Sigueu valents. Sigueu com Coraline

Coraline, Neil Gaiman

La fascinació que poden provocar les colossals dimensions d’un obra com el còmic The Sandman du implícit un risc: deixar en segon terme la resta de l’obra de Neil Gaiman. Aquest oblit seria un autèntic error, ja que l’univers narratiu de l’escriptor anglès no es redueix -potser aquest no siga el verb més adient ateses les seues característiques- a la saga dels sets eterns, sinó que s’expandeix per altres gèneres i formats com la novel·la, el guió cinematogràfic o el llibre il·lustrat (com a autor dels textos, és clar). I una bona mostra de “l’altra” obra de Gaiman és, sense cap mena dubte, la novel·la per a infants i joves Coraline.

Coraline ens conta la història de la Coraline Jones una xiqueta que, amb la seua mare i el seu pare, s’ha mudat a un antic casalot anglès dividit en diversos apartaments. Allà viuen, a més de la família Jones, dues velles germanes que foren actrius anys enrere i un home estrany que assegura estar ensinistrant uns ratolins per muntar un circ amb ells. La protagonista s’hi avorreix molt, ja que és estiu, no hi ha cap altre xiquet a l’immoble i els seus progenitors estan sempre molt ocupats. Però la Coraline no és la classe de xiqueta que es queda de braços creuats davant la primera adversitat. Curiosa i plena d’esperit aventurer -el cognom hi ajuda molt-, decideix explorar el seu nou lloc de residència. L’exploració només deixarà un detall destacable: una porta que ha estat tapiada amb rajoles. Una nit, però, la xiqueta desperta i descobreix que el mur de maons no hi és. Quan la Coraline decideix travessar la porta accedirà a un món molt semblant al seu però, tanmateix, diferent. Allí hi ha una versió dels seus veïns i, més important, del seu pare i de la seua mare: tothom hi és més pàl·lid i, en compte d’ulls, al seu rostre hi ha cosits dos botons negres.

L’altra mare vol que la nena es quede en aquell costat definitivament, però no li impedirà el retorn al seu món. En descobrir que els seus autèntics progenitors han desaparegut, entén que haurà de tornar a creuar la porta i enfrontar-se a la mare paral·lela per rescatar-los. Amb l’ajuda d’un gat negre que parla i d’una pedra que té propietats màgiques la protagonista recorrerà l’univers sobrenatural creat i dominat completament per la seua altra mare. Aquesta novel·la breu recull alguns dels elements que caracteritzen l’obra de Gaiman, com ara la barreja de fantasia i terror (amb algun punt macabre com els botons cosits on hi hauria d’haver els ulls dels habitants de l’altra casa), la importància dels somnis, la presència de la mort en la infància o les referències a la tradició literària anglo-saxona: en aquest sentit és inevitable veure una mica de l’Alícia de Lewis Carrol en Coraline -ens trobem davant d’una xiqueta valenta i decidida que realitza un viatge per un món paral·lel on les regles de la lògica han quedat bandejades-, o en el felí que l’acompanya, el qual recorda en alguns fragments a l’ambigu gat de Chesire que es troba Alícia al país de les meravelles.

Tot i tractar-se d’un text escrit per a un públic jove, aquesta obra pot ser llegida perfectament pels adults ja que, en el fons, ens parla de la por i en aquest camp infants i adults no es diferencien gaire: ningú no vol estar sol perquè la solitud fa molta por, una irracionalitat que no discrimina per motius d’edat. I com antídot a la por Gaiman ens dóna l’exemple de la Coraline, una xiqueta que s’endinsa en el món que hi ha a l’altra banda de la porta per rescatar els seus pares, fent front a l’altra mare, vencent el pànic. És d’agrair que siga una menor d’edat la que haja de salvar els adults -i no a l’inrevés- i encara més que siga femenina, creant així un model d’heroïna infantil ben allunyat dels cànons patriarcals.

