Hellboy, un dimoni fet a si mateix

Hellboy, Mike Mignola

Molts coneixereu el nom de Hellboy per les més que correctes adaptacions dirigides per Guillermo del Toro, però Hellboy és en realitat un còmic escrit i dibuixat per Mike Mignola des de 1994. Hellboy segueix les aventures del protagonista del mateix nom, un dimoni invocat per ocultistes nazis que fou rescatat per les forces aliades i que va créixer per convertir-se en una bèstia enorme, de pell vermella, amb cua, banyes que es llima per poder passar per la porta i una mà dreta de pedra. Hellboy treballa per un departament de recerca i defensa contra les forces paranormals, enfrontant-se a bèsties del folklore de tot el món. Inspirant-se en clàssics com H.P. Lovecraft, la literatura pulp i llegendes tradicionals d’arreu, Mignola crea un còmic que s’ha convertit en un clàssic del gènere que agradarà tant a aficionats de tota la vida com a nouvinguts al món dels còmics. El objectiu d’aquest article, però, no és revelar les sorpreses i girs inesperats del seu desenvolupament, sinó reflexionar una mica sobre alguns dels aspectes que el converteixen en una obra tan interessant.

En certa manera, l’article d’avui és una continuació del de la setmana passada, ja que una de les grans preocupacions de Hellboy és el destí. No deixa de tenir sentit, tenint en compte que és un dimoni vermell de dos metres que, en comptes de provocar l’apocalipsi com s’espera d’ell, es dedica a lluitar contra les forces del mal. El personatge de Hellboy s’entesta a lluitar contra els engranatges de la història que dicten la seva sort; si el destí fos un iceberg, Hellboy no dubtaria en enfonsar-lo. L’exemple més evident de la lluita de Hellboy el trobem a un dels episodis més coneguts de la seva història quan, assetjat per forces que volen provocar la fi del món, Hellboy s’arranca les banyes. En un acte d’auto-sacrifici Hellboy assevera la seva humanitat, demostrant un cop més que no naixem humans sinó que ens hi tornem, una altra de les idees centrals que recorre el còmic.

El petit (i haig de dir que totalment adorable!) Hellboy va ser criat pel professor Trevor Bruttenholm com un fill, oferint-li l’afecte i el respecte degut a qualsevol humà. Hi ha un petit episodi encantador en què veiem al petit Hellboy tastant una crep per primer cop, els dimonis de l’infern s’horroritzen perquè saben que en aquell moment l’han perdut per sempre. Òbviament, el problema no és la crep, sinó el fet que algú s’hagi pres la molèstia de cuinar per un dimoniet i de convèncer-lo de que tasti un plat nou. Però més enllà dels moments anecdòtics, Mignola demostra un cop i un altre que la humanitat no ve de sèrie. L’exemple més evident és la Nemesi de Hellboy, el personatge de Rasputí que no dubta en renunciar a la seva ànima a canvi del poder que desitja. Tot i ser el més destacat, Rasputí no és l’únic que segueix aquest camí de renúncia a la humanitat: Nazis, vampirs i homes-llop exemplifiquen un cop i un altre com n’és de fàcil convertir-se en un monstre. Hellboy, però, va contracorrent: dubtant, aprenent i tot sovint amagant el cap sota l’ala, el dimoni es descobreix a si mateix, gira l’esquena a un destí que el convertiria en la poderosa bèstia de l’apocalipsi i continua amb la seva feina contra les forces del mal, tot fumant un cigar, mentre remuga entre dents.

Hellboy, Norma Editorial

Hellboy, Dark Horse Comics

Anuncis

4 pensaments sobre “Hellboy, un dimoni fet a si mateix

  1. M’agrada molt Hellboy pero mai m’hagues parat a pensar en donarr-li akest gir tan humà a la seva història…”El personatge de Hellboy s’entesta a lluitar contra els engranatges de la història que dicten la seva sort; si el destí fos un iceberg, Hellboy no dubtaria en enfonsar-lo” molt bó gràcies per l’article!

    • Gràcies a tu per llegir-nos! En part, volia escriure aquest article per esbrinar d’on sorgeix l’encant de Hellboy (un còmic que a priori no em cridava gaire l’atenció)i m’ha servit per comprendre que es deu en gran mesura a la seva humanitat que el fa tan proper a nosaltres. Curiosament, em sento molt més identificada amb un dimoni de dos metres i pell vermella que fuma puros i maleeix, vaja, com un dimoni, que no pas amb altres herois d’aspecte antropomòrfic com Superman i els seus amics!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s