5 gossos de llibre

Rin Tin Tin, Rantanplan, Lassie, Snoopy, Ideafix, Milú o Nana no són només els noms d’alguns dels millors amics de l’home i de la dona, sinó també dels escriptors.


Un dels trucs més vells de l’ofici de l’escriptor per guanyar-se la complicitat del lector és introduir un animal a l’argument. Només cal tornar a una de les obres fundacionals de la cultura occidental: Homer escull l’Argos, el gos d’Ulisses, per protagonitzar una de les escenes més emotives de L’Odissea.

Una bona mascota pot identificar un malvat amb un gran cor, ensenyar-nos lliçons vitals, avisar-nos d’una traïció o, si l’autor decideix liquidar-la de forma tràgica, convertir la novel·la en un contendent seriós als premis literaris de prestigi. L’entrada d’avui tracta específicament dels gossos famosos de la literatura, una de les víctimes propiciatòries favorites dels autors que busquen la llàgrima fàcil. Per tal de protegir la sensibilitat dels lectors -i la meva- exclouré obres com A Dog’s Tale, Cujo o The Old Yeller i, en general, tots els gossos la menció dels quals em provoca a) llagrimeig  b) un nus a la gola i/ o c) malsons.

Pilot, Jane Eyre

Obrim el llistat amb Pilot, el gos que acompanya Mr Rochester a Jane Eyre de Charlotte Brontë que, com ja sabreu, és una de les nostres obsessions. Val a dir que en Pilot no té un paper gaire destacat a la novel·la, però està present a dues escenes crucials, la primera és quan la Jane i en Rochester es coneixen i la segona durant el seu retrobament. El fidel Pilot ha estat representat de maneres diferents a les adaptacions cinematogràfiques -per exemple un llebrer irlandès a la de 2006-. Però segons les descripcions de l’autora, la majoria d’experts en gossos estan d’acord en que es tracta d’un Terranova, un tipus de mastí. Un gos byronic per a un amo byronic -de fet Byron tenia un Terranova anomenat Boatswain-.

El primer cop que el veu, la Jane confon en Pilot amb un Gytrash, un esperit en forma de gos que recorria el camins del nord d'Anglaterra

Krypto, el supergos

El gos de Superman va aparèixer per primer cop a DC còmics l’any 1955, el jove Clark Kent el rescata després d’haver passat anys vagant per l’espai, ja que Jor-El (el pare de Superman) el va utilitzar per provar el prototip de la nau que després salvaria al jove Superman. Sembla que els kriptonians comparteixen la falta de respecte pels animals de molts humans, s’ha de ser d’una pasta especial per convertir el gos del teu fill en el subjecte dels teus experiments. És possible que la idea de La escala de la natura encara fos vigent al superdesenvolupat Kriptó? Finalment, Krypto arriba a la terra i es converteix en el company de Superman, vivint diverses encarnacions al llarg del temps. Krypto té els mateixos poders que el seu amo, tot i que el seus sentit de la oïda i de l’olfacte estan més desenvolupats. Per si fos poc, Krypto també compta amb una identitat secreta (una taca marró tenyida al llom) i una capa vermella com la de seu amo, en un curiós acte de vanitat per part de Superman. Les funcions de Krypto al còmic són variades, protagonitza l’ocasional moment còmic, augmenta el “factor adorable” i és capaç de detectar les males intencions d’un personatge. Curiosament, en una de les seves últimes encarnacions ha agafat gran afecte pel personatge de Catwoman.

Qui hauria dit que Superman és el tipus de persona que compra vestidets per a les seves mascotes?

Toto, El mag d’Oz

M’atreviria a afirmar que en Toto, el gosset que acompanya la Dorothy Gale al llarg de les seves aventures per les terres d’Oz és el gos més tossut, nihilista i reeixit de la llista. A primera vista no sembla gaire probable, però pense’m-hi una mica. Tant bon punt arriben a Oz, els animals obtenen la capacitat de parlar, en Toto, però, es manté silenciós en tot moment, serà que la màgia d’Oz no l’afecta? Doncs no, resulta que en Toto pot parlar, però com revela a Tik-Tok d’Oz, prefereix no fer-ho. En Toto és tot un Bartleby del segle XX, això sí, amb una actitud molt més pragmàtica quant a la seva supervivència. A més a més, en Toto és un gos d’èxit, la cairn terrier que el va interpretar al film de 1939 rebia un salari de 125 dollars a la setmana, una fortuna considerant que els intèrprets dels Munchkins només cobraven uns miserables 50 dollars setmanals. Per acabar-ho d’adobar la gosseta (que es deia Terry) va participar en 13 pel·lícules diferents i va arribar a ser tan popular que el seu amo va escriure la seva “autobiografia” -jo tampoc ho entenc- titulada I, Toto.

Mireu-lo com riu. Està pensant en els Munchkins

Mouse, Harry Dresden

A la sisena entrega de la sèrie de fantasia i misteri de Jim Butcher –Blood Rites– el protagonista adopta un cadell que acaba per convertir-se en gos enorme. Tractant-se d’una novel·la de fantasia el Mouse no podia ser un gos normal i en Harry acaba per descobrir que és un descendent d’una criatura espiritual, per tant en Mouse, a més de ser una bèstia imponent, és capaç de detectar la presència del mal i té una intel·ligència quasi humana. En Harry té una altra mascota, un gat anomenat Mister que, en un gir bastant realista, és el que mana a la casa. Curiosament, en Harry Dresden sovint es pregunta si el gos li pertany o si és ell el que pertany al gos. Un qüestió que qualsevol que hagi conviscut amb gossos haurà ponderat més d’una vegada.

En Mouse està inspirat en els mastins tibetans

Barnabas, The Sandman

L’últim gos de la llista és en Barnabas, un gos pertanyent al còmic The Sandman de Neil Gaiman. El Barnabas és un pastor alemany amb el do de la parla i un sentit de l’humor sarcàstic que encanta i irrita al seu primer amo -Destrucció- a parts iguals. En Barnabas té un afinat sentit artístic i una gran intel·ligència, per això Destrucció el deixa en mans de la seva germana petita Deliri, ja que la més jove dels eterns necessita d’algú que en tingui cura. Amb frases com: “Em sentiria infinitament més còmode en la teva presència si tractessis la gravetat com una llei, no com una més d’una sèrie d’opcions” o (dubtant del talent artístic del seu amo) “Eh, borinot, la devoció ja la tens. El perjuri no entrava al contracte” és lògic que en Barnabas s’hagi convertit un dels personatges més estimats del còmic.

Són una mica com l'estranya parella

2 thoughts on “5 gossos de llibre

  1. Només coneixia els que anomenes al principi, de la resta no en tenia ni idea. Que Superman tingués un xuxo m’ha fet molt gràcia, sicerament. Un gos amb superpoders em sembla una bestiesa surrealista, però és còmic.

    • Ostres, llavors no sé com et quedaràs quan coneguis a Comet el supercavall de Supergirl que, per cert, n’estava enamorat. Però no passa res, això als còmics és normal. Fins i tot, Superman va estar enamorat durant una temporada de la seva cosina Supergirl…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s