Més trauma en la cruïlla multicultural

Un océano en el armario,  Yuko Taniguchi

Els armaris són llocs que poden ser obscurs i refugis de tresors. Poden fer por, por perquè d’ells hi poden sortir records que crèiem oblidats, però sabem que mai han estat superats i poden ser el refugi de fantasmes, ànimes de persones oblidades que deambulen entre dos mons perquè mai han sabut trobar la seva identitat. Aquest és el fil conductor de la història de Yuko Taniguchi, que narra el testimoni de la jove Helen, una nena que no pot entendre perquè la seva mare s’enfonsa dia rere dia en una profunda depressió.

No és fàcil entendre perquè la mare et tanca dins un armari habitat per un fantasma, ni perquè plora tot el dia, ni perquè s’allunya de tu cada cop més. Tant, que Helen es troba vivint a casa dels seus tiets, amb moltes preguntes i poques respostes. És per això que quan troba l’oportunitat de contactar un familiar llunyà del Japó perquè li expliqui què li passa a la seva mare, Helen no dubta ni un segon d’escriure-li una carta.

La co-protagonista d’aquesta novel·la és Anna, la mare de Helen, un personatge que poc a poc es va obrint com un ventall, on la seva història parla per sí sola. D’origen japonès, és adoptada per un ex-soldat americà de la Segona guerra mundial i la seva dona. Desarrelada i arrencada del seu entorn, aquest és l’inici dels problemes d’Anna, que es veu ofegada en un entorn que ni l’acaba d’assimilar ni l’acaba d’entendre.

Com que tampoc pot comprendre perquè no s’acaba d’integrar, Taniguchi ens presenta a través de la història d’Anna i la seva filla les problemàtiques de viure a cavall de dues cultures i les dificultats que s’han d’afrontar quan cal assumir diferents identitats. El trauma en la cruïlla multi-identitària és un tema recurrent en les novel·les que intenten abordar el multiculturalisme, i crec que el problema que he trobat en llegir Un oceáno en el armario és precisament que no presenta cap novetat respecte al que ja s’ha escrit. Si bé és interessant com es dóna veu a una sèrie de personatges testimonis dels horrors de la Segona guerra mundial i la Segona guerra sinojaponesa, Taniguchi no ofereix un discurs nou i refrescant en abordar la història de l’Anna que ha d’arribar a un equilibri entre el seu passat i el seu present.

La veu narrativa s’alterna entre la jove Helen i el seu tiet llunyà japonès, Hideo, que té un paper fonamental en desvetllar la història d’Anna. El fet que Taniguchi intenti recrear una veu infantil, la fa caure en clichés imperdonables que fan perdre credibilitat a la història. Probablement seria injust afirmar que llegir aquesta novel·la és una pèrdua de temps, ja que el rerefons i el pont que s’estableix entre la societat nord-americana i japonesa és didàctic i interessant, però l’estil i el llenguatge de Taniguchi no està prou treballat ni fa justícia als testimonis i les veus poderoses dels seus personatges.

The Ocean in the Closet (Coffee House Press )

Un océano en el armario (Debolsillo, traducció d’ Ana Mata Buil) 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s