El batement de les meves pestanyes no és el ritme del desert obscur, tan sols és un pestanyeig… supera-ho

Not Your Erotic, Not Your Exotic

Don’t wanna be your exotic

Like some delicate fragile colorful

bird imprisoned caged in a

land foregin to the stretch of her wings

Don’t wanna be your exotic

women everywhere look just

like me some taller darker

nicer than me but like me

Just the same women everywhere

carry my nose on their faces

my name on their spirits

Don’t seduce yourself with my

otherness

the beat of my lashes

against each other ain’t some

dark desert beat it’s just

a blink get over it

Don’t build around me

your fetish fantasy your

lustful profanity to

cage me in clip my wings

Don’t wanna be your exotic

your loving of my beauty ain’t

more than funky fornication

plain pink perversion in

fact nasty necrophilia

because my beauty is dead

to you

I am dead to you

Not your harem girl

geisha doll banana picker

pom pom girl poom poom short

coffee maker town whore

belly dancer private dancer

la malinche venus hottentot

laundry girl your immaculate

vessel emasculating princess

don’t wanna be

not your erotic not your exotic

Ni la teva eròtica, ni la teva exòtica

No vull ser la teva exòtica

com un fràgil ocell

de colors empresonat engabiat en

terra estranya per estirar les ales

No vull ser la teva exòtica

totes les dones s’assemblen

a mi potser més altes morenes

més guapes però igual que jo

al cap i a la fi

tenen el mateix nas que jo

el meu nom a l’esperit

Que no et sedueixi la meva

alteritat

el batement de les meves pestanyes

no és el

ritme del desert obscur tan sols

és un pestanyeig supera-ho

No construeixis al meu voltant

els teus fetitxes i fantasies

obscenitats lascives per

empresonar-me i tallar-me les ales

No vull ser la teva exòtica

l’admiració per la meva bellesa no és

res més que fornicació en mode funky

perversió en format rosa de fet

és necrofília de mal gust

perquè la meva bellesa per a tu és

morta

jo estic morta

No sóc la teva noia del harem

una nina geisha recol·lectadora de plàtans[1]

un chochito chochito

cambrera la puta de la ciutat

ballarina del ventre ballarina privada

la malinche venus hottenttot

noia de la neteja o una immaculada

concepció princesa emasculant

no vull ser

ni la eròtica ni la teva exòtica

(Traducció pròpia, agraïments a Marta Becerril)


[1] Terme despectiu emprat per a designar un/a porto-riqueny/ porto-riquenya

He de reconèixer que el meu coneixement en literatura àrab-americana és limitat, però crec que no seria massa arriscat afirmar que està englobada en un context que podríem anomenar “generació dansa del ventre”; no perquè les dones pertanyents a aquesta “minoria” –terme força relatiu i que em grinyola a les orelles cada cop que el sento- siguin ballarines d’aquesta dansa, sinó per la mirada que occident –no geogràfic, sinó ideològic- posa sobre aquesta comunitat. M’explicaré, no patiu. Em centraré en un context literari dins les fronteres dels Estats Units, però estic segura que podem trobar situacions similars en altres contextos. Vaig descobrir Suheir Hammad en una classe de literatura americana i des de llavors he mirat i escoltat repetidament la lectura que l’autora fa del seu poema “Not Your Erotic, Not Your Exotic” (visualització indispensable).

Suheir Hammad

Suheir Hammad va néixer a Palestina, però a l’edat de cinc anys va emigrar amb la seva família a Brooklyn, Nova York. La seva poesia està influïda pel hip-hop i pel moviment anomenat slang poetry, que s’evidencia en aquest cas pel ritme, els trencaments inusuals enmig de les oracions, el llenguatge i el seu contingut polític i ideològic. Sota aquestes influències Hammad va aconseguir articular una temàtica no només com a immigrant, com a palestina i musulmana, sinó també com una dona en lluita denunciant el sexisme estès a gran escala, en tots els contextos culturals, racials, religiosos, etc.

És dins aquest marc conceptual que m’aventuro a llençar la meva teoria de la “generació dansa del ventre” com un dispositiu ideològic que s’ha estès al llarg del continent nord-americà i que arriba –potser amb petites alteracions- a Europa. La dansa del ventre és una pràctica de moda entre les dones no àrabs des dels anys noranta, però l’origen data dels anys 60 i 70 amb el moviment de alliberació sexual que es centrava en polítiques corporals. Podríem dir, doncs, que la dansa del ventre s’inclou el que els americans anomenarien New Age feminism i encara una perspectiva liberal, sense deixar de ser orientalista, de les dones àrabs i musulmanes; en definitiva, el que Edward Said anomenaria “neo-orientalista”. No obstant, per molt que la pràctica de la  dansa del ventre entre les dones “blanques” estigui considerada com un acte liberal, modern, multicultural i antirracista –només cal pensar en artistes com Shakira, personificació de la modernitat, llibertat sexual i multiculturalisme-, no és res més que un gra de sorra que contribueix a establir la dicotomia entre l’Orient misteriós i barbàric i la civilització occidental. Els homes àrabs son despòtics i fanàtics, mentre que les dones estan oprimides, però conserven una misteriosa sensualitat traduïda en la concepció occidental de la dansa del ventre. Suheir Hammad denuncia que no vol ser considerada com la “noia del harem, com a objecte –que encarna les qualitats femenines supremes- reprès per l’imaginari del home blanc occidental.

Potser pensareu que la dansa del ventre és tan sols un fet anecdòtic, però no s’ha d’ignorar la càrrega simbòlica que aquests actes perfomatius poden portar. Les dones blanques posen en escena les danses de l’Orient Mitjà en un context on els Estats Units es declara en guerra contra aquesta part del planeta, focalitzant-se en la construcció de la imatge de l’altre, i especialment la de la feminitat musulmana reprimida. La figura de la dona dominada per l’àrab barbàric i, sobretot a Europa, obligada a

La dansa del ventre vista des d’Occident

portar el vel són arguments que els governs occidentals utilitzen per justificar l’ocupació d’aquests territoris en nom dels drets humans, la llibertat i la democràcia. La imatge de la dona sensual, però alhora reservada i modesta que suggereix la interpretació occidental de la dansa del ventre, no és res més que un element més de la construcció neo-liberal de l’Altre, l’oriental en general.

El poema de Suheir Hammad no només ha de llegir-se com una denúncia de la mirada patriarcal sobre els cossos de les dones no blanques, sinó com una al·legoria a una política corporal a escala més gran. La figura de la geisha i similars transcendeix en el temps, per aquesta raó l’autora la defineix com un acte necrofílic, perquè no importa el subjecte, sinó com el pensament hegemònic el llegeix. La dona oriental no només vol deixar de ser sensualitzada, sinó que també vol deixar de ser l’excusa dels governs paternalístics occidentals per dominar Orient en benefici del poder econòmic mundial.

2 thoughts on “El batement de les meves pestanyes no és el ritme del desert obscur, tan sols és un pestanyeig… supera-ho

  1. M’ha agradat molt la teua explicació, no havia sentit mai aquest tipus de poesia i les referències que en tenia eren poc més que les que apareixen a On Beauty de Zadie Smith, però, tot i que quan he llegit el poema em costava entrar-hi, un cop feta la lectura (ajudant-me de la teua traducció) i vist el vídeo (com tu deies, imprescindible) m’ha impactat molt positivament.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s