5 llibres de mentida (que haurien de ser de veritat)

Seguint amb el tema de “els llibres que no foren” que vaig iniciar fa un parell de setmanes amb els llibres perduts en el temps, avui vull parlar dels llibres ficticis. És habitual que els autors incloguin llibre inventats a les seves obres, però n’hi ha uns quants que tenen una pinta tan deliciosa que es mereixerien un lloc al món real.

La guia de l’autoestopista galàtic, Douglas Adams.

Si estàs planejant viatjar en plan motxilero per l’univers, La guia de l’autoestopista galàctic serà la solució a tots els teus problemes. Publicada per l’editorial Megadodo de L’Osa Menor Beta, La Guia ha assistit a milions de viatgers interplanetaris amb les seves dues paraules de saviesa “DON’T PANIC”, encara que tampoc hauríem de menystenir la importància de saber sempre on hem deixat la tovallola.

No confiïs mai en el dofins

El Necronomicó, HP Lovecraft

Avui en dia encara hi ha lectors de Lovecraft que creuen que aquest llibre és real i en compren les moltes edicions que se n’han escrit des de la mort de l’escriptor. El Necronomicó no existeix perquè és una invenció de Lovecraft, així que us van ben estafar a la botiga d’ocultisme. Lovecraft menciona per primer cop el grimori al relat “The Hound”(1922) i el seguirà utilitzant com a rerefons de les seves històries al llarg dels anys. El Necronomicró contindria tot tipus de rituals capaços d’invocar ésser d’altres dimensions amb poders quasi divins que, més que probablement, destruirien la humanitat en un remolí de sang, horror, tentacles i babes.

Encara no coneixeu "El joven Lovecraft"? Va seguiu el link

http://eljovenlovecraft.blogspot.com/

La biblioteca dels somnis, The Sandman

La biblioteca de Morfeu faria la boca aigua al lector més estoic amb la seva col·lecció única, que inclou ni més ni menys que “tots els llibres que s’han somiat mai”. Amaga obres com L’amor pot ser un assassinat de Raymond Chandler, La verdadera guia de l’autoestopista galàctic o L’home que va ser octubre de G.K. Chesterton i fins i tot el llibre que tots hem escrit en somnis: El besteller romàntic d’espies en el que acostumava a pensar al bus que vendria un bilió d’exemplars i ja no hauria de tornar a treballar mai més.

La biblioteca dels somnis The Sandman

Alguns dels exemplars que hi trobareu

Obres completes, Kilgore Trout

Kilgore Trout és un personatge recurrent a les obres de Kurt Vonnegut, un novel·lista de ciència-ficció d’idees originals, però poc talent per a la literatura. Vonnegut diu que Trout ha escrit 117 novel·les i més de 2000 relats, a més d’una biografia i una obra de teatre, però només té tres lectors confirmats: Eliot Rosewater, Billy Pilgrim i un doctor suec que viu a Tailàndia. Algunes de les seves obres més conegudes són Maníacs a la quarta dimensió, sobre malalties mentals que s’originen a la quarta dimensió i per tant no poden ser tractades per metges humans i L’evangeli de l’espai, on després d’analitzar els evangelis, un extraterrestre arriba a la conclusió que els cristians són tan cruels perquè consideren que el missatge dels Evangelis és que s’ha d’anar amb compte amb qui crucifiques o hi haurà represàlies, però no passa res per torturar a un desconegut (ambdós apareixen a Escorxador-5). No em digueu que no voldríeu llegir aquest últim?

A la tomba de Kilgore Trout hi diu "La vida no és manera de tractar a un animal".

La princesa promesa, S. Morgenstern

A la novel·la de fantasia The Princess Bride (1973), William Golding ens explica que la seva obra només és un resum editat per a tots els públics de la novel·la original de S. Morgenstern sobre els excessos de les monarquies europees. Golding comenta l’obra de Morgenstern, la resumeix i la critica i, en el moment de la seva publicació, incloïa un comentari en el que explicava que havia afegit un escena romàntica detallant la reunió dels protagonistes i animava als lectors a escriure a la editorial per tal de rebre la escena per correu. Els que ho van fer van rebre una carta detallant els problemes legals que Golding va tenir amb els hereus de Morgersten. Aprofitant l’edició 30 aniversari, l’editorial va crear una pàgina web on els fans podien reclamar l’escena extra, aquí la teniu. Òbviament, Morgenstern no va existir mai i La Princesa promesa va néixer exclusivament de la estranya ment de William Goldman, però us asseguro que si llegiu el llibre, no podreu resistir la temptació de buscar el país fictici de Florin al mapa.

Íñigo Montoya

Sóc físicament incapaç de parlar de "The Princess Bride" sense citar a Íñigo Montoya: “Hola, me llamo Iñigo Montoya, tú mataste a mi padre. Prepárate a morir”. Ja està, em quedo més tranquil·la.

2 thoughts on “5 llibres de mentida (que haurien de ser de veritat)

  1. Jo sóc dels qui als quinze anys va creure que el Necronomicon existia a la realitat, i recordo jhaver buscar totes les referències possibles: còmics, revistes, etc. Em sembla una creació col·lectiva molt interessant, perquè si la va començar Lovecraft després molts altres escriptors han anat mantenint la il·lusió.
    En un blog anterior li vaig dedicar uns quants apunts a Lovecraft i companyia, i mentre els escrivia vaig recuperar d’un armari perdut un suplement de la revista “Mundo desconocido” dedicat exclusivament al Necronomicon. El guardo ben guardadet, com una peça que em recorda l’adolescència crèdula…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s