El liberalisme a la guillotina

Tony Judt Dr Read GoodEl món no se’n surt, Tony Judt

A vegades necessitem un toc d’atenció (o més aviat un bon clatellot) per despertar-nos de l’embruix de la rutina diària i parar-nos a pensar sobre allò que passa al nostre voltant. A El món no se’n surt, l’historiador Tony Judt proporciona aquesta batzegada, es dirigeix a la joventut per explicar que, per obvi que pugui semblar, el món no sempre ha estat així: la sobirania del lliure mercat sobre les nostres vides no és un fet natural ni tampoc ho és el desmantellament de l’estat del benestar en benefici del progrés econòmic. Judt argumenta amb convicció la possibilitat d’un retorn a una política lligada a la coherència ètica i allunyada del buit moral del que semblen sorgir la majoria de decisions polítiques.  Aquest va ser l’últim llibre publicat en vida del sempre polèmic Judt, un testament intel·lectual on defensa ferventment la socialdemocràcia i la provisió social i s’atreveix a ser una veu discordant en un moment en què semblem haver-nos convençut de que no hi ha alternatives possibles a la uniformitat del discurs polític del món occidental.

“La disposició a admirar, i quasi adorar, els rics i els poderosos, i a menystenir o, si més no, a negligir les persones de condició pobre i humil… [és]… la causa més gran i més universal de corrupció dels nostres sentiments morals” Adam Smith, The Theory of Moral Sentiments

La majoria de nosaltres vivim en una paradoxa que ens passa inadvertida, la crisi econòmica ha disminuït el nostre nivell de vida, però estem convençuts que la solució passa per retallar les provisions socials que ens permeten dur una vida digna en aquest moment de dificultats. Com s’explica això? Tony Judt parla de discapacitat discursiva, hem oblidat com parlar de política, ens han fet creure en el final de la història i, com el Càndid de Voltaire ens hem convençut de que vivim en el millor dels mons possibles. Hem de recuperar, doncs, la nostra veu, atrevir-nos a buscar noves maneres de veure les coses i, si fa falta, inventar nous mots quan aquests encara no existeixen. Segons Judt, una de les possibles solucions passa per un retorn a la socialdemocràcia, a una intervenció estatal que corregeixi els excessos del lliure mercat i disminueixi les diferències cada cop més grans entre classes socials. Parafrasejant a Judt, hem de recordar que per molt que canviem la manera de tallar el pastís, això no n’afecta la grandària.

Sobre la indecència bàsica de derivar l’estatus cívic en funció de la fortuna econòmica, Judt cita a Malcolm X: “Nosaltres no enteníem per què, si l’estat estava disposat a donar-nos paquets de carn […] la nostra mare detestava clarament acceptar-los. El que vaig comprendre més tard és que la mare tractava desesperadament de servar el seu orgull, i el nostre. L’orgull era pràcticament tot allò que podíem servar, ja que, el 1934, vàrem començar de veritat a patir”.

Els arguments de Judt són especialment convincents perquè els recolza en el seu ampli coneixement de la història política i intel·lectual europea. Judt ens condueix als orígens de la Gran Depressió, les seves conseqüències que arriben fins a la Segona Guerra Mundial, un conflicte que en el seu horror fa comprendre als polítics de mitjan segle XX que les desigualtats provocades pel lliure mercat s’han de restringir o el futur, simplement, no serà. Amb lleis inspirades en The New Poor’s Law que tan bé reflectia Oliver Twist, estats desmantellats de poders i iniciatives econòmiques, però que continuen creixent per mitjà dels braços repressius i d’informació del govern central i privatitzacions de dubtosa eficiència econòmica, ha arribat el moment de preguntar-nos quina és la societat que volem. Una que valora la eficàcia per sobre de la compassió? O una societat on ens atrevim a preguntar-nos sota quines condicions és possible i valuós viure per als homes en general o, en altres paraules, què hem de fer perquè els homes i les dones puguin dur una vida decent?

“El mateix Keynes […] va copsar la importància de posar l’art, el teatre i la literatura d’avantguarda a l’abast del públic més ampli a fi que la societat britànica pogués superar les seves divisions paralitzants. La creació del Royal Ballet, de l’Arts Council i d’altres institucions va ser fruit d’iniciatives keynesianes”. Tony Judt, El món no se’n surt”

En una de les últimes entrevistes que Judt va concedir abans de la seva mort, l’historiador deia: aquell que us digui que el passat era millor és un idiota. Aquell que us digui que el present és millor és un idiota que no sap res de res. A El món no se’n surt Tony Judt ens ensenya que no només hem d’aprendre dels nostres errors del passat, sinó també dels nostres encerts. O, tornant a la cultura pop que tant m’estimo, Morrissey ja va portar Margaret Thatcher a la guillotina, com és que la resta encara no ho hem fet? Fem el pas i tornem conceptes com l’ètica, la compassió i la solidaritat al lloc que es mereixen dins del debat públic, si llegiu a Judt no us faltaran pas arguments.

El món no se’n surt, La Magrana

Algo va mal, Taurus

Ill Fares the Land, Penguin

Advertisements

2 thoughts on “El liberalisme a la guillotina

  1. Moltes gràcies per aquesta ressenya…. tinc la impressió que alguna cosa s’ha de moure. Encara no hi som però tinc esperances. Tingues per seugr que El món no se’n surt anirà a a bossa ben aviat.

    • Gràcies Eulàlia pel comentari, espero de veritat que t’agradi “El món no se’n surt”, la prosa rigorosa i apassionada de Judt és un regal en aquests temps de mitges veritats i enganys descarats. Tant de bo molta gent el llegeixi, ni que sigui només per fer-los comprendre que existeixen altres opcions als liberalisme despietat!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s