Harold Pinter i el món contemporani

The Caretaker el passat 2010 a Trafalgar Studios, Londres

Contra la malaltia que pateix el món contemporani, Harold Pinter. Diuen que llegir ens fa lluires; jo no sé si puc afirmar amb tanta seguretat que això és cert, però el que sí puc dir és que Harold Pinter ens planta davant dels nassos uns quants temes sobre els quals reflexionar, i més quan des de fa uns quants mesos els esdeveniments en aquells països llunays que anomenem Mitjà Orient envaeixen els titulars dels diaris i els telenotícies.

I què té a veure el dramaturg britànic Harold Pinter amb els conflictes del món àrab?, us preguntareu. Hi ha premis Nobel merescuts i d’altres que simplement no es poden explicar, com per exemple quan l’acadèmia sueca va donar el premi Nobel de la Pau a Winston Churchill –com si ningú s’enrecordés com va ajudar al bàndol feixista girant l’esquena a l’Espanya democràtica-, però en el cas de Harold Pinter va ser merescut. La sàtira i la crítica són els elements principals de totes les obres de Pinter, però avui us parlé concretament de The Caretaker.

L’obra es va estrenar a Londres l’any 1960, però continua tan fresca i actual com quan es va publicar el text. Xocant poderosa, The Caretaker ens parla sobre les relacions de poder i la lluita pel domini sobre l’espai i les persones. D’aquesta manera, l’autor transforma una situació anecdòtica entre tres personatges en un vell àtic de l’oest de Londres en una al·legoria per al món contemporani. Pinter pertany a la generació d’autors britànics de la postguerra: en un panorama de guerra freda, de l’ascens i caiguda de l’estat portector del benestar i testimonis de les noves formes de fer la guerra.

Pinter en el seu discurs de recepció del premi Nobel va fer referència a “la guerra contra el terror”, denunciant com es justifica una tortura sense escrúpols en nom de la llibertat. Però quina llibertat? La de les potències mundials i els seus seguidors, que instauren règims al seu servei. En definitiva, denuncia aquells discursos que mistifiquen lla lluita per la democràcia, perquè aquestes democràcies que imaginem no existeixen.

Pinter no ha viscut per veure les revolucions al món àrab, però si hagués vist les reaccions dels anomenats països democràtics d’Occident segurament alçaria els braços en símbol de desesperació. The Caretaker és molt pertinent en el panorama actual: ens dóna un clatellot i ens demana que diguem fins aquí hem arribat. Potser ja és hora que ens aixequem del sofà i ens unim al missatge crític de Pinter. I aviam si és veritat que llegir ens fa lluires.

The Caretaker (Faber and Faber)

El cuidador (Losada)

Advertisements

One thought on “Harold Pinter i el món contemporani

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s