Persuasió: les realitats paral·leles de Jane Austen

Persuasió, Jane Austen

Qui no coneix l’obra de Jane Austen? Llegides, re-llegides, admirades, filmades i re-escrites les seves novel·les han passat a formar part del nostre imaginari col·lectiu i la seva popularitat sembla mantenir-se intacta al llarg de les dècades. Malgrat tot, la seva última novel·la continua sent potser la més desconeguda entre la majoria de lectors. Al costat de títols com Orgull i prejudici, Seny i sentiment o Emma, Persuasió acostuma a ser re-llegada a un segon lloc, com si no acabés d’encaixar dins el cànon de l’autora britànica. I en certa manera això és cert. Persuasió marca el que hauria pogut ser un punt d’inflexió en l’obra d’Austen si aquesta no hagués estat interrompuda per la seva mort i ens mostra a una Austen madura i segura de les seves capacitats, disposada a explorar noves possibilitats com a escriptora.

Com és habitual, Austen ambienta la novel·la entre la noblesa rural, en aquest cas al comtat de Somerset on resideix la família Elliot. Sir Walter Elliot és un baronet intoxicat pels fums de la seva vanitat i de la seva suposada importància que, incapaç de reconciliar el títol nobiliari amb la butxaca, continua estirant més el braç que la màniga i amenaçant la subsistència de les seves filles. Aquestes no podrien ser més diferents entre elles, l’Elizabeth és laPersuasió Elizabeth, Anne i Mary Elliot Dr Read Good filla gran i comparteix l’arrogància que caracteritza al seu pare, mentre que la Mary, la més jove, desitja ser el centre constant d’atenció, fins i tot inventant malalties imaginàries quan no ho aconsegueix. La protagonista, però, és la filla mitjana l’Anne. Judiciosa, raonable i havent perdut la bellesa de la seva primera joventut (27 anys i soltera, l’horror!), l’Anne acostuma a ser ignorada per la seva família, però és el seu bon consell el que convenç el seu pare de la necessitat de llogar la mansió familiar, Kellynch Hall. Els arrendataris seran L’Almirall Croft i la seva dona, la germana del primer amor de l’Anne, un jove marí que vuit anys abans s’hi havia promès. La protagonista va trencar el compromís a causa de la pressió dels seus familiars tot i que ha continuat estimant-lo tot aquest temps. Ara el Capità Wentworth s’ha convertit en un cavaller d’èxit i torna a Somerset on passa a ser el centre d’atenció de totes les joves solteres de la zona. Comença el drama!

El centre moral de la novel·la és el personatge de l’Anne Elliot, una protagonista madura, intel·ligent i reflexiva que sempre queda en segon pla, invisible per a uns familiars enamorats de l’ostentació i la frivolitat. En certa manera, els lectors de la Jane Austen som una mica com la família de l’Anne, Anne Elliot Dr Read Goodja que ens enamorem fàcilment de la enginyosa Lizzy Bennet, però ens costa més agafar afecte per una prudent i tranquil·la Anne que no camina sota la pluja per visitar la seva germana malalta ni participa en batalles d’agudesa amb la resta de personatges. Tanmateix l’Anne comparteix amb la Lizzy la confiança en el seu judici i una perspectiva clara, sense prejudicis, de l’absurd món que l’envolta. Podríem afirmar que l’Anne és una versió madura de la Lizzy. La persona en que la Lizzy s’hauria convertit si després de rebutjar-lo per primer cop, Mr Darcy no s’hagués tornat a declarar de seguida.