Com a contrapunt a la protagonista, destaca l’altra mare, un personatge digne de formar part de qualsevol antologia de malvats de la literatura infantil i juvenil. Allò més terrorífic no és el seu aspecte -els botons a la cara, la pell pàl·lida, el seu cos prim i alt, els dits llargs i punxeguts-, sinó llur crueltat, esperit manipulador i omnipotència. No debades, en desaparèixer els pares de la Coraline tracta de convèncer-la que aquests s’havien avorrit d’ella i que estan millor sense la seua companyia, fins i tot mostrant-li en un espill com de feliços són sols. Ací Gaiman fa un toc atenció aquells progenitors que desatenen els seus fills i filles tot confiant que la televisió o els videojocs els suplesquen.

Quant a l’omnipotència de l’altra mare, el fet que la realitat contigua i tot el que hi ha haja estat obra seua li atorga un poder que la fa encara més temible: en aquell indret ella és la que mana, ella fa i desfà -com Morfeu al regne dels somnis-, i Coraline haurà de tindre-ho en compte. Cal destacar en aquest punt la fantàstica ambientació que fa Gaiman de l’univers paral·lel, amb la sempre present boira desdibuixant-ne els límits.

Potser se li puga retreure a l’autor el fet d’emprar un recurs massa habitual en la literatura fantàstica com és el vell casalot anglès, però ens trobem molt lluny de la típica història sobre una casa embruixada. Potser aquella gent que haja llegit abans The Sandman trobe a faltar en Coraline la profunditat, diguem-ne, filosòfica del còmic o la complexitat de la trama però cal recordar que es tracta de dues obres amb intencionalitats ben diferenciades i amb públics objectius inicials molt distints.

Tanmateix, més enllà d’aquests obstacles, la lectura de Coraline pot ser la porta d’entrada dels lectors més joves al món literari de Neil Gaiman i una bona manera de traure’s de damunt els prejudicis sobre la literatura infantil i juvenil que tenen molts lectors adults. I cap millor mostra de la transversalitat potencial d’aquesta novel·la que una de les lliçons que hi dóna la protagonista: Ser valent és fer una cosa sent conscient de la por que ens provoca. Sigueu valents. Sigueu com Coraline.

Coraline, Bloomsbury i Harper Collins (anglès)
Coraline, Estrella Polar (català)
Coraline, Salamandra (castellà)

7 thoughts on “Sigueu valents. Sigueu com Coraline

  1. Crec que valdrà la pena mirar-se amb més atenció aquestes il·lustracions tan suggerents. M’ha fet pensar en algunes imatges del cinema de terror, i m’agrada molt aquesta mescla de registres, des de l’ingenu al gòtic.

    • Les il·lustracions són del David McKean (www.mckean-art.co.uk) i el ben cert és que s’allunyen força del cànon literari infantil. L’altra mare de la Coraline fan molta, molta por.

  2. Vaig descobrir la història de Coraline pel cinema. I coincideixo bàsicament amb el què dius. Ara hauré de llegir la novel·la. Les imatges, molt més suggerents que les de la pel·lícula, sí

  3. Vaig descobrir la història de Coraline pel cinema. I coincideixo bàsicament amb el què dius. Ara hauré de llegir la novel·la. Les imatges, molt més suggerents que les de la pel·lícula, sí.

    • Jo no he vist la pel·lícula, però les imatges del tràiler sí que em semblen menys potents que les del llibre. Per descomptat, et recomane la lectura de la novel·la i que la llisques, si et ve de gust, en anglès.

  4. Yo sólo he visto la película y, la verdad, es que me dejó algo frío. Sí me gustó visualmente (aunque entonces no había visto estas ilustraciones, que sí son más ‘potentes’) pero, como película, me resultó al final demasiado simplona e ‘infantil’ (en el sentido, digamos, negativo de la palabra). Por lo que dice Borja, la novela ha de ser bastante mejor que la película. Me la apunto junto con The Sandman, que lleva en mi lista de espera ya muchísimo tiempo.

    • Per a mi una gran virtut de la novel·la és que -com vaig escriure a l’article-, tot i ser un llibre de literatura infantil/juvenil, pot ser llegida per una persona adulta sense haver de rebaixar l’exigència. Quant a la pel·lícula, l’he de veure, però m’alegre d’haver llegit abans el llibre.

      D’altra banda,Coraline també té una versió en novel·la gràfica amb il·lustracions de P. Craig Russell (www.artofpcraigrussell.com).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s