Stanley Kowalski: pòquer, Stella i ambició

Hi ha poques coses menys originals que demanar-li a un escriptor que respongui al Qüestionari Proust. Les preguntes que va respondre l’escriptor francès s’han convertit en l’últim refugi de molts entrevistadors mandrosos, així que a Dr Read Good no serem menys i també l’aplicarem, això sí, amb una petita diferència: els nostre qüestonari l’emplenaran grans personatges de la literatura. Que com ens ho hem fet per contactar amb els personatges ficticis? No us revelarem els secrets de l’ofici, però podem dir que la Inés i jo tenim “contactes”.

———————————————–

Stanley Kowalski: pòquer, Stella i ambició

Ens trobem amb Stanley Kowalski a la terrassa d’un bar de l’agitat barri de Fabourg Marigny a Nova Orleans. El protagonista d’ Un tramvia anomenat desig de Tennesse Williams arriba tard i saluda als clients habituals amb parsimònia. Tot seguit demana una cervesa i, només llavors, consenteix en saludar-me. Sembla evident que Kowalski no se sent del tot còmode amb el retrat que en va fer Williams a l’obra de teatre. Poc després arriba a la terrassa Harold Mitchell i s’asseu a una taula prop de la nostra. Començo ha sospitar que Kowalski ha reclutat una xarxa de recolzament emocional per a aquesta entrevista.

Qüestionari Proust

01. El principal tret del meu caràcter?

Decisiu. I també segur de mi mateix. I també sóc un líder…

Els crits dels parroquians del bar l’interrompen amb tota mena d’obscenitats.

Calleu si no voleu que m’aixequi! Mitch, fes-los callar! Disculpa’ls són una colla d’ignorants, exacte això és el que et volia dir. També sóc astut, a mi no m’enreda ningú…

02. La qualitat que prefereixo en un home?
Lleialtat i que sàpiga jugar al pòquer.

03. La qualitat que prefereixo en una dona?
Les dones han de ser honestes. Has de poder confiar en elles quan surts de casa! Oi que sí nois!

La resta de clients, tots homes, semblen donar-li la raó. Una de les cambreres em mira amb cara de resignació.

04. Allò que més estimo en els amics?
Els amics de veritat han de saber divertir-se. Vull dir que després de passar-te tota la setmana trencant-te l’esquena per alimentar la dona i el fill, un home necessita passar-s’ho bé, sortir una mica per tal que se li airegin les idees, saps que vull dir? Per això calen amics que sàpiguen divertir-se.

05. El meu principal defecte?
Puc ser massa generós amb la família, però ja se sap, la família és lo primer…

06. La meva ocupació preferida?
Una nit de pòquer amb els amics, una tarda jugant a les bitlles. Una nit amb la dona… El cor de parroquians continua amb la mateixa tornada d’obscenitats.

Voleu fer el fotut favor de callar?! M’haig d’emprenyar o què?! Mitch! Mitch! Vinga, home!

En Mitch fa uns quants intents maldestres de fer-los callar.

No els facis cas, són una colla d’ignorants.

07. El meu somni de benestar?

M’agradaria tenir un altre fill, potser una nena. A més crec que aviat em faran supervisor a la feina, llavors guanyaré prou per comprar-li una casa com es mereix a la senyora.

08. Quina fóra la meva pitjor desgràcia?
Perdre a la Stella

Es refereix a Stella Kowalski (de soltera DuBois), la seva esposa

09. Què voldria ser?
A vegades penso que seria un bon advocat. Per això fa falta astúcia i tenir do de gents i jo en tinc per donar i vendre. No em costa imaginar-me pels carrers de Nova Orleans amb el meu trajo i el meu maletí ple de papers de camí cap al jutjat. La feina de l’advocat és una de les bones, et guanya el respecte de la gent.

10. On desitjaria viure?
Nova Orleans ja m’agrada, té ambient i hi fa bo.

11. Quin color prefereixo?
El vermell.

12. Quina flor prefereixo?
M’ho preguntes en serio? Doncs no ho sé, les que li agradin a la dona. Amb uns quants clavells t’ho perdonen tot, oi que sí nois?

En Mitch i la resta assenteixen d’allò més animats.

13. Quin ocell prefereixo?
El que es pugui menjar al forn!

Kowalski deixa esclatar una sonora riallada que, tot i la feblesa de l’acudit, s’encomana a tot el bar, jo inclosa. Alguns parroquians criden -El canari, el canari!- mentre Mitch demostra clarament la seva incomoditat.

14. Els meus autors preferits en prosa?
De tant en tant m’agrada llegir el diari. La secció de negocis.

15. Els poetes preferits?
Com feia aquell poema tan bo? “O fat white woman whom nobody loves,/
Why do you walk through the fields in gloves…” Me’l sabia sencer de petit aquest poema. Però no sé pas de qui era.

16. Què detesto més que res?

No suporto la gent amb fums, només perquè vinguis d’una bona família o tinguis diners no vol dir que puguis menysprear a un home treballador com jo. Polac diuen. Una bèstia que només serveix per a treballar. Doncs bé que endrapen el menjar comprat amb els calers de la meva feina! Només de pensar-hi em bull la sang, potser no tinc una gran educació, però sóc llest i aprenc depresa. Sóc un home cultivat, jo!

17. Quina reforma admiro més?

Coneixes el Codi Napoleònic d’aquí, de Nova Orleans. Jo el conec bé, es va establir quan encara eren francesos aquí i estableix que un home llest i amb recursos pot guanyar-se bé la vida, tant se val d’on vingui.

18. Com m’agradaria morir? 

Als braços de la Stella!

Més riallades per part del públic

19. Fets que m’inspiren més indulgència?

Doncs entenc que un home a vegades pugui perdre la paciència. Vull dir que quan vens cansat de treballar  i vols passar una bona estona, però no et deixen, és fàcil perdre la paciència. Però això no hi vol dir res… Bé ja m’entens.

20. El meu lema?

Posa’t còmode. Això és el que diuen allà d’on vinc jo. Si un no pot estar còmode a casa seva, llavors quin sentit té treballar tant?

—————————————–

Decideixo tallar curta la entrevista, quelcom em diu que seria inútil interrogar Kowalski sobre els seus gustos en art. Marxo del bar amb una sensació estranya, tot i l’innegable atractiu físic de l’entrevistat, se’m regira l’estómac quan me n’acomiado. Potser és cosa del clima xafogós de Nova Orleans o potser és cosa de Kowalski. Sincerament, se’m fa difícil de dir.

Anuncis

3 pensaments sobre “Stanley Kowalski: pòquer, Stella i ambició

  1. Desconeixia l’escriptor, sincerament… però no el qüestionari, que me’l sé des que era petit. De tota manera, m’has donat una idea per al meu blog… gràcies!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s