El temps és un sicari

A Visit from the Goon Squad Jennifer Egan Dr Read GoodA Visit from the Goon Squad, Jennifer Egan

La Sasha treballa d’assistent d’un productor musical anomenat Benny Salazar, un músic fracassat que amb la seva banda The Flamming Dildos va viure l’escena punk del San Francisco dels anys 80, on el mentor del Benny, el Lou, va marcar per sempre el destí tràgic de la banda. El líder de la banda era l’Scotty, re-convertit en un conserge tocat de l’ala que, més endavant, recuperarà la seva carrera musical gràcies en part al Benny, l’Alex i la Lulu. L’Alex havia estat un amant de la Sasha i la Lulu és la filla de la Dolly, una relacions públiques que durant uns anys va ser la reina de la “gent guapa” de Nova York. Després de caure en desgràcia, la Dolly té una oportunitat de tornar a la primera divisió del negoci gràcies a una actriu en hores baixes i un dictador africà que necessita renovar la seva imatge. La caiguda en desgràcia de l’actriu té molt a veure amb el cunyat bipolar d’en Benny, un periodista especialitzat en famosos que quan es recupera ajudant la seva germana a rehabilitar la imatge d’un guitarrista d’una banda clàssica.

Aquesta és només una petita mosta de les intricades relacions que uneixen als personatges d’aquesta… novel·la? S’ha discutit molt què és exactament aquest llibre anomenat A Visit from the Goon Squad: una sèrie de contes amb personatges recurrents, una novel·la de perspectives múltiples i totes les variants que se’ls han acudit als crítics pel camí. Prescindint d’etiquetes A Visit from the Goon Squad és un llibre de ficció que compta amb tretze capítols, inspirat en Proust, The Sopranos i Pulp Fiction. Una obra polifònica, narrada des de múltiples perspectives, que s’atreveix fins i tot amb la segona persona -al capítol/ conte “Out of Body”; en la meva experiència, una de les poques ocasions en què l’ús de la segona persona no resulta forçat i dóna lloc a una narració dolorosament punyent-. On no hi ha un únic protagonista i els personatges marginals d’una història poden passar a protagonitzar la següent, formant un mosaic de relacions embullades que evoluciona com la imatge d’un calidoscopi. Que juga amb la forma i s’atreveix a incloure un conte que és en realitat una presentació en power point -el diari en diapositives de la filla adolescent de la Sasha- i una entrevista a una actriu famosa amb unes curioses notes al peu. Una obra que juga amb la sàtira i la farsa, però que té un cor que batega honest.

El més clàssics d’entre vosaltres estareu pensant Déu me’n guard! Un altre experiment postmodern sense substància!, però seguiu-me la veta i descobrireu que la metàfora del calidoscopi no és casual. La imatge canviant del calidoscopi ens ensenya diverses cares de la realitat i la desordena per crear una imatge nova. Jennifer Egan du a terme un procés similar al seu llibre, però abans de descartar-la recordem que el vidre tintat del calidoscopi dóna uniformitat a la imatge, de la mateixa manera que la recurrència de certs temes serveix de lligam per les històries dispars que componen el llibre. La memòria, el pas del temps, la pèrdua, són les obsessions que unifiquen A Visit from the Goon Squad i que, dins la seva discontinuïtat, es converteixen el fil que ens guia per aquest laberint.

El goon del títol no és altre que el temps, el perdonavides, el xulo, el matón que ens va desgastant de mica en mica. Tots els personatges en senten els estralls d’una manera o altra. El Benny veu cafè amb encenalls d’or en un intent de recuperar el desig sexual, un pobre substitut de la passió per la música que l’havia guiat en el passat. La Sasha col·lecciona petits objectes robats en una mena d’altar casolà i intenta posar ordre als seus records, les menuderies extretes del flux natural de les coses i traslladades fora del seu temps i el seu espai. La Rhea observa el cos moribund del seu ex-amant i es pregunta com s’ho va fer per descarrilar la seva vida per sempre. Tots els personatges experimenten el temps com un sicari que els va despullant a cops de puny de somnis i esperances obligant-los a transigir i a acomodar-se.

Però no tot està perdut, al curiosament commovedor capítol 12 titulat “Great Rock and Roll Pauses” -el famós capítol en Power Point que ha embogit als crítics- l’Alison, filla de la Sasha, descriu mitjançant diagrames de flux, diagrames de Venn i diferents tipus de gràfics l’obsessió del seu germà petit pels silencis de les cançons. Les pauses que et fan creure que la cançó ha acabat; però no és cert, la música continua. Com la de l’Scotty, que en un futur distòpic dominat pel marketing on els nadons són els principals consumidors de música, converteix el seu concert en un succés màgic i vibrant suspès en el temps. Una pausa prenyada de possibilitats en la tunda constant del temps.

El temps és un cabró, Edicions de 1984 (Trad. Carles Miró)

El tiempo es un canalla, Minúscula (Trad. Carles Andreu)

A Visit from the Goon Squad, Corsair

Anuncis

3 pensaments sobre “El temps és un sicari

  1. Em temo que no deu estar traduïda al català ni al castellà, o sigui que tocarà esperar. Sóc així d’ignorant, i l’anglès literari m’és impossible. Com que la novel·la té bona pinta, aprofito el comentari per dir que si algun editor ho llegeix, compri els drets de la traducció!
    I ara me’n vaig a escoltar el disc del Bowie, que deu dur tres o quatre anys sense sonar, tot avorrit a la pila del cedés.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s