Poder, autoritat i submissió

Look Back in Anger, John Osborne

Mentre llegia Look Back in Anger de John Osborne vaig trobar un article interessant al blog Feministe sobre rols sexuals de dominació i submissió. L’article qüestiona aquella afirmació tan perturbadora que dóna per suposat que les dones tenen preferència per adoptar un rol passiu al llit. Com que l’article ja és brillant per si sol no entraré en detall ni faré una ressenya al respecte, us convido a llegir-lo sense més preàmbuls.

És cert que Look Back in Anger no entra a discutir obertament sobre les dinàmiques sexuals que adopten els personatges -en realitat el sexe no es discuteix en l’obra- però l’article de Feministe em va ajudar a establir un pont entre les qüestions que debaten i les idees que apareixen en l’obra d’Osborne. El primer element que el va cridar l’atenció és les dinàmiques de poder que es creen entre els pesonatges. El primer acte es centra al voltant d’Alison i Jimmy, un matrimoni que viu amb Cliff, un amic de la parella. Es veu de seguida que no es tracta d’una llar “convencional”. Tot i que Jimmy exerceix el rol del patriarca en el grup, la relacio entre Cliff i Alison és força estreta, donant la sensació que en realitat la parella del grup són ells. Jimmy es defineix com el patriarca per la seva brutalitat i la violència psicològica que exerceix sobre els altres dos personatges. A un nivell més tècnic, Jimmy és el personatge que més parla i a qui se li otorga més espai de monòleg. Es evident, doncs, que com més capacitat de discurs, més autoritat i poder es té.

L’altre personatge femení de l’obra és Helena, que apareix al segon acte i és definida al principi com una figura matriarcal i imponent. De fet, fins i tot Jimmy es sent intimidat per la seva presència i sent la necessitat de reafirmar el seu poder. Això canvia al tercer acte, on sembla ser que Helena ha adoptat el rol submissiu que Alison ocupava al primer i segon acte. És aquí precisament on l’article de Feministe em va semblar pertinent: són ambdues dones un exemple de com les dones poden ser naturalment submissives? No sé fins a quin punt Osborne deliberadament otorga el “lloc del silenci” per a aquestes dues dones. Però tornaré més tard sobre aquesta qüestió.

Osborne dóna veu a un personatge que no agrada a ningú. Ell representa una classe social en canvi, la classe obrera de mitjans del segle XX que presentarà una evolució al llarg de la segona meitat de segle. A l’espectador de classe alta, aquella que sent la nostàlgia pels temps de la monarquia britànica no constitucional, no li agradarà Jimmy perquè… bé, perquè representa la classe obrera. Però Jimmy no és tampoc un heroi de les classes baixes, no representa l’ideal d’una classe en lluita per un canvi de valors. Per què? Perquè ell és un figura tirànica, que no mostra cap apreci ni cap al seu amic ni cap a Alison, que deixa la seva vida comfortable en una familia enriquida per l’activitat colonial de l’imperi britànic per anar-se’n a viure en un pis mediocre amb un marit que no sembla tenir cap estima per ella. Què pretén, doncs, Osborne amb la creacio d’un personatge d’aquestes característiques? Tot i no tenir una resposta clara, crec que he arribat a comprendre perquè la generació d’Osborne s’anomena “angry young men”. És un teatre que manca d’ideals, no pretén crear herois, sinó sacsejar les nostres entranyes. Jimmy és un personatge ple d’ira, però els altres que l’envolten no semblen tenir les mateixes sensacions. Podria arribar a qualificar Alison, Cliff i Helena d’estoics que no es rebel.len contra el seu tirà. Els personatges femenins semblen acceptar fàcilment el seu rol, que en dèiem més amunt, submissiu. I sobretot semblen perdonar fàcilment. Massa fàcilment pel meu gust.

Look Back In Anger (Faber and Faber)

Advertisements

2 thoughts on “Poder, autoritat i submissió

  1. El tema és terriblement complex, i com a exemple explico una anècdota molt personal. Fa molts anys (jo en tenia 25 i ara en tinc 45) vaig publicar una novel·la “juvenil” de misteri (col·lecció Ala Delta, Baula) on apareixia una dona que encarrega a un detectiu una investigació. Jo no li veia més lectures al personatge. Anys més tard, a través de Google, vaig descobrir que una tesi doctoral sobre “gènere a la literatura juvenil” em citava i treia curioses interpretacions.Si allò era real, era tan insconscient que fa por donar-ho per bo. Si tinc temps i paciència ho tornaré a buscar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s