El fracàs feminista de Sin City

Sin City, Frank Miller

Quan vaig anunciar al món que pretenia llegir-me Sin City –que vaig trobar fullejant i manotejant la secció de còmics de la biblioteca del barri- tothom em va mirar amb ulls com plats anunciant alarmes i sirenes, advertint-me que Sin City no era una novel·la gràfica apta per a feministes. Efectivament, després d’aguantar fins les darreres pàgines d’aquesta infàmia produïda per Frank Miller puc dir que Sin City és un gran fracàs feminista. I dic fracàs perquè a primera vista Miller ens presenta una sèrie de personatges que semblen adequar-se als cànons del “personatge femení fort”. Però no ens deixem enganyar: darrere aquesta mascarada de noies que saben utilitzar a la perfecció una pistola i defendre’s a sí mateixes s’amaga l’essència de la més pura dinàmica de subversió masculina.

He de dir que no podem acusar la novel·la gràfica de ser una experiència orgiàstica de violència contra les dones –no!- perquè la quantitat de dones que són agredides i/o assassinades a Sin City és igualable a la dels homes. Sens dubte, no és un lloc per anar de vacances, això ho tindré ben present. No són les xifres quantitatives les que m’interessen, sinó les qualitatives. Les dones de Sin City tenen bàsicament una professió: treballadores sexuals, a part d’alguna estudiant de dret perduda en aquesta infernal ciutat, i cambreres. Però el punt de mira està centrat en aquesta comunitat de prostitutes que uneixen forces per protegir-se entre elles. Armades amb pistoles i molt de coratge, s’intenten defendre de tots aquells hostils que intenten exercir violència contra elles amb l’objectiu d’afirmar la seva supremacia masculina.

Tot i això, no puc dir que Sin City és una guerra per a la independència i autonomia que finalitza amb una victòria, no. Primerament, perquè el retrat que Miller ofereix d’aquests personatges femenins correspon a una mirada masculina que posiciona les dones en una situació de submissió. O em diran que les corbes magnífiques, els llavis carnosos i la roba interior conjuntada i magnífica no correspon a una fantasia masculina de la feminitat? En segon lloc, en aquesta comunitat de treballadores sexuals organitzada a través d’un model matriarcal –que, evidentment, recalcaré que no vol dir feminista – apareix el personatge principal, Marv, que les ajuda a defendre’s més efectivament; podríem dir, per tant, que actua com una figura de messies i de líder. Si és el personatge (principal) maculí qui ha de prendre el control d’aquesta comunitat de dones, on ha anat a parar l’autonomia sobre la qual es faroneja al principi del llibre?

Frank Miller pot presumir de haver fet una bona repassada de pintura a Batman i posar-lo al dia, però li calen unes quantes lliçons sobre com aconseguir una bona caracterització d’un personatge femení. Segurament, no m’hagués molestat si hagués creat deliberadament una princeseta, però l’intent catastròfic de fer-nos creure que la seva comuna de prostitutes són dones fortes i independents posa la pell de gallina a qualsevol persona amb un mínim de consciència feminista.

One thought on “El fracàs feminista de Sin City

  1. Jo no sóc gaire de còmic. Per tant difícilment aniré a raure a llegir questa història i encara més amb el catàleg d’estereotips disfressats que comentes.
    Ara, dóna gust veure crítiques negatives, sovint les crítiques o comentaris de llibres tenen massa ensucrament i benevolència…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s