Com afrontar la mort als boscos de Michigan

Retorn a la terra, Jim Harrison

La vida l’Upper Peninsula, al nord de l’estat de Michigan, a tocar de la frontera amb el Canadà, no és fàcil. Els hiverns hi són molt rígids, amb fortes nevades i temperatures molt per sota del zero graus. A aquesta climatologia adversa se li ha de sumar la duresa de les feines a què s’han dedicat durant dècades els seus pobladors, com ara la tala d’arbres i la mineria. Per compensar, la natura ofereix la bellesa extraordinària dels immensos boscos de la regió i del llac Superior, la petita mar interior que separa i uneix els dos grans països.

En aquest entorn situa Jim Harrison Tornar a la terra, la seua primera novel·la traduïda al català (en 2009), un llibre que reflexiona sobre la mort, la dignitat per fer-li front i com sobreviure a la pèrdua d’un ser estimat, constituint un cant a la vida i a l’amor i un homenatge a les cultures indígenes americanes i a l’imponent paisatge de Michigan.

Narrador i poeta, Harrison és un dels grans noms de la literatura nord-americana actual, al qual s’ha comparat amb Hemingway, Faulkner o Cormac McCarthy. La seua novel·la A Good Day to Die (1973) –Un buen día para morir va gaudir de bastant èxit als anys setanta del segle passat entre els ambients contestataris de l’estat espanyol: conta la història d’un jove que dinamita un embassament perquè els peixos puguen nadar lliurement pel riu. La seua trilogia Legends of the Fall va ser adaptada al cinema en 1994; el resultat en fou la pel·lícula Leyendas de Pasión, protagonitzada per Anthony Hopkins, Brad Pitt, Aidan Quinn i Julia Ormond.

Tornar a la terra arrenca amb el Donald, qui té 45 anys i està a punt de morir. Els metges li han detectat una esclerosi lateral amiotròfica i no arribarà a viure ni els tres anys que dura la meitat de les persones que la pateixen. Tanmateix, el Donald no esperarà que la malaltia degenerativa faça la seua feina. Abans de posar fi a la seua vida, però, aquest obrer de l’Upper Peninsula amb sang chippewa i finesa a les venes contarà a la seua dona Cynthia la història de tres generacions de la família -a més de la d’ell mateix- perquè la transcriga, evitant així que tot aquest llegat caiga en l’oblit.

La crònica familiar del Donald és la primera de les quatre parts en què està dividida la novel·la; la segona està protagonitzada pel K, el nebodastre del Donald -amb la filla del qual manté una relació-, qui conta els darrers dies i la mort del seu oncle, a qui considera un pare i al qual sempre ha estat molt unit; la tercera narració és la del David, el depressiu germà de la Cynthia, i arrenca després de la mort del Donald, mostrant-nos els efectes que pot tindre en la vida de les persones el traspàs d’un ser proper; finalment, la quarta part de Tornar a la terra dóna veu a la vídua, la qual descriu la recuperació després del dol.

És molt important escoltar la família del Donald, perquè tots els seus membres queden completament trasbalsats per la seua mort -més enllà de l’estima que mereix un familiar, el protagonista és un ésser humà extraordinari-. Tots l’ajuden a deixar aquest món de la manera en què vol fer-ho, amb dignitat, cosa que d’alguna manera consola, però seran ells que hagen de continuar amb la seues vides després de la pèrdua. El final esperançador ens recorda que sempre podem seguir endavant.

Al llarg de tota la novel·la, i mitjançant la veu del Donald i la de la seua família, la natura de l’Upper Peninsula no es limita a ser l’escenari on es desenvolupen els fets narrats; ans al contrari, el paisatge esdevé un dels protagonistes de la història. Ja siga a través dels frondosos boscos o del llac Superior, la natura és omnipresent en la vida dels personatges del llibre erigint-se, tot i la seua duresa, en una mena de refugi, en el lloc on sempre es pot escapar o als que es pot acudir. Harrison ret homenatge d’aquesta manera a la seua terra d’origen.

D’altra banda, la cultura dels indígenes americans també té un paper destacat en Tornar a la terra, cosa que lliga molt amb la voluntat de tribut a la natura de l’autor, ja que aquesta gent hi viu molt vinculada. Tot i ser una persona aparentment assimilada per la cultura occidental, el Donald participa en les cerimònies i rituals de la comunitat. Abans de caure malalt passa tres dies i tres nits en dejú a una muntanya del Canadà en una mena de retir-viatge espiritual -en aquest indret serà on voldrà morir-. I la seua filla estarà convençuda que després del decés el seu pare s’ha reencarnat en un ós, animal que apareix sovint a les pàgines del llibre i que té un significat especial per als nadius americans.

Tot plegat fa de Tornar a la terra un relat ple de bellesa i tendresa -la descripció de les últimes hores del Donald és d’una sensibilitat exquisida-, un al·legat a favor de la dignitat davant la mort i una oda al paisatge de Michigan, la terra que veié nàixer Harrison, un escriptor massa desconegut a casa nostra.

Returning to Earth, Grove Press

 Tornar a la terra, La Campana (traducció de Marc Rubió)

Regreso a la tierra, RBA (traducció d’Esther Roig)

Advertisements

2 thoughts on “Com afrontar la mort als boscos de Michigan

  1. Ara no m’entretindré a explicar els motius (perquè són massa íntims) però crec que és la lectura que em convé en aquests moments. De manera que gràcies per donar-me-la a conèixer. Veuré si la trobo aviat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s