Dublín a ritme de soul

The Commitments, Rody Doyle

Roddy Doyle als anys 90 va omplir pàgines en blanc sobre una banda de música fictícia que comença quan un grup d’amics dublinesos decideix formar un grup de soul. la història va esdevenir una trilogia i avui us parlaré del primer volum de la col·lecció, The Commitments.

 La novel·la de Roddy Doyle relata la fundació i l’evolució d’un grup de soul que es forma a la dècada dels noranta a Dublín. Tot comença quan Jimmy Rabitte respon a les demandes d’ajuda per part de dos amics seus que volen formar un grup de música sense tenir massa idea del funcionament de la indústria musical. En Jimmy decideix que el que necessita el grup és soul. I bé, com pot encaixar bé el soul a Irlanda, on l’estereotip que ens ve al cap són gaites, flautes i violins? La resposta resulta ben fàcil seguint els arguments d’en Jimmy: el soul és un gènere musical que pertany a la comunitat negra d’Estats Units, és una forma artística de reivindicació d’una classe social i racial oprimida. I Irlanda guarda en certa forma algunes similituds; si bé no és el mateix tipus de discriminació racial que a Estats Units (tot i que moltes coses es podrien dir pel que fa a temes de religió), els irlandesos són una nació oprimida i conquerida, com diu Jimmy, els irlandesos són els negres de Gran Bretanya. Per això mateix el soul s’acaba convertint en un leitmotiv perfecte per al Dublín de classe treballadora.

L’estil de Doyle és força particular. Tot i ser una novel·la on hi predomina el diàleg i la descripció és mínima, Doyle aconsegueix encarnar l’ànima del soul a través de les interaccions dels seus personatges, sense necessitat d’eloqüents descripcions dels ritmes. Podríem dir que la novel·la “canta i toca” per sí mateixa. L’autor aconsegueix de la mateixa manera fer parlar a un Dublín de classe treballadora: el llenguatge, lluny d’estàndards,  reflecteix perfectament el parlar irlandès i esdevé com un acte de reivindicació contra la llengua escrita anglesa (d’Anglaterra). Per aquesta raó resulta difícil seguir el fil de segons quines situacions i molt més ho és intentar fer-ne una traducció fidel.

The Commitments a ritme de James Brown

Tot i que l’evolució dels personatges resta força plana, recomano la novel·la de Roddy Doyle per la simple raó que aconsegueix posar-nos els ritmes de James Brown al cap sense necessitat de música. Qui diria que entre leprechauns i gaites podria haver-hi un lloc per a una mica de soul.

The Commitments (Vintage)

(sense traducció)

Advertisements

One thought on “Dublín a ritme de soul

  1. Recordo que vaig anar a veure The Commitments al cine creient que era el documental sobre una banda real. Però no recordo haver sortit massa entusiasmat de l’experiència. Potser caldria anar a veure aquesta novel·la, doncs, perquè potser conté més elements. També he de dir que la música irlandesa, en general, no em desperta gaire emocions…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s