L’Anne també representa la reconciliació de Jane Austen amb el moviment romàntic, si a Orgull i prejudici l’Elizabeth Bennet fa un viatge que va de l’emoció a la raó -de rebutjar a Mr Darcy per raons equivocades a donar Anne Elliotexplicacions raonades per les que s’haurien de casar- a Persuasió, Anne Elliot realitza el trajecte contrari. Al principi de la novel·la, l’Anne rebutja al jove Frederick Wentworth perquè el seu seria un matrimoni econòmicament imprudent i aniria contra el desitjos de la família. Al final de la novel·la, però, l’Anne continua creient que la seva decisió va ser la més sensata i raonable, però també sap que va ser la equivocada. Jane Austen ens diu que raó i sentiments van de la mà i que provar de separar-los només porta dolor i infelicitat.

Un altre aspecte innovador de Persuasió respecte a les obres anteriors d’Austen és la voluntat que demostra d’explorar qüestions que abans només havia esbossat. Persuasió, més que cap altra de les seves obres, tracta del declivi de l’aristocràcia -representada pel vanitós cap de pardals de Sir Walter Elliot- i la puixança de les noves classes socials. El Capità Wentworth i la resta de marins que poblen l’obra són els representants de l’home fet a si mateix, res a veure amb els aristòcrates en bancarrota moral i econòmica que els envolten. Per mitjà de l’Anne, Jane Austen fa una defensa acalorada de la meritocràcia que estava absent a obres anteriors.

En obres anteriors Austen també havia eludit la representació directa de la pobresa i la destitució que amenaça a tantes de les seves heroïnes. En canvi, Persuasió té el personatge de Mrs Smith, una viuda relegada a la pobresa que, sense un home que intercedeixi per ella, estarà condemnada a la misèria. Mrs Smith podria ser perfectament la Lizzy o la Marianne si aquestes no haguessin obtingut els seus finals feliços corresponents. La indignació de l’Anne/ Austen davant d’aquesta situació és evident i demostra el desig de l’autora d’obrir la perspectiva de la seva obra, permetent al lector veure el verdader abast de la precarietat en què vivien les dones de la seva època. En una escena a la que un dels personatges intenta convèncer a l’Anne de la naturalesa variable de les dones tot buscant exemples de la literatura, és difícil no imaginar-se a una indignada Jane Austen quan posa en boca de l’Anne aquestes paraules: Els homes han tingut tots els avantatges a l’hora d’explicar la seva història… La ploma sempre ha estat a les seves mans. No accediré a que els llibres serveixin de prova per a res (Volum 2, Capítol 11).

Persuasió és una novel·la de realitats paral·leles, de paisatges alternatius als seus finals feliços anteriors . El dolor per la pèrdua, els remordiments i la pobresa són l’altra cara de la moneda de les històries que Austen havia explicat fins llavors i es troben justament al centre de Persuasió. Persuasió mai no serà tan alegre i juganera com Orgull i prejudici, però tampoc ho era la Jane Austen madura que la va escriure. Nosaltres tampoc som els mateixos que vàrem llegir Orgull i prejudici tants anys enrere, així que faríem bé de fer com el Capità Wentworth i donar-li una segona oportunitat a l’Anne.

Persuasió, Proa (Trad. Jordi Arbonès)

Persuasión, DeBolsillo

Persuasion, Penguin

Advertisements

2 thoughts on “Persuasió: les realitats paral·leles de Jane Austen

  1. La literatura anglesa no és la meva preferida, salvant les excepcions gòtiques. Però la Austen té moments especials, és cert. La setmana passada, TV3 (la seva), va passar una mena de biopic que no em va agradar gens i que em vaig empassar per culpa de l’actriu. Tot i això, em vaig avorrir com una ostra.

    • Entenc pefectament l’atracció que desperta l’Anne Hathaway, tot i que la peli és avorrida com poques. Austen no sempre ha estat afortunada amb les adaptacions de les seves obres, però la Inés i jo tenim una predilecció especial per l’Orgull i prejudici de Joe Wright. Afortunadament, també hi ha adaptacions humorístiques de les seves novel·les com Bodas y prejuicios (adaptació Bollywood) i Lost in Austen, sobre una noia del present que s’introdueix a Pride & Prejudice, impagable.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s