En defensa dels Cavallers de la mort

Aprofitant que la ficció històrica Harry Potter i les relíquies de la mort II s’ha estrenat a cines de tot el món m’agradaria reflexionar una mica sobre l’univers que habita l’heroi britànic i, especialment, sobre la figura quasi mítica de Lord Voldemort.

Els Cavallers de la mort són els seguidors de Lord Voldemort, un sociòpata genocida que amb el seu discurs obertament racista i violent va aconseguir amassar un bon nombre d’adeptes  i que va acabar liderant dues revolucions fracassades que van posar en escac l’status quo del món màgic. Seria molt fàcil adoptar la postura de JK Rowling -la gran eminència en les figures de Potter i Voldemort- i descartar el moviment dels Cavallers de la mort com una colla d’assassins dements a les ordres d’un fals profeta, però fins i tot l’analista més accidental comprendria que un moviment de tals proporcions sorgeix d’una profunda insatisfacció al cor de la societat màgica, que les explicacions de Rowling ni tan sols contemplen.

El punt àlgid del moviment es produeix entre la dècada dels 70 i principis dels 80, quan la mort del seu líder messiànic Lord Voldemort provoca una desbandada en massa a les files dels Cavallers. No és cap coincidència que el sorgiment d’aquest alçament tingui lloc quan a la societat humana els moviments contraculturals han aconseguit fer tremolar el món. Mentre creixia al món humà durant els anys 60, el jove Tom Riddle va ser testimoni de com els humans -éssers als que més tard consideraria inferiors- s’aixecaven contra la opressió i lluitaven pels seus drets individuals. És evident que Voldemort no va assimilar els valors de pluralitat i de tolerància que defensaven els moviments contraculturals, però és probable que sense la seva experiència al món humà, Voldemort mai no hagués considerat la possibilitat d’aixecar-se contra el món màgic. Tampoc hem d’oblidar, però, que Voldemort era un estrany a ambdós dos mons, trobant-se per tant, en una situació d’excepció per identificar les línies de tensió que recorrien la suposadament pacífica societat dels mags.

Quan Riddle arriba a Hogwarts amb onze anys descobreix una societat segregada de facto, on les relacions amb el món humà es limiten a les indispensables i on els alumnes de diferents classes socials són separats per la seva ideologia. Un cop és escollit per Slytherin, Voldemort -com la resta d’alumnes escollits per les altres cases- entra en una comunitat independent dins l’escola, on el contacte amb els alumnes de les altres cases és limitat i on tots els aspectes de la vida -des de els resultats acadèmics i esportius, passant per la capacitat de convivència-són avaluats per passar a formar part d’una competició aferrissada entre les diferents cases. És aquí on Voldemort entra per primer cop en contacte amb la idea de la inferioritat dels Muggles que a la ment de Tom Riddle encaixa perfectament amb la seva experiència d’abandonament i abusos. És difícil no preguntar-se que hauria passat si la institució de Hogwarts hagués seguit l’esperit dels temps, abandonant la tradició antiquada i classista del barret per tal de proporcionar al Tom un destí capaç de satisfer les seves necessitats emocionals; s’hauria convertit així en el sociòpata que descriu Rowling?

Sigui com sigui, Voldemort va trobar en la societat màgica la víctima perfecta per a les seves ambicions de poder. La societat màgica del moment -i que es va perpetuar després de la mort de Voldemort- es regia per un seguit de lleis arbitràries heretades d’un passat mític, amb un govern ineficaç, mancat dels trets democràtics que s’havien anat desenvolupant al món dels humans al llarg del segle XX. El Ministeri de la Màgia era i és una institució pensada per i per als privilegiats que en cap cas considera la possibilitat d’obrir-se a noves idees. En aquest context, Voldemort només havia de canviar una burocràcia de trets autoritaris per un govern despòtic liderat per ell mateix. També és en aquesta època que les idees muggleofòbes de Voldemort s’acaben de desenvolupar, però descriure’l com un simple xenòfob seria poc acurat. El que més tem Voldemort com a líder dels Cavallers de la mort és que els seus seguidors es contaminin de les idees progressistes i democràtiques dels humans i dels “sang de fang” -els únics alumnes que les han experimentat, al menys fins que són escolaritzats al món màgic als onze anys-. L’experiència humana de Voldemort ha fet que compregui millor que qualsevol altre mag el poder de les idees i, per tant, un dels seus objectius principals és mantenir la situació d’aïllament i d’opressió que viuen al món màgic.

