Bon appétit! Cinc grans moments gastronòmics de la literatura

Llegir pot resultar perillós, té el poder diví de fer tornar boig el nostre apetit. Des de descripcions suculentes fins a plats no tan temptadors, us proposo un viatge culinari per la literatura.

El lleó, la bruixa i l’armari (Les cròniques de Nàrnia), C.S. Lewis

Edmund és un personatge que en el seu moment em va crear forces esgarrifances: és pretensiós i avariciós, qualitats que, com no, desperten l’interès de la Bruixa Blanca. Però abans de convertir-lo en el seu gosset, aquesta li ha d’oferir un premi per seure al seu costat i moure la cua. Això no és res més que una capsa de delícia turca. I sí, em vaig sorprendre molt quan anys més tard vaig veure aquest pastisset en una pastisseria del barri del Raval a Barcelona… quina vergonya. Però bé, el cas és que aquest nen menyspreable es deixa vendre per un dolç excessivament ensucrat! Vosaltres mai ho faríeu… oi?

Sincerament, tot allò ensucrat excessivament està sobrevalorat... dacord, dacord! No em pegueu!

Charlie i la fàbrica de xocolata, Roald Dahl

I ja que hem començat per les postres, continuarem amb els dolços. I és que Willy Wonka en té per a tots els gustos: caramels que canvien de colors cada deu segons, globus de sucre, ous de caramel que si te’ls poses a la boca i llepes lentament s’acaben convertint en petits ocellets… però el que més em va impressionar va ser el xiclet que mai perdia el gust. Qui no s’ha sentit frustrat quan comprava un “meló” a la botiga de llaminadures i sabia a plàstic tan sols un minut després de posar-se’l a la boca? Sempre vaig somiar trobar el bitllet daurat en una xocolatina…

Sí!!

Great Expectations, Charles Dickens

I quin plat exquisit deu sortir en aquesta novel.la de Dickens? Bona pregunta, pero no vaig dir mai que havia de ser comestible! No recordeu el pastís de boda de Miss Havisham? Quan pocs minuts abans del seu casament el seu promès la deixa plantada els rellotges s’aturen, però això no evita que els cucs i el florit s’apoderin del suculent pa de pessic. Algu vol un trosset? No…?

Ja hi ha hagut pastissers que han intentat reproduir el pastís de la Miss Havisham

Moby Dick, Herman Melville

En aquesta gran novel.la èpica, Melville dedica un capítol sencer a descriure… una sopa de peix? Una sopa de peix?! Sí, jo també em faig la mateixa pregunta, però he de reconèixer que se’n surt prou bé i és possible que si llegiu el capítol, cap a les darreres pàgines fins també tindreu ganes de tastar aquest brou tan singular. Bon profit!

Buscant imatges del famos chowder de Melville mhe assabentat que hi ha un personatge de dibuixos animats que es diu literalment "brou de peix"... si és que sha de tenir mala llet

Al far, Virginia Woolf

Tenint en compte la figura esquelètica de Virginia Woolf, em sorprèn que tingués cap inquietud culinària, però en la seva novel.la Al far fa una descripció del plat francès “boeuf en daube” que un cop comença la meva boca no deixa de salivar. I no m’estranya que els personatges en gaudeixin tant, ja que la veu narradora explica que la cuinera es passa tres dies cuinant aquest plat. Qui en faci cap crítica rebrà un cop de sopera!

I qui diu que els anglesos no cuinen bé? Quan es tracta de copiar els francesos, ho fan de meravella!

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s