mitjà d’un narrador anònim que podríem identificar com el mateix Vonnegut, l’autor ens presenta la història de Billy Pilgrim, un oftalmòleg de vida avorrida que durant la seva estada a Desdren com a presoner de guerra es desenganxa del temps. Pilgrim viatja en el temps pels diferents moments de la seva vida, sense cap control, tan aviat reviu el seu naixement, com la seva mort o qualsevol incident insubstancial del passat o el futur. Hi ha dos esdeveniments que marquen el desenvolupament de Pilgrim: el bombardeig de Dresden i la devastació que va comportar i la seva abducció per part d’alienígenes. Els alienígenes Tralfamadorians viuen a la quarta dimensió, per tant no experimenten el temps linealment, sinó més aviat com un mosaic, ja han vist tot el que ha passat i el que passarà i poden escollir concentrar-se en els moments que més hagin gaudit. Vista així, la mort no té gaire importància (pots reviure els moments viscuts amb els éssers estimats quan vulguis), però tampoc té gaire importància allò que fem al llarg de les nostres vides. Els Tralfamadorians creuen en la predestinació i consideren el concepte de lliure arbitri un absurd inventat pels humans limitats a viure en tres dimensions. Pilgrim arriba a creure en aquesta visió fatalista de l’univers, però és aquest el missatge que ens envia Vonnegut a Escorxador-5? Hem de creure que es tracta d’una novel·la sobre l’absurd d’esforçar-nos en canviar el destí?

A primera vista sembla que Vonnegut compartia el punt de vista dels Tralfamadorians, al pròleg on explica la gestació de la novel·la diu que escriure un llibre contra la guerra és com escriure un llibre contra els icebergs, un absurd. Tot i així, Vonnegut desafia l’absurd i escriu la novel·la com un relat anti-bèl·lic i el titula Escorxador-5 o la croada dels nens, en referència als joves enviats a la seva mort durant la Segona Guerra Mundial. Em nego a creure, doncs, que Escorxador-5 és un llibre sobre el fatalisme i l’absurd de la condició humana, per molt que Vonnegut s’esforci en confondre’ns amb la seva posició ambigua. Diuen els Tralfamadorians que, de tots els planetes que han visitat, la Terra és l’únic on els seus habitants encara creuen en el lliure albir, en la possibilitat de canviar el seu destí. Els Tralfamadorians viuen a la quarta dimensió i poden viatjar per l’univers, hem de creure, per tant que són més avançats que nosaltres, oi? Jo no diria tant, hi ha unes quantes escenes que semblen indicar que Vonnegut no estava totalment d’acord amb la seva filosofia.

Resulta revelador que els responsables de la destrucció de l’univers siguin els mateixos Tralfamadorians, en un futur els alienígenes provocaran una explosió de dimensions catastròfiques mentre proven un nou combustible per a coets. Seran els Tralfamadorians, amb la seva creença de que el futur no es pot canviar, els responsables de l’extinció de l’univers i de tots els ésser vius que hi resideixen. De veritat hauríem de creure, doncs, que els Tralfamadorians representen la filosofia de Escorxador-5? Ho dubto. Tot i així, crec que el moment de màxima rebel·lió contra el fatalisme tralfamadorià es troba en un petit incident aparentment sense importància. Després del bombardeig de Dresden, Pilgrim i els seus companys viatgen en carro per la ciutat devastada. Milers de morts enterrats a les runes els envolten i enrere queda una guerra que els ha obligat a viure en condicions inhumanes. El Billy ho viu tot amb una certa indiferència, des de que es va desenganxar del temps, ha viscut la tragèdia de la guerra molts cops, coneix el futur i sap que no pot fer res per canviar-lo. Tot i així, quan un parell de supervivents indiquen a Pilgrim que els cavalls que arrastren el carro estan patint, les peülles sagnant perquè els soldats els han obligat a caminar sobre runes i vidres trencats, indiferents al patiment de les bèsties, Billy Pilgrim no pot reprimir les llàgrimes. Aquesta és la petita, ínfima, rebel·lió de Pilgrim contra el destí és, en la meva opinió, el verdader cor de la novel·la.

Escorxador-5 és una novel·la estranya, escrita amb un prosa senzilla que s’atreveix a tractar temes de gran profunditat, ambientada enmig d’una gran tragèdia, però que troba la seva raó d’ésser en els petits moments. Vonnegut es considerava un humanista i no crec que escrivís Escorxador-5 per convèncer-nos de l’absurd de lluitar contra el destí, però podria estar equivocada, la novel·la evadeix les interpretacions úniques. Suposo que només ens queda una sortida, llegir Escorxador-5 i que cadascú decideixi per ell mateix. Potser Escorxador-5 és una mica com el destí i el seu final encara no està decidit.

Escorxador-5, Proa (Trad. Manel de Seabra)

Matadero cinco, Anagrama (Trad. Margarita García de Miró)

Slaughterhouse Five, Laurel

Advertisements

4 thoughts on “Escorxador-5 o la croada dels infants: llegint contra el destí

  1. Em sembla una novel.la indispensable per entendre el segle XX. “And, even if wars didn’t keep coming lika glaciers, there would still be plain old death.” M’encanta aquesta cita. Em fa pensar en la obsessió contemporània per no envellir, i no morir.

    • La sensació que em va provocar Escorxador-5 va ser com d’allut, és un llibre tan ple d’idees que va aconseguir atabalar-me una mica i tot. Queda clar, però, que Vonnegut era un escriptor valent que s’atrevia amb qualsevol cosa, fins i tot amb la mort. La frase que cites em sembla una gran manera de resumir com tracta el tema a la novel·la, amb acceptació i una mica de sarcasme. Els “memento mori” constants en forma de “so it goes” serveixen per recordar-nos la seva presència arreu, però alhora sembla treure-li gravetat, com si amb la repetició, el fet perdés trascendencia. Com si ens digués, la mort està a tot arreu, de què et sorprens? Tot i així, el llibre continua deixant-me una mica perplexa, és cosa només meva?

  2. Retroenllaç: Hellboy, un dimoni fet a si mateix | Dr Read Good

  3. Retroenllaç: 5 llibres de mentida (que haurien de ser de veritat) | Dr Read Good

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s