S’han discutit molt les mancances educatives del món màgic, on l’estudi de la màgia té preeminència per sobre de matèries bàsiques com les llengües, les matemàtiques i les ciències en general, però també de matèries que intervenen en la formació ètica de l’alumne: ciències socials, filosofia i, fins i tot, la religió. El resultat és una societat poc educada i fàcilment manipulable amb poc respecte per la dignitat humana. Si no, com s’explica que mai cap mag -ni tan sols un- considerés la possibilitat d’intervenir als terribles conflictes que han assolat la humanitat o posar fi a la fam que pateixen ciutadans de tot el món, quan ho haurien pogut resoldre amb insultant facilitat? Com s’explica si no la utilització habitual dels demèntors com a eina de tortura a les presons o les tortures a les que sotmet Dolores Umbridge a un menor d’edat dins del recinte escolar amb l’aquiescència del Ministeri de la Màgia?

Des del punt de vista d’aquesta humil analista, el món màgic era una societat malalta molt abans de l’arribada de Lord Voldemort. La seva capacitat única per detectar i canalitzar l’onada d’insatisfacció que recorria el món màgic el va alçar a la seva posició de poder, però només era qüestió de temps fins que algun polític espabilat se n’aprofités per als seus propis objectius. El món de la màgia continua requerint la democratització de les seves institucions, així com una nova classe política d’idees progressistes. Per desgràcia, la mort definitiva de Voldemort també va significar la mort de l’únic moviment organitzat anti-sistema que han conegut els mags. La victòria del Harry Potter va posar fi a un genocidi, però també va servir per revalidar l’status quo de la societat màgica. No puc evitar preguntar-me com seria la societat màgica si Harry Potter hagués estat un líder d’idees, capaç d’aprofitar la seva fama per portar la llibertat i la igualtat als seus conciutadans.

No ho sabrem mai, només podem afirmar que aquells que busquen reduir el conflicte de les guerres de la màgia a una simple batalla entre les forces del bé i del mal fan un pobre favor als mags oprimits de tot el món. No oblidem que els Cavallers de la mort eren només un síntoma, no pas la malaltia.

Advertisements

7 thoughts on “En defensa dels Cavallers de la mort

  1. Confesso que vaig abandonar el primer Potter a la pàgina 20, perquè no hi connectava gens. L’estil de la Rowling se’m feia espès, sàdic i feixuc. De manera que he fet l’esforç de veure dues de les pel·lis a la TV, i aquest és tot el coneixement de Harry Potter que tinc. Però a partir d’aquí, a mi em va semblar que el tal Voldemort (nom que, curiosament té sentit en català) era una mena de revisió del nazisme. No sé fins a quin punt a Anglaterra el “mal” es pot identificar fàcilment amb la ideologia nazi, però jo diria que en aquest cas es pot associar. Després de llegir l’anàlisi que en fas, diria que sí. El que ja no se m’havia acudit és que hi hagués una referència als moviments contraculturals del 70.
    I finalment, suposo que en efecte Potter no és un lider ideològic, una opció que a Rowling suposo que no li interessa.
    He recordat una anàlisi de “El senyor dels anells” en què es demostrava que Tolkien tan sols va voler fer una metàfora de l’enfrontament entre el món comunista i el capitalista, ja que ell sentia un pànic terrible pel marxisme.

    • És cert que Rowling ha parlat obertament dels vincles entre Voldemort, els Cavallers de la mort,el nazisme i altres totalitarismes. La manera como critica la burocràcia i la premsa són interessants, però per a mi, aquest és un dels principals problemes de l’autora, que no passa de ser interessant. El cas de Voldemort és evident, ha construït un personatge que ha captivat la imaginació de lectors de tot el món, però en comptes de dotar-lo de complexitats, d’una motivació pròpia, el converteix en una malvat monolític que és dolent, només perquè ho és. Igualment, construeix un univers complex, variat i ple de meravelles, però no es para a pensar en la “big picture”, les implicacions que es poden extreure del seu funcionament. Provocant que, si t’hi pares a pensar una mica, arribis a la conclusió que l’univers de Harry Potter és un lloc bastant terrorífic.

  2. Si bé és cert que el pobre Harry no destaca per ser un líder d’idees i que tota la vida sent que no mereix la fama de la qual gaudeix, compta amb Hermione, la defensora dels drets dels animals, de la igualtat entre muggles i mags. Ella és el cervell que hi ha rere Harry Potter.

  3. Ahir, mirant la pel·lícula, vaig pensar una cosa que no m’havia vingut al cap llegint el llibre (he de dir que se’m van escapar moltes coses, llegint el darrer llibre, perquè encara no tenia gaire nivell d’anglès): hi ha moltíssines referències que recorden l’evangeli apòcrif de Judes, per les referències que n’he sentit: amb un Judes/Severus que passa per malèvol quan és el servidor més fidel del gran Dumbledore, que es pensen que l’ha traït quan només ha seguit les seues ordres, que l’acabaran portant a la mort, que ha de matar-lo per ordre seua sense saber-ho i, al final, qui escrivís l’apòcrif o qui en recull les llàgrimes dels records, transmet la veritat del servidor fidel i renegat.

  4. Retroenllaç: Desgraciada la terra que necessita herois | Dr Read Good

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s