Els cinc millors remakes

Els remakes al cinema són d’allò més coneguts, reescriure  pel·lícules que ja estan produïdes és una pràctica estesa, però no tothom imaginava que el mateix fenomen ocorre a la literatura. Bé, potser des de la implantació de la moda de fer mashups (Pride and Prejudice and zombies, Abraham Lincoln, Vampire Hunter, etc.) això de fer remakes literaris sigui ja un fet quotidià, però des de Dr Read Good ens proposem oferir-vos una llista amb títols més suculents (i això que aquí no hi ha vampirs) que la incorporació de zombies a la vida de Elisabeth Bennet.

L’ampla mar dels Sargassos, Jean Rhys

Postcolonial, postmodern, posthumanista… post, post, post: l’ingredient infalible a l’èxit literari que Rhys masteritza en aquesta reescriptura de la coneguda (i citada milers de vegades en aquest blog) Jane Eyre. En aquesta història, Rhys es proposa donar veu a la dona aquella boja que en Mr Rochester té tancada cruelment a l’àtic. D’aquesta manera, obtenim un punt de vista diferent sobre els clichés que hi ha darrere la visió de Bronte de l’altre, negre i salvatge que s’ha de colonitzar. Curiosament,també trobarem que no hi ha tanta diferència entre Jane Eyre i la dona llunàtica que aquí rep el nom d’Antoinette.

La "mad-woman in the attic" aquí es presenta com una dona intel·ligent, rebel, independent... aire fresc!

 

La cambra sagnant, Angela Carter

Aquesta reescriptura de Barbablava és una delícia per als sentits. Angela Carter, amb la seva prosa sempre impecable, escriu sobre una jove que es casa amb un marquès addicte a la pornografia sàdica… la ironia és sublim. A més a més, l’autora dóna un gir al final de la història de Perrault que us proposem descobrir. Bona lectura!

Esposes insubmises, caputxetes no tant innocents, els contes de Carter amb el nostre estil preferit: postmodern!

Les hores, Michael Cunningham

Michael Cunningham es proposà reescriure Mrs Dalloway de Virginia Woolf i el resultat va ser un premi Pulitzer i un best-seller a tot el món, a més d’una adaptació cinematogràfica amb el paper estrella de Nicole Kidman, Julianne Moore i Meryl Streep. El toc modern? La voluntat de parlar d’homosexualitat i bissexualitat entre els tres personatges principals.

Sortir de l'armari als anys 50? Complicat...

Foe, J.M. Coetzee

El guanyador del premi Nobel de 2003 ens presenta una reescriptura de Robinson Crusoe. Ja era hora! No ens sentim tots incòmodes amb Divendres, el natiu que Robinson coneix a la illa i que bàsicament esclavitza? Coetzee inclou un nou personatge a la història, Susan Barton, que arriba a la mateixa illa que Divendres i Robinson Crusoe. L’autor fa evident aquí les polítiques de poder i llenguatge. Una altra lectura postcolonial per afegir a la vostra llista!

El diari de Bridget Jones, Helen Fielding

Heus aquí un exemple de com no fer un remake. Tots i totes adorem a la nostra heroïna Elisabeth Bennet, no és així? Quin és el seu equivalent al segle XX? Bridget,una dona de trenta i pocs anys, amargada i obsessionada (no tant com la gent del seu voltant però gairebé) per aprimar i trobar un xicot ben plantat. Mr Wickham resulta ser el seu cap sexy i Mr Darcy és un nen amb qui jugava quan era petita. Gràcies, però no calia!

És aquesta la versió actual de Elisabeth Bennet que volíem?

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s