La infància envejable de Gerald Durrell

La meva família i altres animals, Gerald Durrell

Fa uns mesos, la BBC va emetre una adaptació del 2005 de La meva família i altres animals, de l’excèntric zoòleg Gerald Durrell. L’adaptació televisiva em arrencar molts somriures, riallades i em fa fer recordar les meves tardes d’infància a la biblioteca municipal amb un exemplar usat (i un pèl rònec s’hauria de dir) traduït al català de l’obra autobiogràfica de Durrell. Gairebé vint anys després em decideixo a escriure una ressenya de La meva família i altres animals en un cap de setmana calorós que podria evocar perfectament l’escenari d’aquest singular relat.

La família Durrell, cansada del clima humit, fred i avorrit d’Anglaterra, decideix fer les maletes i fugir a l’agradable i calorosa illa de Corfú. Per al jove Gerald, de tan sols 10 anys, el kit essencial per sobreviure aquest viatge (recordem que durant els anys 30 les companyies aèries de low-cost eren quelcom inimaginable) configura: “quatre llibres d’història natural, un caçapapallones, un gos i un pot de melmelada ple d’erugues, totes en perill imminent de transformar-se en crisàlides.” L’objectiu inicial del llibre sembla ser que era escriure un recull de la fauna i la flora de l’illa de Corfú; per sort, finalment no va ser així i Durrell va expandir la seva visió literària, relatant així les anècdotes de la seva excèntrica família i dels habitants de l’illa.

Cal saber triar el lloc per llegir aquest llibre, ja que pot provocar riallades irreprimibles en els moments més inoportuns. L’humor i la ironia de Gerald Durrell són elements persistents al llarg de tota l’autobiografia. L’autor afirma –parlant de la seva estada a Corfú- que si pogués donaria a tots els infants el regal de la seva infància. Bé, jo no sé si voldria passar tot el dia rodejada de centenars d’animals envaint la meva casa i amb uns germans mig tarats, però sí després ha  de donar fruit en un llibre tan complet divertit i imaginatiu, sens dubte, ho compro!

La meva família i altres animals (Columna)

Mi familia y otros animales (Alianza)

My Family and Other Animals (Penguin)

Advertisements

3 thoughts on “La infància envejable de Gerald Durrell

  1. Maco el post,tinc que acabar-lo(el llibre) algun dia..a casa meva un pèl així som(o ens hi hem tornat).
    Però haig de reconèixer que l’oncle,la mama,i jo som els que ens en portem la palma..
    LLibres així,i reconec que no sóc un hàbit lector-de llibres-(o el boy de roald dahl,del quan tinc un record inesborrable),aconsegueixen que miris a la vida amb un somriure,de vegades tragicòmic,cruel o fantàstic.
    LLàstima que la merda del dèficit d’atenció meu faci que hem costi horrors acabar pàgines plenes de lletres…mira que m’agraden aquestes històries..i si el mar hi és a prop millor..
    SAlut!! el john irving et deu agrdar a que si?
    jo tinc aquesta portada,el va pillar la mama un estiu,m’agrada molt més que les altres.Dic la mama com un nen petit però en tinc 31.

  2. Retroenllaç: Fem un any! | Dr Read Good

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s